Aprofitant que aviat serà el dia que podreu enviar treballs de creació per Sant Jordi, abandonem per un moment el recordatori de temps verbals i us proposo que la pròxima redacció per a l'assignatura sigui d'aquest tipus.
Mirem les bases del Concurs pel que fa al Departament de Llengua i Literatura catalanes:
- Els treballs han de ser individuals i en llengua catalana.
- Poden ser de:
- poesia (extensió no tipificada)
- de prosa (no superior a tres fulls DINA4 escrits a una sola cara amb un màxim de 35 línies per pàgina a doble espai en un cos de lletra 12 tipus Arial).
- microrelat (textos de com a màxim 100 paraules).
- S'han d'enviar a l'adreça catalaicaria@gmail.com, etiquetades a l'assumpte amb aquesta nomenclatura: etapa i curs + modalitat + pseudònim + títol. Per exemple: Bat1 + prosa + Pepeta + El mar.
- A Secretaria es lliurarà un sobre petit que durà visible el mateix que heu posat a l'assumpte i a dintre un paper on hi constin les dades personals: Nom i cognoms, data de naixement, curs i grup, adreça i telèfon.
- El dia 26 de març serà l'últim que s'acceptaran.
Un parell de treballs de creació de dues de les tres modalitats proposades, que enviareu, com és habitual a mgonzalez@instituticaria.cat al mateix cos del missatge i que, només si voleu, reenviareu a l'altre correu a fi de participar en el concurs.
Per tant, serà obligatori el treball de redacció, serà optativa la participació en el concurs.
I com que tenim clar què és una poesia i què és una peça narrativa, aquí direm què és, més o menys un microrelat?
Flàvia Company ho explica més o menys així, aquí:
Un microrelat no és el resum d’un conte o d’una novel·la, sinó que és una altra manera d’explicar històries. I aquí és on rau la clau de tot, en el fet d’explicar històries. El microrelat ha de proposar un conflicte que es resolgui en acabar el text. El microrelat és l’essència d’allò que es vol explicar i s’ha de fer l’esforç d’explicar-ho amb la mínima quantitat d’elements possible.
Un dels elements que pot tenir molta importància en els microrelats és el títol. En un gènere tan breu, que disposa de tan poques línies, el títol no és només el títol, sinó que és també la primera línia, i no es pot pas desaprofitar. Ens ha d’aportar algun element, ens ha de donar la clau de la lectura o el començament de la història o, fins i tot, el final. Què volem dir, quan diem que el títol ens pot oferir el final? Volem dir que el títol s’entén quan acabem de llegir el relat.
I quina extensió pot tenir, abans de convertir-se en un relat (sense el “mini” a davant)? Els estudiosos es posen d’acord amb l’extensió mínima, que pot ser fins i tot una única paraula (amb un bon títol). Pel que fa a l’extensió màxima: hi ha qui diu que una trentena de línies i n’hi ha també que parlen de dues o tres pàgines.
En el nostre cas ha de constar de 100 paraules.
I aquí els meus exemples, que no són meus sinó del Pere Calders:
El fill de Venus
Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta.
El mirall de l’ànima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.
Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada