Joan Margarit (1938-2021)
Principis i finals
Un temps, vaig ser una noia de futur.
Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,
recitar de memòria tot Keats.
Però, entrant en les coves dels adults,
em van caçar i vaig començar a parir
els fills d’un home estúpid i cregut.
Ara m’empleno el vas sempre que puc
i ploro si recordo un vers de Keats.
Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s’estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.
Enric Casassas (1951)
Naip
Vull mirar si m’acabo a cops de versos.
Si t’ensenyo els pulmons, em deixaràs?
L’amor va ple d’amor d’amors inversos
i hi ha camp i hi ha fruit i hi ha cabàs.
La teua fam i el meu morir de fruita
han fet acord d’exasperar-se ells dos,
bon parell d’ous per fer l’última truita.
Gustosament se l’ha polida el gos.
Tu t’inventes el món i jo la rima.
Deixa’m, sisplau, no veus que te m’enduus?
M’has provocat canvis aguts de clima
i a sobre vols que em mengi el teu cuscús.
De copes dut pel vent m’arriba el tres
i penso en tu, però no vol dir res.
Maria Cabrera (1983)
cansoneta leu e plana
que sóc que no sóc la veïna
que sóc que no sóc una estranya
que ploc que no ploc: pedregada!
que faig i desfaig la corranda
que sóc que no sóc una espina
que sóc que no sóc maltempsada
que·t faig que no·t faig mala cara
que ho dic tot que no dic paraula
que sóc que no sóc que m’oblid
que corro més lluny que l’speed
que callo i em menjo el desig
que calla i enfonsa’l al pit
que visc que no visc lluny d’aquí
que caic que no caic terra endins
que tot es confon: déus i nits
que vinc com l’speed ja t’ho he dit
que sóc que no sóc un morter
que pans i porrons i alegria
que’m giro i de cop fot mal temps
que calla collons i fes via
que sóc que no sóc camí ral
que sóc que no sóc tramuntana
que pugis amb mi al darrer cim
que pugis amb mi fins l’albada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada