Llista de figures retòriques

Com us he dit a l'entrada anterior i a classe i al mail setmanal, passo a parlar de les principals figures retòriques que han anat sorgint amb el comentari dels poemes.

Primer us he de dir que en teniu un llistat al llibre de text, entre les pàgines 420 i 424 i que, com la majoria de llistats, és correcte.

Amb tot, us les poso també aquí, perquè hi pugueu recórrer amb més facilitat i hi afegeixo allò que pretenen aconseguir.

La majoria de figures tenen com a finalitat captar l'atenció del receptor. Amb elles es subratlla la importància dels mots que les formen i qui llegeix o escolta s'hi fixa i n'extreu una sensació agradable o desagradable que limita o expandeix la comprensió del text. Les figures suggereixen, fan veure de manera diferent, donen detalls que condicionen la interpretació del text on es troben.

• Figures de dicció:
• al·literació: repetició d’un mateix so al llarg d’un vers. 
• paronomàsia: proximitat de dos o més mots parònims, és a dir, amb una semblança només formal (un fonema o síl·laba), o en l'ús del mateix mot en dos sentits diferents. 
• Figures de construcció:
• paral·lelisme i quiasme: repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides, la primera de manera ordenada i la segona de manera creuada.
• anàfora: repetició dels mateixos mots al començament de dues o més clàusules successives; epanadiplosi: repetició dels mateixos mots al principi i al final d'una frase; i anadiplosi:repetició dels mateixos mots al final d'un vers i al principi del següent. 
• enumeració: acumulació de paraules en forma de llista seguida, que se separa per comes o nexes i ajuda a explicar allò que es descriu. El ritme de l'obra s'accelera en l'enumeració i pot acabar en un clímax o element clau. Si es fa amb absència de conjuncions tenim un asindeton que accentua la sensació de rapidesa, vivesa, etc. i si es fa amb gran abundància de conjuncions un polisíndeton que pot donar al text un ritme àgil, repetitiu o infantil, segons sigui el context.
• encavallament: no coincidència entre la pausa oral d'un vers i la pausa sintàctica de les paraules que el formen. 

• hipèrbaton: alteració de l'ordre dels mots habitual d'una llengua, canviant i fins forçant la posició dels elements d'una frase. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari o per raons de rima i mètrica. Hem de recordar que l'ordre dels mots en una frase a la nostra llengua és: Subjecte (Det+Nom+CN) + Predicat (V+CD o CRV+CI + Pred + CC) o (V copulatiu + Atribut + CC)
• Figures de pensament:
• antítesi: contraposició de dos sintagmes, frases o versos en què cada un expressa una idea de significació afirmativa o negativa. Pot formar-se a partir de l'antonímia de mots o expressions o bé pel sentit ampli de les frases, que es refereixin a realitats oposades. L'efecte estilístic de la contraposició dóna més força a les imatges que la continguin; paradoxa: afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú, però que és un enunciat veritable;  i oxímoron: juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris per conferir un caràcter inesperat a l'expressió d'una idea. La forma més freqüent és la combinació d'un adjectiu i d'un substantiu: «nit clara».
• apòstrofe: dirigir-se cap a una entitat com a vocatiu, és a dir, com a possible destinatari del discurs literari. Sovint va separada d'una coma o dins d'un incís. Sol anar acompanyada d'una exclamació o mecanisme per denotar èmfasi, incloent-hi interjeccions. 
• interrogació retòrica: formulació d'una expressió interrogativa adreçada a un/a interlocutor/a de qui no s'espera resposta. Moltes vegades perquè aquesta ja se sap o se sobreentén.
• epítet: adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada amb el substantiu. S'usa per emfasitzar aquesta qualitat inherent al substantiu en qüestió, i no pas per a especificar-lo o determinar-lo.
• hipèrbole: augment o disminució d'una qualitat sobre quelcom, fent una exageració.
  
  
  
• personificació: atribució de qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals, etc
• Figures de desplaçament:
• comparació o símil: posar en relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció més gràfica i clara. Apareixen tots dos elements, sovint units per una paraula tipus "com". 
• metàfora: trasllat del sentit propi d'un terme a un altre amb el qual es relaciona per semblança. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que en la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions. Quan un text es basa en una metàfora continuada, es parla d'al·legoria. Una metàfora culturalment acceptada és un símbol. Quan la identificació no ve de la semblança sinó d'una relació semàntica basada en el veïnatge conceptual, parlem de metonímia, si la relació entre els dos temes és del tot per la part llavors podem parlar de sinècdoque.
  
