I tres poemes més perquè es veu que hi ha una classe que vol continuar recitant

Francesc Parcerisas (1944):

Colors

Conec el color

dels meus dits esbullant-te el son,

de la finestra que es tanca,

de l’ocell mort a la vorera.

I aquells colors vermells de budells

escampats per terra,

i els iridescents d’aquella nit que hauria volgut

engolir-nos enllà d’allò que som.

I conec el color que et poso als ulls,

i el color dels records, de la felicitat,

de la tragèdia; i el color del lluny,

de la pèrdua, del peu petit damunt la sorra fina.

I, encara, el color cartró,

el color de cendra humida de tots els amics oblidats.

I conec el color del tren que deixa l’estació,

del núvol a la posta rogent,

de la paraula maldestra per dir amor.

Però sempre em falta el blanc, lila, verd, groc,

que acompanya els comiats o el silenci,

i un color de llum ple del potser,

del sí, del mai més, que sempre

se m’agrumollen a l’ombra de la llengua.

Susanna Rafart (Ripoll, 1962)

Jardins d'amor advers

Com serà el goig urgent del gira-sol

buscant la llum que en puny haurà d'estrènyer

tota la carn i l'oli per atènyer

mentre madura el camp com un llençol?

Com serà el front del pagès desimbolt

que pensa vivament sobre la penya

quin núvol li serà la contrasenya

que marqui guillotina al juliol?

Cremat d'amor, per mans jo tinc espigues,

creixença a sol batent sota la carn,

arena en bosc de tigres i el basalt

humit com un secret umbilical:

tot és a punt de perdre's sobre l'arn

si no reculls el vi de les ortigues.

 

Adrià Targa (1987)

HABITACIÓ 227 

Un raig de llum al passadís delata. 

M’hi apropo. Tu fulleges algun llibre 

dins de l’habitació, i pares l’esquena

 a la porta entreoberta des d’on miro 

amb un afany desmesurat de veure’t. 

M’amago en la fosco del passadís 

hores i hores, i no pots girar-te 

ni jo apropar-me a tu: hi ha una barrera 

odiosa que ens separa. Vull que vingui 

la ventada que tanqui d’un sol cop 

les meves esperances entreobertes, 

però no puc tancar la porta, i tu 

no vols creuar-la. El marc d’aquesta porta 

t’ha fet l’esbós inanimat d’un quadre, 

i amb recança em limito a contemplar-te 

com si fossis una obra inacabada. 

Tu fulleges algun llibre entreobert 

i jo m’entesto a no passar de pàgina.