Aquí us deixo els poemes que comentaré jo, concretament, els tres primers:
Guillem de Berguedà (1138-1196):
Cançoneta lleu i planaCançoneta lleu i plana,lleugereta, gens ufanafaré d'aquest bon Marquès,del traïdor de Mataplana,que és farcit d'engany i obès.Ai, Marquès, Marquès, Marquès,sou farcit d'engany i obès!Marquès, quin greu, les pedreresentre Melgur i Someres,on vau perdre de dents, tres!No hi fa res, que les primereshi són amb aspecte il·lès.Ai, Marquès, Marquès, Marquès,sou farcit d'engany i obès!El braç no us val una figa,sembla un cabiró de bigai no el porteu ben estès;us hi caldria una ortigaque estén el nervi com res.Ai, Marquès, Marquès, Marquès,sou farcit d'engany i obès!Marquès, si algú en vós confiano obté amor ni companyia.Vigileu el sobreentès:si va amb vós només de dia,—de nit no li és permès!Ai, Marquès, Marquès, Marquès,sou farcit d'engany i obès!Marquès, rebrà una abraçadaqui amb vos faci migdiadasense calçó cordovès.Mai persona enraonadatal pecat no feu palès.Ai, Marquès, Marquès, Marquès,sou farcit d'engany i obès!
Cerverí de Girona (abans de 1259- després de 1285)
Si mai he estat pensatiu i confós
Si mai he estat pensatiu i confós,
servint l'amor, i he perdut el cabal
patint dolor, turment, treballs i mal,
i m’ha atacat més d'un marit gelós,
ara somric, perquè tinc a l'abast
un cos gentil com cal, ardent i cast
on el jovent humil porta el seu fast.
Si gosés dir qui és que em fa joiós,
fidel, humil, elegant i lleial,
que em diu sovint, amb un sospir coral,
fent-me petons: “Amic, si no hi sou vós,
sento un desig terrible, un buit nefast,
fins que torneu el temps m'és un llast"...
Si dic el nom s'acabarà el contrast.
S'exclamarà qualsevol envejós
que res no és cert, com si fos deslleial,
Però, tant m'és, si ella no en fa cabal,
i tampoc no en farà qui és amorós;
i us dic que quan les passes em fan rast
és que la veig dins meu, n'obtinc un tast
i em parla de plaer i del nostre encast.
Tindria fins el rei per entujós
si em deia res mentre em guanyo el jornal,
O si em tocava, no hi ha un plaer igual;
seria mort si el pensament no fos.
Responc a aquells que em diuen: “quin desgast
patiu, En Cerverí, bon parafrast":
“Deixeu-me estar, que el vers és el meu past”.
Em considero algú que ha estat sortós:
el que molesta als altres a mi em val
i mai no he vist un trobador que tal
com jo fes els poemes somiós.
Dormint el vaig rimar i vaig fer el desbast.
Potser no és delicat però té llast,
i no cal canviar-hi ni un vers ni un trast.
Com que dormint em teniu a l'abast
considereu que és trist el meu desgast.
Sí, Sobrepreu, penseu-hi: és ben nefast.
La dama de Cardós, amb el seu fast
m'acull com fa l’infant, sense contrast.
Ramon Llull (1232?- 1315/16)
Cant de Ramon
Soc creat i l'ésser m'és dat
per servir Déu que sigui honrat,
però he caigut en el pecat
i en ira de Déu he acabat.
Jesús he vist crucificat
perquè fos per mi estimat.
Al matí demano perdó
a Deu, i faig confessió
amb dolor i contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Deu me'n fa conservació.
El monestir de Miramar
als franciscans vaig fer donar,
i als sarraïns van predicar.
Enmig de vinya i fonollar,
l'amor m'ha fet Deu estimar,
i entre sospirs i plors estar.
Deu, Pare, Fill, Deu espirat,
formen la Santa Trinitat:
tracto que sigui demostrat.
Deu Fill del cel ha davallat,
i d'una Verge Deu és nat:
Deu i home és Crist anomenat.
El món era en damnació.
Ens va donar salvació
després de la creació
i al cel pujà en ascensió.
Ens jutjarà Nostre Senyor:
No valdran plors sense perdó.
Un nou saber he investigat,
amb ell s'obté la veritat,
i es desmenteix la falsedat;
el sarraí és batejat,
tartar, jueu i qui va errat,
amb el saber que Deu m' ha dat.
He pres la creu, trameto amors
de part de tots els pecadors
a la Dona d'on ve el socors;
no em cap el cor dintre del tors
i els ulls són fonts que ragen plors:
entre el goig estic i els dolors.
Soc vell, soc pobre, menyspreat;
no rebo ajuda d'home nat
i molts grans fets he començat.
Per bona part del mon he anat,
molt bons exemples he donat:
soc poc conegut i estimat.
Vull morir en un mar d' amor.
Per ser més grans no tinc cap por
del mal príncep o el mal pastor.
Tinc ben present el deshonor
Que li fa a Deu tot mal senyor,
quan llencen el món a l'error.
Que Deu trameti missatgers,
devots, formats i vertaders,
per fer saber que Deu home és.
A la Verge el meu res
i a tots els sants si Deu volgués,
Perquè a l'infern no hi sigui un més.
Sigui lloat Nostre Senyor,
al qual adreço el meu amor
perquè d'ell rebi resplendor.
No soc digne de fer honor
a Deu, perquè soc pecador;
i soc de llibres trobador.
Arreu el bé vull augmentar
però a la fi solc fracassar
i he de sentir ira i pesar.
Amb contrició i molt plorar
vull tant a Deu mercè clamar,
que els llibres em vulguin exalçar.
Santedat, vida, sanitat,
goig si Deu vol i llibertat,
pugui gaudir sense pecat.
A Deu estic del tot lliurat:
ni mal esperit ni home irat
no tinguin en mi potestat.
Que mani Deu als elements,
plantes i cels i éssers vivents
que no em facin mal ni turments;
que em doni Deu companys atents,
Discrets, lleials, humils, fervents,
a procurar-li els honraments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada