Apa, per si no teníeu prou poesia, ara rellegirem poemes, alguns els sentirem cantats, espero que la majoria, d'altres no, ja que ningú els ha musicat.
Amb tots farem el mateix: Després de resoldre els dubtes de vocabulari, en farem l'estudi mètric complet i hi localitzarem almenys una de cada de les figures que s'indicaran. Reflexionarem a fi de saber per què les utilitza l'autor. Enunciarem quin tòpic literari hi ha present, si n'hi ha algun i acabarem fent una breu síntesi del tema i del contingut:
- Colguen les gents ab alegria festes d'Ausiàs March.
- Fenòmens de contacte vocàlic:
- d’altre que mi en son continu plant
- per ço no em plau la pràctica dels vius
- en mon esguard no és malauirat,
- Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
- e en son menjar aquell ocell mai clou
- pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,
- e llur treball no es porà enterrompre
- sinó ab ço que d’haver se defensa.
- E, si la mort no em dugués tal ofensa,
- —fer mi absent d’una tan plasent vista
- de perdre pus que lo imaginar
- e, si em cové mon derrer jorn finir,
- E, si en lo cel Déu me vol allogar,
- part veure a Ell, per complir mon delit
- serà mester que em sia dellai dit
- si ferm cregués que us dolríeu de se.
- Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
- que es pot bé fer hom morir per amor:
- creure de mi que só en tal dolor,
- no fareu molt que hi doneu plena fe.
- enumeració.
- hipèrbaton.
- comparació.
- antítesis.
- gradació.
- aposició.
- encavallament.
- ...
- La balada de la garsa e l'esmerla de Joan Roís de Corella.
- Fenòmens de contacte vocàlic:
- i, al seu costat, estava una esmerla,
- que no és al món poeta tan il·lustre,
- i, ab dolça veu, per art ben acordada,
- si no em mirau
- que ja no us plau
- que io per vós haja a morir.
- l'amor que us port,
- e no es pot fer que no ploreu
- d'aquell que ara no voleu;
- que el mal que pas no em pot jaquir,
- los vostres ulls, que em vullen dir
- que ja no us plau
- personificació.
- metàfora.
- hipèrbaton.
- ...
- I pensem un moment: Si l'ocell al qual es canta era realment una garsa (que és un còrvid, que no té cap connotació positiva, que té una veu desagradable i que ens els refranys apareix per referir-se a les dones xerraires i lladres), quina connotació acaba tenint el poema? Hi ha estudiosos que han identificat la garsa amb un agró, que es diu garza en castellà i la merla amb una au de presa, canviaria així el sentit?
A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil: de Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona). Treballem-la com les altres i de figures buscarem:
- Fenòmens de contacte vocàlic:
- sos cabells de finíssima atzabeja
- del coll, que, ab son contrari més campeja,
- pinta i mà d'una peça pareixia.
- lo dolç combat, que ab extremada gràcia
- que el cor, enamorat, se m'alterava,
- antítesi, paradoxa o oxímoron?
- hipèrbole.
- metàfora.
- encavallament.
- ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada