Ara que som a punt de fer el segon examen de la tercera avaluació i últim del curs, ens toca parlar-ne.
Com ja podeu suposar, tindrà com a tema la poesia i, concretament, els poemes dels quals hem parlat amb més profunditat. Però, quines coses hi poden sortir?
Aquí trobareu tot el que us heu de saber i tot el que us puc demanar, que no serà tot el que us demanaré, que si ho fes no acabaríem mai:
- Què heu de saber per fer-lo?, tot i que segurament no us ho preguntaré.
Doncs aniria bé que sabéssiu comptar les síl·labes d'un poema, tenint en compte els fenòmens de contacte vocàlic que hi podeu trobar; què és la rima, quan comença i com la classifiquem; quines figures retòriques hem anat trobant, quina és la seva funció, com les hem de comentar; quina estructura té un sonet; quina diferència hi ha entre el tema de la poesia i el que la poesia explica o argument...
- Fins a quin poema podrà sortir.
Però no de tots podrà sortir el mateix.
- Dels que ja van sortir al primer examen, es preguntarà vocabulari (les paraules que apareixen en aquesta entrada), i alguna qüestió del tema o de l'argument d'algun d'aquests poemes.
- Dels que surten per primera vegada, el mateix tipus de preguntes que es van fer al primer examen.
- Quins apartats hi trobareu.
- de qüestions de mètrica: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu de fer l'anàlisi mètrica, la de rima i identificar fenòmens de contacte vocàlic.
- de qüestions de retòrica: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu d'identificar les figures que s'indiquen o les que trobeu, explicar la seva utilitat (no definir-les) o fer amb elles allò que indica l'enunciat, com per exemple fer-ne la definició.
- de qüestions de contingut: a partir d'un/s poema/es o fragment/s de... haureu d'explicar-ne el tema i/o l'argument.
- de qüestions de vocabulari: sortiran 10 de les paraules que teniu a sota amb el vers en el qual surten.
Vocabulari possible:
- Ausiàs March:
- plany (d’altre que mi en son continu plany.)
- esquiu (els vius: / d’imaginar mon estat són esquius,)
- esguard (Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, / en mon esguard no és malauirat,)
- Roís de Corella:
- espars/a (sola, sens par, de les altres esparsa,)
- llustre (ab un tal gest, les plomes i lo llustre,)
- Francesc Vicent Garcia:
- atzabeja (sos cabells de finíssima atzabeja)
- atònit (tan atònit contemplava / lo dolç combat,)
- treva (temerós d'alguna gran desgràcia, /de prendre'ls treves ganes me venien.)
- Jacint Verdaguer:
- altiu/va (amb ses torres i cúpules altives / de vori, d'or i argent:)
- rufagada (com rufagada que se'n du amb l'essència)
- emmusteïda (l'emmusteïda flor.)
- Miquel Costa i Llobera:
- esquerp (li donà per terra l’esquerpa serralada)
- oratge (i té el llamp i l’oratge// per glòria i per delit.)
- irat/da (Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,)
- Alcover:
- soca: (i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.)
- entranyes ( Brots de migrades fulles coronen el bocí // obert i sense entranyes)
- brostar (i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,)
- Papasseit:
- enyor (Tot l'enyor de demà)
- davantal: (i duu un davantalet )
- angoixa; (que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa)
- sengles i cistells (amb sengles cistells grocs,)
- quitxalla: (I tota la quitxalla del veïnat)
- fressa (qui mourà tanta fressa perquè serà dijous)
- assenyat/da (I els cavalls assenyats)
- roderes (que dansa en el seguit de les roderes.)
- rossa (I l'escudella rossa, // fumejant.)
- Clementina Arderiu:
- abellir (l'amor pel risc // com m'abellia)
- cercar: (No l'he cercat; // me l'han donat // quan no el volia.)
- ardent i brida (i, ardent, el cor//no vol cap brida.)
- treva i neguit: (Per una treva / per un oblit, / dono el neguit / amb clau i lleva.)
- atzar: (per quin atzar?)
- rullar: (la mar que rulla)
- paranys: (paranys i risc)
- clos: (donaré flors, / fora del clos.)
- topar-me: (Quan el gran risc / vindrà a topar-me,)
- lliurar-me: (amb cor segur, / sense ningú, / sabré lliurar-me)
- Marius Torres:
- meandres: (en els meandres, grocs de lliris, verds de pau)
- Pere Quart:
- corrandes: (Corrandes d'exili)
- tramuntar i carena: (Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena)
- ensagnar i esguerrar: (Perquè ens perdoni la guerra,//que l’ensagna, que l’esguerra,)
- acaronar i espatlla: (i l’acarono amb l’espatlla.)
- enyorança (no em moriré d’enyorança//ans d’enyorança viuré.)
- turons i serra: (tres turons fan una serra,//quatre pins un bosc espès,//cinc quarteres massa terra.)
- cenyir i pujol: (Que els pins cenyeixin la cala,//l’ermita dalt del pujol;)
- bategar: (que bategui com una ala)
- recança: (una recança infinita.)
- J.V. Foix:
- atzar i errar: (em plau d'atzar d'errar per les muralles)
- tosca, remembrar, cellut i setge: (Sota un llorer i al peu de la font tosca,// De remembrar, cellut, setge i batalles.)
- tenalles: (amb fèrries tenalles)
- colls: (I enfilar colls, seguir per valls ombroses,)
- rabent, guals i novell (Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!)
- madones, càndid, rampell (les madones borroses,// I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell!)
O sigui que si us ha anat bé l'anterior, aquest també i si no, doncs el milloreu i farà mitjana.
Recordeu que per superar l'avaluació i l'assignatura heu de lliurar totes les feines que s'han demanat aquesta avaluació: dues expressions escrites i un comentari de poema. En cas contrari, hauríeu de presentar-vos a l'examen de juny.
Recordeu que la feina extra pot servir tant per apujar la nota de la tercera com per apujar la nota de la global i que l'últim dia per lliurar-la és el 4 de juny. Aquest cap de setmana us faré una entrada que explicarà allò que heu de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada