Com serà l'examen de poesia?

 Ara que som a punt de fer el primer examen de la tercera avaluació i última, ens toca parlar-ne.

El primer examen tindrà com a tema la poesia i, concretament, els poemes dels quals hem parlat amb més profunditat fins al dia abans que el fem. Però  quines coses hi poden sortir.

Aquí trobareu tot el que us heu de saber i tot el que us puc demanar, que no serà tot el que us demanaré, que si ho fes no acabaríem mai: 

• Què heu de saber per fer-lo?, tot i que segurament no us ho preguntaré.

Doncs aniria bé que sabéssiu comptar les síl·labes d'un poema, tenint en compte els fenòmens de contacte vocàlic que us podeu trobar; què és la rima, quan comença, com la classifiquem; quines figures retòriques hem anat trobant, quina és la seva funció, com les hem de comentar; quina estructura té un sonet; quina diferència hi ha entre el tema de la poesia i el que la poesia explica...

• Quins apartats hi trobareu.

L'examen tindrà quatre apartats, concretament:

1. de qüestions de mètrica: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu de fer l'anàlisi mètrica, la de rima i identificar fenòmens de contacte vocàlic.
2. de qüestions de retòrica: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu d'identificar les figures que s'indiquen, les que trobeu, explicar la seva utilitat (no definir-les) o fer amb elles allò que indica l'enunciat.
3. de qüestions de contingut: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu d'explicar-ne el tema i/o l'argument.
4. de qüestions de vocabulari: sortiran 4 de les paraules que teniu a sota amb el vers en el qual surten.

Vocabulari possible: 

1. Ausiàs March:
1. deports (lloant a Déu, entremesclant deports,)
2. gesta (ab recont de grans gestes,)
3. sepulcres (e vaja jo los sepulcres cercant,)
4. plany (d’altre que mi en son continu plany.)
5. esquiu (els vius: / d’imaginar mon estat són esquius,)
6. esguard (Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, / en mon esguard no és malauirat,)
7. guarir (de mon desig no em porà guarir metge.)
8. cloure (e en son menjar aquell ocell mai clou)
9. jorn (si em cové mon derrer jorn finir,)
10. delit (per complir mon delit / serà mester que em sia dellai dit)
2. Roís de Corella:
1. espars/a (sola, sens par, de les altres esparsa,)
2. llustre (ab un tal gest, les plomes i lo llustre,)
3. Francesc Vicent Garcia: 
1. marfil (ab una pinta de marfil polia)
2. atzabeja (sos cabells de finíssima atzabeja)
3. atònit (tan atònit contemplava / lo dolç combat,)
4. treva (temerós d'alguna gran desgràcia, /de prendre'ls treves ganes me venien.)
4. Jacint Verdaguer:
1. promontori (Al cim d'un promontori que domina /  les ones de la mar,) 
2. cúpula i altiu/va (amb ses torres i cúpules altives / de vori, d'or i argent:)
3. argent (de vori, d'or i argent:)
4. rufagada (com rufagada que se'n du amb l'essència) 
5. emmusteïda (l'emmusteïda flor.)
5. Miquel Costa i Llobera:
1. guaitar ( No guaita per ses fulles la flor enamorada;)
2. esquerpi (li donà per terra l’esquerpa serralada)
3. llim (Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta)
4. revinclar (revincla per les roques sa poderosa rel)
5. profeta ( i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta // de les amors del cel)
6. sublim (Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge;)
7. oratge (i té el llamp i l’oratge// per glòria i per delit.)
8. bramular  (quan a lloure bramulen les ventades)
9. penyal (que tombi el seu penyal)
10. penyora (com a penyora santa, duré jo el teu record.)
11. irat/da (Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,)
6. Alcover: 
1. esqueix i esponerós: (Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,)
2. soca: (i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.)
3. bocí  i entranyes ( Brots de migrades fulles coronen el bocí  // obert i sense entranyes)
4. brostar i saba (i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,)
5. plànyer (jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.)