Imperdonables (3)

A les entrades classificades amb l'etiqueta d'"Imperdonables" hi trobareu diverses faltes que acostumeu a fer a les redaccions a fi que intenteu fixar-les i no repetir-les. Aquí van les terceres cinc que he seleccionat de les faltes que heu anat fent, no tots, esclar, a les redaccions. 

En aquesta entrada, a més, he aprofitat per incloure algunes de les que heu fet a l'examen:

• esdrúixola s'escriu així i no de cap altra manera:  esdrúixola esdrúixola esdrúixola esdrúixola  esdrúixola...

• subjecte s'escriu així i no de cap altra manera: subjecte  subjecte subjecte  subjecte  subjecte  subjecte...

• alguna cosa o quelcom (per a qui agradin els cultismes) però mai dels mais algo que és un castellanisme.

• En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit...), les preposicions que es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit. No utilitzem la prep per o no l'hauríem d'utilitzar.

• Els possessius tenen en català un ús força més restringit que en altres llengües, especialment quan s'expressa una relació inherent de pertinença. En general prescindim dels que no siguin necessaris, com ara:
  • Ha xutat amb el seu peu esquerre.
  • El pilot tenia problemes amb la seva moto.
  • El nadó ja ha obert els seus ulls.
  • El museu tanca les seves portes a les cinc.
  • Ha presentat la seva dimissió.
  • Cal reparar les instal·lacions. La seva millora costarà molts diners.

Imperdonables (2)

A les entrades classificades amb l'etiqueta d'"Imperdonables" hi trobareu diverses faltes que acostumeu a fer a les redaccions a fi que intenteu fixar-les i no repetir-les. Aquí van les segones cinc que he seleccionat de les faltes que heu anat fent, no tots, esclar, a les redaccions. 

• és i es: Recordem que el primer és la tercera persona del present d'indicatiu del verb ser o ésser, es pronuncia amb [e] i ha conservat el seu accent diacrític. El segon és el pronom reflexiu, es pronuncia amb [ə], vol dir "a si mateix" (es pentina) o el duen els verbs reflexius sense càrrega semàntica (es refereix a...).

• haver de és la forma genuïna i correcta de la perífrasi d'obligació, oblideu, en català, els tenir que.

• El CD gairebé mai du preposició en català, només s'accepta prep "a" davant CD si:

1. és un pronom personal fort: ens maten a nosaltres; em maten a mi.
2. si és tothom, algú, qui, tots i totes: ens maten a tots.
3. si volem expressar una idea de reciprocitat: es maten els uns als altres.
4. quan del CD és un ésser animat i l'hem posat davant del verb: a l'Albert, el maten.
5. en frases que poden ser ambigües: no sé qui vol matar l'Albert / a l'Albert.

• El determinant altre té tres formes: altre/a/es. Això vol dir que:

1. Si acompanya un substantiu singular masculí, s'escriu amb "E": vaig conèixer aquell altrE noi.
2. Si acompanya un substantiu singular femení, s'escriu amb "A": vaig conèixer aquella altrA noia.
3. I si acompanya un substantiu plural no ofereix cap problema amb el gènere: vaig conèixer aquells altres nois, aquelles altres noies.

• Fem dues contraccions de preposicions i articles: AL = A + EL i DEL = DE + EL. Hem de recordar que:
1. No són opcionals, s'han de fer.
2. Però que quan la paraula que duen a continuació comença amb vocal, es desfan:
• Marxo al camp, però marxo a l'estranger.
• Vinc del camp, però vinc de l'esranger.

Imperdonables (1)

 A les entrades classificades amb l'etiqueta d'"Imperdonables" hi trobareu diverses faltes que acostumeu a fer a les redaccions a fi que intenteu fixar-les i no repetir-les. Aquí van les primeres cinc que he seleccionat de les faltes que heu anat fent, no tots, esclar, a les redaccions.

• Els accents diacrítics:

Tot i que us vaig dir que encara durava la moratòria sobre el doble ús dels accents, m'he adonat que ja s'ha acabat. Per tant, heu de tenir present que només podem accentuar de manera diacrítica les paraules que teniu a sota al costat de les que no en duen i se'n diferencien:

• ADONAR-SE DE, no existeix donar-se compte de, és un castellanisme: ens adonem de les coses, ens adonem que has vingut o ens n'adonem.

• Dels signes de puntuació: 
• La coma: Sempre posem entre comes: els aclariments, incisos o explicacions.  Mai posem coma entre: el subjecte i el verb o entre el verb i el CD. 
• Recordem també que gairebé tots els signes de puntuació s'escriuen enganxats a la paraula que tenen davant i separats amb un espai de la que tenen al darrere. Només fan a l'inrevés els parèntesis i equivalents.

• Com podem diferenciar em i hem: la primera paraula és un pronom, vol dir "a mi", es pronuncia amb [ə] i si el posem darrere del verb passa a me (em diu; dir-me). En canvi la segona és la primera persona del plural del present d'indicatiu del verb haver que emprem per fer el perfet d'indicatiu, es pronuncia [ε] i bé forma part d'una perífrasi verbal (hem de fer això), bé va seguida sempre d'un participi (hem tingut).

• que no va accentuat quan el pronunciem amb vocal neutra i va accentuat quan es pronuncia amb [ε]. O el que és el mateix: accentuem què quan equival a quina cosa o quan du davant una preposició, no l'accentuem en la resta de casos.