• sinestèsia: barreja de sensacions amb sentits diferents dels que utilitzem per a percebre'ls. 

Com serà l'últim examen

 Ara que som a punt de fer el segon examen de la tercera avaluació i últim del curs, ens toca parlar-ne.

Com ja podeu suposar, tindrà com a tema la poesia i, concretament, els poemes dels quals hem parlat amb més profunditat. Però, quines coses hi poden sortir?

Aquí trobareu tot el que us heu de saber i tot el que us puc demanar, que no serà tot el que us demanaré, que si ho fes no acabaríem mai: 

• Què heu de saber per fer-lo?, tot i que segurament no us ho preguntaré.

Doncs aniria bé que sabéssiu comptar les síl·labes d'un poema, tenint en compte els fenòmens de contacte vocàlic que hi podeu trobar; què és la rima, quan comença i com la classifiquem; quines figures retòriques hem anat trobant, quina és la seva funció, com les hem de comentar; quina estructura té un sonet; quina diferència hi ha entre el tema de la poesia i el que la poesia explica o argument...

• Fins a quin poema podrà sortir.

Des de "Colguen les gents ab alegria festes" d'Ausiàs March, fins a "L'Aventura" de Josep Palau i Fabre.

Però no de tots podrà sortir el mateix.

1. Dels que ja van sortir al primer examen, es preguntarà vocabulari (les paraules que apareixen en aquesta entrada), i alguna qüestió del tema o de l'argument d'algun d'aquests poemes.
2. Dels que surten per primera vegada, el mateix tipus de preguntes que es van fer al primer examen.

• Quins apartats hi trobareu.

L'examen tindrà quatre apartats, com l'anterior:

1. de qüestions de mètrica: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu de fer l'anàlisi mètrica, la de rima i identificar fenòmens de contacte vocàlic.
2. de qüestions de retòrica: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu d'identificar les figures que s'indiquen o les que trobeu, explicar la seva utilitat (no definir-les) o fer amb elles allò que indica l'enunciat, com per exemple fer-ne la definició.
3. de qüestions de contingut: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu d'explicar-ne el tema i/o l'argument.
4. de qüestions de vocabulari: sortiran 10 de les paraules que teniu a sota amb el vers en el qual surten.

Vocabulari possible: 

