6a Expressió escrita, segona de la tercera avaluació i última del curs.

Al següent enllaç:

 https://tutoriaicariacurs2020-21.blogspot.com/2021/03/8-de-marc.html

Hi trobareu tres videos que vaig penjar amb motiu del dia de la dona i que, de moment, no he pogut comentar amb ningú, ni amb la meva tutoria, perquè van ser confinats per sorpresa.

Podeu mirar-los tots tres i decidir sobre quin voleu parlar o agafar-ne un i ja llençar-vos a fer la sisena expressió escrita amb ell.

Què heu de fer?

Mentre mireu el video, apunteu en un full tot allò que us vingui al cap sobre ell: què us fa pensar, com us fa sentir, quines preguntes us fa, quines preguntes us sorgeixen, quina és la seva finalitat...

Després passareu aquestes notes, que no cal que estiguin ordenades, amb forma de llista.

A partir d'aquesta llista, feu un article d'opinió sobre el video.

Recordem què és:

Un article d'opinió és un gènere textual amb una estructura formal determinada. Ha de contenir essencialment el patró argumentatiu, tot i que s’hi poden utilitzar també, en funció de la intenció comunicativa, els patrons narratiu, explicatiu i descriptiu.

Acostuma a tenir el següent esquema:

1. Títol: Hi ha d'haver un títol per encapçalar l'article. El títol pot sintetitzar el contingut del text o captar l'atenció del lector.
2. Introducció: Hi ha d’haver una introducció, en un paràgraf diferenciat, en la qual s'ha de presentar el tema.
3. Tesi: La tesi ha de reflectir de forma clara i precisa l'opinió de l'autor o autora. Generalment està inclosa en la introducció o en el paràgraf següent.
4. Argumentació: Cal exposar, en els paràgrafs necessaris, almenys dos o tres arguments que justifiquin la tesi. També es pot admetre un contraargument o la presentació de l'antítesi per tal de rebatre-la.
5. Conclusió: La conclusió ha de permetre reforçar la tesi i, si no aconsegueix convèncer els destinataris, almenys incitar-los a la reflexió. Pot ser una síntesi i/o una proposta. 

Aquest gènere textual ha de contenir essencialment el patró argumentatiu, tot i que s’hi poden utilitzar també, en funció de la intenció comunicativa, els patrons narratiu, explicatiu i descriptiu.

Recordem ara les característiques lingüístiques del patró argumentatiu: 

• Subjectivitat: El text ha de ser clarament subjectiu. Per aconseguir-ho, cal expressar-se en primera persona del singular. 
• Veracitat: Per argumentar una opinió cal que ens ajustem a la realitat sense exagerar els arguments. 
• Positivitat: Cal utilitzar un to cordial i respectuós. A més, a l'hora de fer propostes s'ha d'adoptar un punt de vista positiu. 
• Marques valoratives: Per contribuir a la subjectivitat cal utiltzar verbs d'opinió i també verbs, noms, adjectius o adverbis valoratius. 
• Marques de recomanació: Especialment en la conclusió, a l'hora de fer propostes, s'empren perífrasis verbals d'obligació en condicional i verbs amb valor semàntic de recomanació. 
• Adequació: Cal optar per un registre estàndard i mantenir-lo al llarg del text. 
• Coherència: Els arguments han de ser coherents i s'han d'exposar per ordre d'importància. 
• A més, cal desenvolupar les idees de forma adequada per garantir-ne la comprensió, tot evitant les repeticions. 
• Cohesió: Cal utilitzar connectors d’ordre per organitzar el text i també connectors lògics de causa, finalitat, conseqüència, oposició...

I ara que ja ho sabem tot, us he de dir que he decidit no posar exemple perquè no voldria pas influenciar-vos amb les meves opinions. 

El que sí que farem és mirar els videos a classe a fi de resoldre els possibles dubtes que podrien sorgir-vos mirant-los tots sols.

L'extensió mínima del text que feu ha de ser de 150 paraules i la màxima de 300.

6a expressió escrita i primera de la tercera avaluació

 Aprofitant que aviat serà el dia que podreu enviar treballs de creació per Sant Jordi, abandonem per un moment el recordatori de temps verbals i us proposo que la pròxima redacció per a l'assignatura sigui d'aquest tipus.

Mirem les bases del Concurs pel que fa al Departament de Llengua i Literatura catalanes:

• Els treballs han de ser individuals i en llengua catalana.
• Poden ser de: 
• poesia (extensió no tipificada)
• de prosa (no superior a tres fulls DINA4 escrits a una sola cara amb un màxim de 35 línies per pàgina a doble espai en un cos de lletra 12 tipus Arial).
• microrelat (textos de com a màxim 100 paraules).
• S'han d'enviar a l'adreça catalaicaria@gmail.com, etiquetades a l'assumpte amb aquesta nomenclatura: etapa i curs + modalitat + pseudònim + títol. Per exemple: Bat1 + prosa + Pepeta + El mar.
• A Secretaria es lliurarà un sobre petit que durà visible el mateix que heu posat a l'assumpte i a dintre un paper on hi constin les dades personals: Nom i cognoms, data de naixement, curs i grup, adreça i telèfon.
• El dia 26 de març serà l'últim que s'acceptaran.

I ara el que heu de fer vosaltres obligatòriament:

Un parell de treballs de creació de dues de les tres modalitats proposades, que enviareu, com és habitual a mgonzalez@instituticaria.cat al mateix cos del missatge i que, només si voleu, reenviareu a l'altre correu a fi de participar en el concurs.

Per tant, serà obligatori el treball de redacció, serà optativa la participació en el concurs.

I com que tenim clar què és una poesia i què és una peça narrativa, aquí direm què és, més o menys un microrelat? 

Flàvia Company ho explica més o menys així, aquí:

Un microrelat no és el resum d’un conte o d’una novel·la, sinó que és una altra manera d’explicar històries. I aquí és on rau la clau de tot, en el fet d’explicar històries. El microrelat ha de proposar un conflicte que es resolgui en acabar el text. El microrelat és l’essència d’allò que es vol explicar i s’ha de fer l’esforç d’explicar-ho amb la mínima quantitat d’elements possible. 

Un dels elements que pot tenir molta importància en els microrelats és el títol. En un gènere tan breu, que disposa de tan poques línies, el títol no és només el títol, sinó que és també la primera línia, i no es pot pas desaprofitar. Ens ha d’aportar algun element, ens ha de donar la clau de la lectura o el començament de la història o, fins i tot, el final. Què volem dir, quan diem que el títol ens pot oferir el final? Volem dir que el títol s’entén quan acabem de llegir el relat.

I quina extensió pot tenir, abans de convertir-se en un relat (sense el “mini” a davant)? Els estudiosos es posen d’acord amb l’extensió mínima, que pot ser fins i tot una única paraula (amb un bon títol). Pel que fa a l’extensió màxima: hi ha qui diu que una trentena de línies i n’hi ha també que parlen de dues o tres pàgines.

En el nostre cas ha de constar de 100 paraules.

I aquí els meus exemples, que no són meus sinó del Pere Calders:

El fill de Venus

Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta.

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

Nota biogràfica

Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

5a expressió escrita

Ja és hora que fem la cinquena expressió escrita. Us recordo primer com vull que me l'envieu:

A mgonzalez@instituticaria.cat i al cos del missatge.

Recordeu que aquesta és una mica diferent, té una part fixa i igual per a tots i una altra que ha de ser personal i diversa, però amb l'expressió correcta, cohesionada i coherent.

• La part fixa ha de tenir el nom del poeta, l'any del seu naixement i de la seva mort, més o menys exactes segons l'època a què pertany, el títol del poema (recordeu que si el/la poeta no li va posar titol, considerem que ho és el seu primer vers)  i l'any de publicació del poema, si se sap.
• La part personal i diversa pot ser des d'una paraula a un parell de frases que expressin allò que heu pensat o heu sentit quan heu escoltat o llegit el poema.

Què passa amb els poemes que potser no haurem llegit en veu alta quan hàgiu de lliurar la feina? Doncs que els haureu de llegir a casa vosaltres i fer el mateix que heu fet amb els altres.

Amb tot, acabem de decidir amb els de l'A, a fi que no us surtin textos llarguíssims i estalviar-nos tots una mica de feina, que només cal que me n'envieu 17, més o menys la meitat, que la meitat exacta, 17,5 és complicada de fer.

Com sempre, se us marcaran les faltes i es puntuarà. L'últim dia per a enviar-la serà el dilluns 1 de març a fi que jo tingui temps de mirar-me-la i corregir-la amb temps de posar-la amb les notes de la segona avaluació.

Com sempre, també, us poso a tall d'exemple, no tots, sinó uns quants dels poemes que surten al recull amb les meves impressions:

1. Guillem de Berguedà (1138-1196): “Cançoneta leu e plana” : no ens explicaven que a l'època medieval els grassos eren ben vistos perquè semblava que podien menjar bé?
2. Ausiàs March (1400-1459): Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”): creu-me: moriria d'amor per tu i estima'm que si no acabaràs plorant per mi... apa xantatge emocional!
3. Anònim, Cançó popular (segle XIX): “A la vora de la mar”: com que la mare me la cantava, no la puc llegir sense sentir la seva veu i la música que l'acompanyava. Enyorança?
4. Joan Alcover (1854-1926): “Desolació”, (1909): quina tristesa... viure només per recordar els teus morts.
5. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924): “Tot l’enyor de demà”, (1921): amor per la vida, certesa de la pròpia mort: "i la Vida / i la Mort."
6. Clementina Arderiu (1989-1976): "Cançó del risc", (1946): "Si visc, no visc" què pot donar sentit a la vida? És bo el risc no volgut?
7. Agustí Bartra (1908-1972): “Oda a Catalunya des dels tròpics”,  (1946): "anells nòmades" i tota la resta tan llarg i tan poc poètic!
8. Pere Quart (1899-1986): “Corrandes d’exili” (1947): "que la somio completa:" corrandes tristes i plenes de nostàlgia per la terra que s'ha de deixar enrera. I és que és tan bonic viatjar i tan trist haver d'emigrar.
9. Gabriel Ferrater (1822-1972): “Cambra de la tardor”, (1960): aquest poema es va lligar amb mi quan va sortir a les oposicions, va continuar-hi quan en vaig triar uns versos per un recordatori, sempre m'han intrigat els "trenta-set horitzons rectes i prims," diuen que coincideixen amb l'edat que tenia el poeta.
10. Maria Mercè Marçal (1852-1998): “T’estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana", (1982): la presència del cos com a raó per estimar, la bogeria, la passió, m'agrada.

4a expressió escrita

Ja és hora que fem la tercera expressió escrita. Us recordo primer com vull que me l'envieu:

A mgonzalez@instituticaria.cat: al mateix cos del missatge i amb la paraula 150, si en fem 50 més, marcada.

Recordeu que els temes seran més o menys generals, que no cal que respongueu amb la veritat, que sempre podeu utilitzar la imaginació, i que l'expressió ha de ser correcta, cohesionada i coherent.

Com sempre, se us marcaran les faltes i es puntuarà. Per primera vegada us demano que subratlleu les formes verbals del temps que treballem i això també puntuarà.

En aquesta redacció treballarem l'imperfet d'indicatiu, que és el que té aquesta forma: 

Jo estimava, volia

Tu estimaves, volies

Ell/a estimava, volia

Nosaltres estimàvem, volíeu

Vosaltres estimàveu, volíeu
Ells/es estimaven, volien

I el text narratiu.

I, per fer-ho, explicarem una minihistòria de quan érem petits:

Quan jo era petita, tenia unes vacances interminables que duraven gairebé tres mesos on hi havia dies per fer de tot, dies que passaven tan lents que semblava que no s'haguessin d'acabar mai, i dies on feia coses excitants de tan noves que em semblaven. Recordo un dels primers volts que vam fer en bici, érem vuit, nosaltres tres, la meva cosina, i ells quatre. Al principi anàvem un darrere l'altre, l'Eduard, que era el gran, ens guiava perquè creia que era l'únic que se sabia el camí, però aviat, en Carles, en Xavier i la Rosa el van avançar, ells també creien que ho sabien i no estaven disposats a anar al pas de tortuga de la Roser que era la més lenta, el Màrius i jo ens fam quedar al mig, una mica més endavant de la Roser i de l'Eduard, molt més endarrere d'aquells tres que corrien // massa. 

