5a expressió escrita

Ja és hora que fem la cinquena expressió escrita. Us recordo primer com vull que me l'envieu:

A mgonzalez@instituticaria.cat i al cos del missatge.

Recordeu que aquesta és una mica diferent, té una part fixa i igual per a tots i una altra que ha de ser personal i diversa, però amb l'expressió correcta, cohesionada i coherent.

• La part fixa ha de tenir el nom del poeta, l'any del seu naixement i de la seva mort, més o menys exactes segons l'època a què pertany, el títol del poema (recordeu que si el/la poeta no li va posar titol, considerem que ho és el seu primer vers)  i l'any de publicació del poema, si se sap.
• La part personal i diversa pot ser des d'una paraula a un parell de frases que expressin allò que heu pensat o heu sentit quan heu escoltat o llegit el poema.

Què passa amb els poemes que potser no haurem llegit en veu alta quan hàgiu de lliurar la feina? Doncs que els haureu de llegir a casa vosaltres i fer el mateix que heu fet amb els altres.

Amb tot, acabem de decidir amb els de l'A, a fi que no us surtin textos llarguíssims i estalviar-nos tots una mica de feina, que només cal que me n'envieu 17, més o menys la meitat, que la meitat exacta, 17,5 és complicada de fer.

Com sempre, se us marcaran les faltes i es puntuarà. L'últim dia per a enviar-la serà el dilluns 1 de març a fi que jo tingui temps de mirar-me-la i corregir-la amb temps de posar-la amb les notes de la segona avaluació.

Com sempre, també, us poso a tall d'exemple, no tots, sinó uns quants dels poemes que surten al recull amb les meves impressions:

1. Guillem de Berguedà (1138-1196): “Cançoneta leu e plana” : no ens explicaven que a l'època medieval els grassos eren ben vistos perquè semblava que podien menjar bé?
2. Ausiàs March (1400-1459): Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”): creu-me: moriria d'amor per tu i estima'm que si no acabaràs plorant per mi... apa xantatge emocional!
3. Anònim, Cançó popular (segle XIX): “A la vora de la mar”: com que la mare me la cantava, no la puc llegir sense sentir la seva veu i la música que l'acompanyava. Enyorança?
4. Joan Alcover (1854-1926): “Desolació”, (1909): quina tristesa... viure només per recordar els teus morts.
5. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924): “Tot l’enyor de demà”, (1921): amor per la vida, certesa de la pròpia mort: "i la Vida / i la Mort."
6. Clementina Arderiu (1989-1976): "Cançó del risc", (1946): "Si visc, no visc" què pot donar sentit a la vida? És bo el risc no volgut?
7. Agustí Bartra (1908-1972): “Oda a Catalunya des dels tròpics”,  (1946): "anells nòmades" i tota la resta tan llarg i tan poc poètic!
8. Pere Quart (1899-1986): “Corrandes d’exili” (1947): "que la somio completa:" corrandes tristes i plenes de nostàlgia per la terra que s'ha de deixar enrera. I és que és tan bonic viatjar i tan trist haver d'emigrar.
9. Gabriel Ferrater (1822-1972): “Cambra de la tardor”, (1960): aquest poema es va lligar amb mi quan va sortir a les oposicions, va continuar-hi quan en vaig triar uns versos per un recordatori, sempre m'han intrigat els "trenta-set horitzons rectes i prims," diuen que coincideixen amb l'edat que tenia el poeta.
10. Maria Mercè Marçal (1852-1998): “T’estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana", (1982): la presència del cos com a raó per estimar, la bogeria, la passió, m'agrada.