1. Ausiàs March:
1. plany (d’altre que mi en son continu plany.)
2. esquiu (els vius: / d’imaginar mon estat són esquius,)
3. esguard (Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, / en mon esguard no és malauirat,)
2. Roís de Corella:
1. espars/a (sola, sens par, de les altres esparsa,)
2. llustre (ab un tal gest, les plomes i lo llustre,)
3. Francesc Vicent Garcia: 
1. atzabeja (sos cabells de finíssima atzabeja)
2. atònit (tan atònit contemplava / lo dolç combat,)
3. treva (temerós d'alguna gran desgràcia, /de prendre'ls treves ganes me venien.)
4. Jacint Verdaguer:
1. altiu/va (amb ses torres i cúpules altives / de vori, d'or i argent:)
2. rufagada (com rufagada que se'n du amb l'essència) 
3. emmusteïda (l'emmusteïda flor.)
5. Miquel Costa i Llobera:
1. esquerp (li donà per terra l’esquerpa serralada)
2. oratge (i té el llamp i l’oratge// per glòria i per delit.)
3. irat/da (Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,)
6. Alcover: 
1. soca: (i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.)
2. entranyes ( Brots de migrades fulles coronen el bocí  // obert i sense entranyes)
3. brostar (i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,)
7. Papasseit: 
1. enyor (Tot l'enyor de demà)
2. davantal: (i duu un davantalet )
3. angoixa; (que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa)
4. sengles i cistells (amb sengles cistells grocs,)
5. quitxalla: (I tota la quitxalla del veïnat)
6. fressa (qui mourà tanta fressa perquè serà dijous)
7. assenyat/da (I els cavalls assenyats)
8. roderes (que dansa en el seguit de les roderes.)
9. rossa (I l'escudella rossa, // fumejant.)
8. Clementina Arderiu: 
1. abellir (l'amor pel risc // com m'abellia)
2. cercar:  (No l'he cercat; // me l'han donat // quan no el volia.)
3. ardent i brida (i, ardent, el cor//no vol cap brida.)
4. treva i neguit:   (Per una treva / per un oblit, / dono el neguit / amb clau i lleva.)
5. atzar: (per quin atzar?)
6. rullar: (la mar que rulla)
7. paranys: (paranys i risc)
8. clos: (donaré flors, / fora del clos.)
9. topar-me: (Quan el gran risc / vindrà a topar-me,)
10. lliurar-me: (amb cor segur, / sense ningú, / sabré lliurar-me)
9. Marius Torres: 
1. meandres: (en els meandres, grocs de lliris, verds de pau)
10. Pere Quart: 
1. corrandes: (Corrandes d'exili)
2. tramuntar i carena: (Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena)
3. ensagnar i esguerrar:  (Perquè ens perdoni la guerra,//que l’ensagna, que l’esguerra,)
4. acaronar i espatlla: (i l’acarono amb l’espatlla.)
5. enyorança (no em moriré d’enyorança//ans d’enyorança viuré.)
6. turons i serra: (tres turons fan una serra,//quatre pins un bosc espès,//cinc quarteres massa terra.)
7. cenyir i pujol: (Que els pins cenyeixin la cala,//l’ermita dalt del pujol;)
8. bategar: (que bategui com una ala)
9. recança: (una recança infinita.)
11. J.V. Foix: 
1. atzar i errar: (em plau d'atzar d'errar per les muralles)
2. tosca, remembrar, cellut i setge: (Sota un llorer i al peu de la font tosca,// De remembrar, cellut, setge i batalles.)
3. tenalles: (amb fèrries tenalles)
4. colls: (I enfilar colls, seguir per valls ombroses,)
5. rabent, guals i novell (Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!)
6. madones, càndid, rampell (les madones borroses,//  I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell!)

O sigui que si us ha anat bé l'anterior, aquest també i si no, doncs el milloreu i farà mitjana.

Recordeu que per superar l'avaluació i l'assignatura heu de lliurar totes les feines que s'han demanat aquesta avaluació: dues expressions escrites i un comentari de poema. En cas contrari, hauríeu de presentar-vos a l'examen de juny.

Recordeu que la feina extra pot servir tant per apujar la nota de la tercera com per apujar la nota de la global i que l'últim dia per lliurar-la és el 4 de juny. Aquest cap de setmana us faré una entrada que explicarà allò que heu de fer.

6a Expressió escrita, segona de la tercera avaluació i última del curs.

Al següent enllaç:

 https://tutoriaicariacurs2020-21.blogspot.com/2021/03/8-de-marc.html

Hi trobareu tres videos que vaig penjar amb motiu del dia de la dona i que, de moment, no he pogut comentar amb ningú, ni amb la meva tutoria, perquè van ser confinats per sorpresa.

Podeu mirar-los tots tres i decidir sobre quin voleu parlar o agafar-ne un i ja llençar-vos a fer la sisena expressió escrita amb ell.

Què heu de fer?

Mentre mireu el video, apunteu en un full tot allò que us vingui al cap sobre ell: què us fa pensar, com us fa sentir, quines preguntes us fa, quines preguntes us sorgeixen, quina és la seva finalitat...

Després passareu aquestes notes, que no cal que estiguin ordenades, amb forma de llista.

A partir d'aquesta llista, feu un article d'opinió sobre el video.

Recordem què és:

Un article d'opinió és un gènere textual amb una estructura formal determinada. Ha de contenir essencialment el patró argumentatiu, tot i que s’hi poden utilitzar també, en funció de la intenció comunicativa, els patrons narratiu, explicatiu i descriptiu.

Acostuma a tenir el següent esquema:

1. Títol: Hi ha d'haver un títol per encapçalar l'article. El títol pot sintetitzar el contingut del text o captar l'atenció del lector.
2. Introducció: Hi ha d’haver una introducció, en un paràgraf diferenciat, en la qual s'ha de presentar el tema.
3. Tesi: La tesi ha de reflectir de forma clara i precisa l'opinió de l'autor o autora. Generalment està inclosa en la introducció o en el paràgraf següent.
4. Argumentació: Cal exposar, en els paràgrafs necessaris, almenys dos o tres arguments que justifiquin la tesi. També es pot admetre un contraargument o la presentació de l'antítesi per tal de rebatre-la.
5. Conclusió: La conclusió ha de permetre reforçar la tesi i, si no aconsegueix convèncer els destinataris, almenys incitar-los a la reflexió. Pot ser una síntesi i/o una proposta. 