Quan vam arribar al nostre destí, els tres primers ja estaven berenant, vam baixar de les bicis, les vam deixar al costat de les d'ells i vam desembolicar els nostres entrepans.

Vam estar esperant l'Eduard i la Roser més de mitja hora, no ens explicàvem com podien trigar tant i al final vam decidir tornar.

Eren a casa, l'Eduard, que pensava que era tan bon guia, s'havia perdut i havien tornat perquè s'havien trobat amb un camí que es tallava.

3a expressió escrita

Ja és hora que fem la tercera expressió escrita. Us recordo primer com vull que me l'envieu:

A mgonzalez@instituticaria.cat:al mateix cos del missatge i amb la paraula 100 marcada.

En aquesta aprofitarem per treballar el present de subjuntiu, que és el que té aquesta forma: 

(que) jo tingui

(que) tu tinguis

(que) ell/a tingui

(que) nosaltres tinguem

(que) vosaltres tingueu

(que) ells tinguin

I que sempre té un valor de cosa hipotètica, no segura, desitjable… per la qual cosa apareix en oracions subordinades.

Per tant la redacció serà una llista de deu destijos, desig més, desig menys, que dedicareu a qui creieu que n'ha de ser el receptor:

Llista de deu desitjos (que us dedico, tot i que vaig canviant de subjecte per canviar una mica la persona verbal):

1. Desitjo que passeu un bon mes de desembre.
2. Desitjo que a nosaltres, i ja posats a gairebé ningú, no ens passi res dolent. 
3. Desitjo que sigueu tan feliços com pugueu o una mica més i tot.
4. Desitjo que tragueu bones notes, millor i tot de les que penseu.
5. Desitjo que tothom s'adoni de la importància que té xerrar baixet i saber estar en silenci.
6. Desitjo que algun de vosaltres em sàpiga explicar quin sentit té tot això.
7. Desitjo que les persones que s'estimen ho facin de debò.
8. Desitjo que la gent vegi // que dir que ets amic dels teus amics no és dir gaire cosa.
9. Desitjo que s'acabi la nova normalitat i que tornem a l'antiga, que tampoc era cap meravella, però que m'agradava més.
10. Desitjo que aquest sigui un desig estúpid perquè és l'últim desig que escric.

2a expressió escrita

Ja és hora que fem la segona expressió escrita. Us recordo primer com vull que me l'envieu:

A mgonzalez@instituticaria.cat:al mateix cos del missatge i amb la paraula 100 marcada.

• Treballarem els condicionals i els imperfets de subjuntiu: 

Condicional simple i compost

Jo podria / jo hauria pogut

Tu podries / tu hauries pogut

Ell o ella podria / ell o ella hauria pogut

Nosaltres podríem / nosaltres hauríem pogut

Vosaltres podríeu / vosaltres hauríeu pogut

Ells o elles podrien / ells o elles haurien pogut
Imperfet i Plusquamperfet de subjuntiu
Jo pogués / jo hagués pogut
Tu poguessis / tu haguessis pogut
Ell o ella pogués / ell o ella hagués pogut
Nosaltres poguéssim / nosaltres haguéssim pogut
Vosaltres poguéssiu / vosaltres haguéssiu pogut
Ells o elles poguessin / ells o elles haguessin pogut

Fixeu-vos en els accents, perquè els trobem a tots els verbs conjugats en aquesta forma.

Per fer-la, primer ens fixarem en aquest poema de la Joana Raspall que últimament m'he trobat arreu i després en el text que he escrit jo:

Si haguessis nascut  en una altra terra, 

podries ser blanc, 

podries ser negre... 

Un altre país 

fóra casa teva, 

i diries "sí" 

en una altra llengua.

T'hauries criat 

d'una altra manera.  

Més bona, potser. 

Potser més dolenta.  

Tindries més sort 

o potser més pega... 

Tindries amics 

i jocs d'una altra mena; 

duries vestits 

de sac o de seda, 

sabates de pell 

o tosca espardenya, 

o aniries nu 

perdut per la selva. 

Podries llegir 

contes i poemes, 

o no tenir llibres 

ni saber de lletra. 

Podries menjar 

coses llamineres 

o només crostons 

secs de pa negre. 

Podries... podries... 

Per tot això pensa 

que importa tenir 

les mans ben obertes 

i ajudar qui ve 

fugint de la guerra, 

fugint del dolor 

i de la pobresa. 

Si tu fossis nat 

a la seva terra 

la tristesa d'ell 

podria ser teva.

I ara el meu text, pitjor que el poema i millor que el d'altres, amb el títol:
Si hagués...

Si hagués escollit uns altres estudis ara no seria professora. 

Potser seria bibliotecària, intentaria mantenir el silenci en un lloc que hauria de viure sense soroll i em dedicaria a organitzar activitats diverses: faríem clubs de lectura, muntaríem tertúlies… però sobretot m’agradaria passar molta estona ordenant llibres.

Potser hauria pogut posar una perfumeria i viuria envoltada de mil i una olors, trauria la pols de les prestatgeries i dels flascons i admiraria les formes i colors que tindrien...

O potser hauria fet química, com creia que faria just abans d'entrar a la Universitat...

Si hagués fet una altra tria,// hauria viscut una altra vida.

Però si passo molta estona pensant què hauria estat si hagués… em sento una mica trista.

Prefereixo creure que la vida que faig és justament la vida que hauria volgut fer. 

1a expressió escrita

Aquí teniu la primera expressió escrita que farem.

Abans de dir-vos què heu de fer, afegeixo que les utilitzarem per a repassar els temps verbals.

Com que passa el que passa, les haureu d'enviar a mgonzalez@instituticaria.cat:al mateix cos del missatge i amb la paraula 100 marcada.

El temes que us proposaré seran més o menys generals i no cal que respongueu amb la veritat perquè sempre podeu utilitzar la imaginació. Ara bé, l'expressió ha de ser cohesionada i coherent.

Se us marcaran les faltes i es puntuarà, seguint els següents apartats:

• Adequació: 1 punt màxim (heu fet allò que es demanava i com es demanava, amb el benentès que si no feu en absolut allò que es demana la redacció serà puntuada amb un zero)
• Coherència i cohesió: 4 punts màxim (Diem que un text té coherència si presenta una informació ajustada (diu tot el que cal: no hi falta res del que és essencial i no s’entreté en qüestions irrellevants) i ho fa de manera ordenada i clara. Perquè el contingut d’un text tingui coherència, ha de complir aquestes regles: La informació del text ha d’anar avançant de manera lògica i entenedora d’acord amb les exigències del tema i del tipus de text. Les diverses idees exposades en el text han de ser compatibles: no podem afirmar una cosa i alhora negar-la. Totes les informacions del text han de tenir relació amb el tema general de què tracta. Parlem de  cohesió quan la connexió de les diverses frases es fa de manera correcta).
• Correcció: 3 punts  màxim (aquí és on es penalitzen les faltes d'ortografia)
• Creativitat o originalitat: 2 punts màxim (aquest és l'apartat més subjectiu i valora la tasca creativa de la feina que s'ha fet).

I ara, el primer tema:

Com visc i he viscut la pandèmia

Ens servirà per a repassar el present d'indicatiu i el perfet d'indicatiu.

Us en deixo un possible exemple:

Ens van dir quinze dies a casa i quinze dies es van convertir en mesos. 

El neguit els ha presidit. 

Una situació que no havia imaginat fins que ha estat viscuda es feia realitat. 

I, mentrestant, multitud de paraules que no utilitzava s'han convertit en quotidianes. 

A estones m'ha semblat viure una distopia, gairebé un malson. 

No he tingut por per mi, jo he viscut i visc relativament bé. Però sí que m'ha preocupat i em preocupa molta gent que ha patit i pateix massa.

Com serà tot a partir d'ara. No tinc tan clar que puguem sortir-nos-en bé i // estic segura que res tornarà a ser com abans.

Com corregir una redacció

Per saber com heu de corregir una redacció, mirarem aquesta que tinc al drive:

https://drive.google.com/file/d/0B5B2k2vOdWKBWlpUMEVKX2FYS3gzS0tzQ2tMWnUxNnp6M1VB/view?usp=sharing