1a expressió escrita

Aquí teniu la primera expressió escrita que farem.

Abans de dir-vos què heu de fer, afegeixo que les utilitzarem per a repassar els temps verbals.

Com que passa el que passa, les haureu d'enviar a mgonzalez@instituticaria.cat:al mateix cos del missatge i amb la paraula 100 marcada.

El temes que us proposaré seran més o menys generals i no cal que respongueu amb la veritat perquè sempre podeu utilitzar la imaginació. Ara bé, l'expressió ha de ser cohesionada i coherent.

Se us marcaran les faltes i es puntuarà, seguint els següents apartats:

• Adequació: 1 punt màxim (heu fet allò que es demanava i com es demanava, amb el benentès que si no feu en absolut allò que es demana la redacció serà puntuada amb un zero)
• Coherència i cohesió: 4 punts màxim (Diem que un text té coherència si presenta una informació ajustada (diu tot el que cal: no hi falta res del que és essencial i no s’entreté en qüestions irrellevants) i ho fa de manera ordenada i clara. Perquè el contingut d’un text tingui coherència, ha de complir aquestes regles: La informació del text ha d’anar avançant de manera lògica i entenedora d’acord amb les exigències del tema i del tipus de text. Les diverses idees exposades en el text han de ser compatibles: no podem afirmar una cosa i alhora negar-la. Totes les informacions del text han de tenir relació amb el tema general de què tracta. Parlem de  cohesió quan la connexió de les diverses frases es fa de manera correcta).
• Correcció: 3 punts  màxim (aquí és on es penalitzen les faltes d'ortografia)
• Creativitat o originalitat: 2 punts màxim (aquest és l'apartat més subjectiu i valora la tasca creativa de la feina que s'ha fet).

I ara, el primer tema:

Com visc i he viscut la pandèmia

Ens servirà per a repassar el present d'indicatiu i el perfet d'indicatiu.

Us en deixo un possible exemple:

Ens van dir quinze dies a casa i quinze dies es van convertir en mesos. 

El neguit els ha presidit. 

Una situació que no havia imaginat fins que ha estat viscuda es feia realitat. 

I, mentrestant, multitud de paraules que no utilitzava s'han convertit en quotidianes. 

A estones m'ha semblat viure una distopia, gairebé un malson. 

No he tingut por per mi, jo he viscut i visc relativament bé. Però sí que m'ha preocupat i em preocupa molta gent que ha patit i pateix massa.

Com serà tot a partir d'ara. No tinc tan clar que puguem sortir-nos-en bé i // estic segura que res tornarà a ser com abans.