Aquest gènere textual ha de contenir essencialment el patró argumentatiu, tot i que s’hi poden utilitzar també, en funció de la intenció comunicativa, els patrons narratiu, explicatiu i descriptiu.

Recordem ara les característiques lingüístiques del patró argumentatiu: 

• Subjectivitat: El text ha de ser clarament subjectiu. Per aconseguir-ho, cal expressar-se en primera persona del singular. 
• Veracitat: Per argumentar una opinió cal que ens ajustem a la realitat sense exagerar els arguments. 
• Positivitat: Cal utilitzar un to cordial i respectuós. A més, a l'hora de fer propostes s'ha d'adoptar un punt de vista positiu. 
• Marques valoratives: Per contribuir a la subjectivitat cal utiltzar verbs d'opinió i també verbs, noms, adjectius o adverbis valoratius. 
• Marques de recomanació: Especialment en la conclusió, a l'hora de fer propostes, s'empren perífrasis verbals d'obligació en condicional i verbs amb valor semàntic de recomanació. 
• Adequació: Cal optar per un registre estàndard i mantenir-lo al llarg del text. 
• Coherència: Els arguments han de ser coherents i s'han d'exposar per ordre d'importància. 
• A més, cal desenvolupar les idees de forma adequada per garantir-ne la comprensió, tot evitant les repeticions. 
• Cohesió: Cal utilitzar connectors d’ordre per organitzar el text i també connectors lògics de causa, finalitat, conseqüència, oposició...

I ara que ja ho sabem tot, us he de dir que he decidit no posar exemple perquè no voldria pas influenciar-vos amb les meves opinions. 

El que sí que farem és mirar els videos a classe a fi de resoldre els possibles dubtes que podrien sorgir-vos mirant-los tots sols.

L'extensió mínima del text que feu ha de ser de 150 paraules i la màxima de 300.

Poemes que entraran a l'examen (5)

• L'Elionor de Miquel Martí i Pol:

• Fenòmens de contacte vocàlic:
• catorze anys i tres hores
• quan va posar-se a treballar.
• Els anys, però, a dins la fàbrica
• i al cap de poc l’Elionor no hauria
• ni aquella irreprimibleLes dones deien que el que li passava
• era que es feia gran i que aquells mals
• es curaven casant-se i tenint criatures.
• va créixer, es va casar i va tenir fills.
• El gran, que era una noia,
• que havia complert els catorze anys
• quan va posar-se a treballar.
• I ara, Quin és el tema del poema? Què s'explica per desenvolupar-lo? Com s'explica?

T'estimo perquè sí de Maria Mercè Marçal:

• https://www.catorze.cat/en-veu-alta/estimo-perque-si-2-48413/: tot i que no el tenim cantat sí que el trobem recitat per Silvia Bel i el podem escoltar aquí.

• Fenòmens de contacte vocàlic:
• T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
• Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
• Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
• • Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
  • Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit.
  • que provoca el salobre i encrespa la badia.
  • a la marea viva que em nega a l'endeví.
  • Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
  • que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
• I ara, Quin és el tema del poema? Què s'explica per desenvolupar-lo? Com s'explica?

Poemes que entraran a l'examen (4)

• Corrandes d'exili de Pere Quart

• Fenòmens de contacte vocàlic:
• Si la lluna feia el ple
• també el féu la nostra pena.
• de pell bruna i aire greu
• que han trobat a la muntanya).
• Perquè ens perdoni la guerra,
• i l’acarono amb l’espatlla.
• l’altra meitat vingué amb mi
• Avui en terres de França
• no em moriré d’enyorança
• "Com el Vallès no hi ha res".
• Que els pins cenyeixin la cala,
• i a la platja un tenderol 

• I ara, Quin és el tema del poema? Què s'explica per desenvolupar-lo? Com s'explica?

