4a expressió escrita

Ja és hora que fem la tercera expressió escrita. Us recordo primer com vull que me l'envieu:

A mgonzalez@instituticaria.cat: al mateix cos del missatge i amb la paraula 150, si en fem 50 més, marcada.

Recordeu que els temes seran més o menys generals, que no cal que respongueu amb la veritat, que sempre podeu utilitzar la imaginació, i que l'expressió ha de ser correcta, cohesionada i coherent.

Com sempre, se us marcaran les faltes i es puntuarà. Per primera vegada us demano que subratlleu les formes verbals del temps que treballem i això també puntuarà.

En aquesta redacció treballarem l'imperfet d'indicatiu, que és el que té aquesta forma: 

Jo estimava, volia

Tu estimaves, volies

Ell/a estimava, volia

Nosaltres estimàvem, volíeu

Vosaltres estimàveu, volíeu
Ells/es estimaven, volien

I el text narratiu.

I, per fer-ho, explicarem una minihistòria de quan érem petits:

Quan jo era petita, tenia unes vacances interminables que duraven gairebé tres mesos on hi havia dies per fer de tot, dies que passaven tan lents que semblava que no s'haguessin d'acabar mai, i dies on feia coses excitants de tan noves que em semblaven. Recordo un dels primers volts que vam fer en bici, érem vuit, nosaltres tres, la meva cosina, i ells quatre. Al principi anàvem un darrere l'altre, l'Eduard, que era el gran, ens guiava perquè creia que era l'únic que se sabia el camí, però aviat, en Carles, en Xavier i la Rosa el van avançar, ells també creien que ho sabien i no estaven disposats a anar al pas de tortuga de la Roser que era la més lenta, el Màrius i jo ens fam quedar al mig, una mica més endavant de la Roser i de l'Eduard, molt més endarrere d'aquells tres que corrien // massa. 

Quan vam arribar al nostre destí, els tres primers ja estaven berenant, vam baixar de les bicis, les vam deixar al costat de les d'ells i vam desembolicar els nostres entrepans.

Vam estar esperant l'Eduard i la Roser més de mitja hora, no ens explicàvem com podien trigar tant i al final vam decidir tornar.

Eren a casa, l'Eduard, que pensava que era tan bon guia, s'havia perdut i havien tornat perquè s'havien trobat amb un camí que es tallava.