• Em plau,d'atzar d'errar per les muralles de Josep Vicenç Foix

• Fenòmens de contacte vocàlic:
• Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
• Sota un llorer i al peu de la font tosca,
• De matí em plau, amb fèrries tenalles
• A l'embragat, o al coixinet que embosca
• L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles;
• I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
• I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
• M'exalta el nou i m'enamora el vell.

• Quin és el tema del poema? Què s'explica per desenvolupar-lo? Com s'explica?

• L'aventura:  de Josep Palau i Fabre

• Fenòmens de contacte vocàlic:
• Somniós, sentiré la frescor sota els peus,
• deixaré el lliure vent banyar ma testa nua.
• No pensaré en res, no parlaré per res,
• Sentiré palpitar la terra sota els peus
• com si una dona nua s'oferís a ma destra.
• Sens parlar, ni pensar, ni enyorar-me de res,
• l'ample vent m'ompliria els narius i l'entranya.
• I aniré lluny, molt lluny: allí on és defès
• Pels vespres blaus de verd aniré al groc de l'aire
• Sentiré sota els peus aquell ventre apagat
• I emmudit –el cap nu– irremeiablement,
• em donaré amb furor al gran desig de l'aire,
• i em deixaré bressar com una lleu sement
• que fecunda una flor –altiva o solitària.
• En els blaus i en els verds, a l'estiu, prop de l'aire,
• fecundat per llavors que prodigava el vent,
• seré el pol·len que duu el vent de la tardor,
• conqueriré l'altura que el sol llaura.
• l'antiga terra encara trepitja Minotaure.
• El front, la pedra, occeixen. –Resta el desig pregon.

• Quin és el tema del poema? Què s'explica per desenvolupar-lo? Com s'explica?

Tornem a parlar de diftongs i possibles sinalefes:

 A veure si aconsegueixo aclarir el tema que ens dona tants maldecaps...

Una sinalefa: és com anomenem als diftongs que es fan entre paraules i que ens trobem sovint quan hem de comptar síl·labes de versos. 

Hem de tenir molt present que ens hem de fixar com sonen aquestes vocals i no com s'escriuen, si sonen U, encara que escrivim O, tenim una U. 

• Perquè hi hagi una sinalefa sempre, sempre, sempre, hem de tenir una I o una U o les dues vocals a l'hora:
• Si són les dues a l'hora: tenim diftong i per tant sinalefa: ui i iu.
• Si van en segona posició: ai, ei, oi i au, eu, ou: formen diftong per tant, tindrem sinalefa.
• Si van en primera posició: ia, ie, io i ua, ue i uo: només formen diftong quan tenen davant una altra vocal o quan van soles i s'ajunten amb la paraula posterior, per tant només tindrem sinalefa en aquests casos.

Us poso exemples de cada cas:

• Si són les dues a l'hora: tenim diftong i per tant sinalefa: ui i iu.
• camino i descanso: sinalefa: ui.
• i uníem pobles: sinalefa: iu.
• Si van en segona posició: ai, ei, oi i au, eu, ou: formen diftong per tant, tindrem sinalefa.
• ara i demà: sinalefa: ai.
• què insinues?: sinalefa: ei.
• color i grisor: sinalefa: oi.
• ara ho dius: sinalefa: au.
• que ho penses?: sinalefa: eu.
• perdó ufanós: sinalefa: ou.
• Si van en primera posició: ia, ie, io i ua, ue i uo: només formen diftong quan tenen davant una altra vocal o quan van soles i s'ajunten amb la paraula posterior.
• Hi ha // ai amiga: sinalefes: ia; en canvi: fi album, és un hiat.
• i estenia // tu rai estàs bé: sinalefes: ie; en canvi: aquí era, és un hiat.
• i obligava // carai obre: sinalefes: io; en canvi: parir orbs, és un hiat.
• ho assumeixo // cau al...: sinalefes: ua; en canvi: cadascú al seu lloc, és un hiat.
• ho engalto // cau en...: sinalefes: ue; en canvi: cadascú és amo..., és un hiat.
• ho obvi*  // Esaú oh Esaú: sinalefes molt estranyes: uo; en canvi: parlar-ho obvi, és un hiat que tampoc ens trobarem, em sembla.

Espero que això aclareixi el tema. 

Recordeu que és una qüestió de pronúncia: 

• Quan pronunciem la i com a [j] i la u com a [w] tenim diftongs dintre de les paraules i sinalefes entre les paraules. 
• Quan  pronunciem la i com a [i] i la u com a [u] tenim hiats.

No us he fet la diferenciació de les a's i les e's en obertes, tancades o neutres perquè a efectes pràctics obtenim els mateixos resultats.

Com serà l'examen de poesia?

 Ara que som a punt de fer el primer examen de la tercera avaluació i última, ens toca parlar-ne.

El primer examen tindrà com a tema la poesia i, concretament, els poemes dels quals hem parlat amb més profunditat fins al dia abans que el fem. Però  quines coses hi poden sortir.

Aquí trobareu tot el que us heu de saber i tot el que us puc demanar, que no serà tot el que us demanaré, que si ho fes no acabaríem mai: 

• Què heu de saber per fer-lo?, tot i que segurament no us ho preguntaré.

Doncs aniria bé que sabéssiu comptar les síl·labes d'un poema, tenint en compte els fenòmens de contacte vocàlic que us podeu trobar; què és la rima, quan comença, com la classifiquem; quines figures retòriques hem anat trobant, quina és la seva funció, com les hem de comentar; quina estructura té un sonet; quina diferència hi ha entre el tema de la poesia i el que la poesia explica...

• Quins apartats hi trobareu.

L'examen tindrà quatre apartats, concretament:

1. de qüestions de mètrica: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu de fer l'anàlisi mètrica, la de rima i identificar fenòmens de contacte vocàlic.
2. de qüestions de retòrica: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu d'identificar les figures que s'indiquen, les que trobeu, explicar la seva utilitat (no definir-les) o fer amb elles allò que indica l'enunciat.
3. de qüestions de contingut: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu d'explicar-ne el tema i/o l'argument.
4. de qüestions de vocabulari: sortiran 4 de les paraules que teniu a sota amb el vers en el qual surten.

Vocabulari possible: 

1. Ausiàs March:
1. deports (lloant a Déu, entremesclant deports,)
2. gesta (ab recont de grans gestes,)
3. sepulcres (e vaja jo los sepulcres cercant,)
4. plany (d’altre que mi en son continu plany.)
5. esquiu (els vius: / d’imaginar mon estat són esquius,)
6. esguard (Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, / en mon esguard no és malauirat,)
7. guarir (de mon desig no em porà guarir metge.)
8. cloure (e en son menjar aquell ocell mai clou)
9. jorn (si em cové mon derrer jorn finir,)
10. delit (per complir mon delit / serà mester que em sia dellai dit)
2. Roís de Corella:
1. espars/a (sola, sens par, de les altres esparsa,)
2. llustre (ab un tal gest, les plomes i lo llustre,)
3. Francesc Vicent Garcia: 
1. marfil (ab una pinta de marfil polia)
2. atzabeja (sos cabells de finíssima atzabeja)
3. atònit (tan atònit contemplava / lo dolç combat,)
4. treva (temerós d'alguna gran desgràcia, /de prendre'ls treves ganes me venien.)
4. Jacint Verdaguer:
1. promontori (Al cim d'un promontori que domina /  les ones de la mar,) 
2. cúpula i altiu/va (amb ses torres i cúpules altives / de vori, d'or i argent:)
3. argent (de vori, d'or i argent:)
4. rufagada (com rufagada que se'n du amb l'essència) 
5. emmusteïda (l'emmusteïda flor.)
5. Miquel Costa i Llobera:
1. guaitar ( No guaita per ses fulles la flor enamorada;)
2. esquerpi (li donà per terra l’esquerpa serralada)
3. llim (Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta)
4. revinclar (revincla per les roques sa poderosa rel)
5. profeta ( i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta // de les amors del cel)
6. sublim (Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge;)
7. oratge (i té el llamp i l’oratge// per glòria i per delit.)
8. bramular  (quan a lloure bramulen les ventades)
9. penyal (que tombi el seu penyal)
10. penyora (com a penyora santa, duré jo el teu record.)
11. irat/da (Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,)
6. Alcover: 
1. esqueix i esponerós: (Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,)
2. soca: (i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.)
3. bocí  i entranyes ( Brots de migrades fulles coronen el bocí  // obert i sense entranyes)
4. brostar i saba (i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,)
5. plànyer (jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.)