dimecres, 13 de gener del 2016

Poesia 1.

A partir d'aquesta, anireu trobant entrades que aniran agrupant els poemes que formen part de l'antologia que heu de llegir. Hi trobareu, a més del poema, la seva recitació o versió cantada, el nom de l'autor, un breu resum del que explica i quina mètrica té. Les dues últimes, després que els poemes s'hagin llegit a classe.

  • Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà:
Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense ufana
faré sobre Mon Marquès,
traïdor de Mataplana,
tan farcit d'engany i obès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

Benhagen, Marquès, les pedres
de Melgur, prop de Someiras,
on perdéreu de dents, tres;
no en sofriren les primeres
i no s'hi coneix pas res.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

El braç no us val una figa,
sembla un cabiró de biga
i el porteu molt mal estès;
caldiren fregues d'ortiga
que el nervi us deixessin tes.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

Marquès, qui de vós es fia
no té amor ni companyia,
ull viu, si vol sortir il·lès;
que vagi amb vós a ple dia,
de nit no li és permès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

És ben foll qui amb vós es vana
de sestar de bona gana
sense calçó cordovès;
no és de fill de cristiana
un costum tan poc cortès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

Guillem de Bergadà va escriure aquest sirventès per insultar el marquès de Mataplana. Ens diu que és un mentider i un traïdor. Explica que és obès, que li falten tres dents, que té un braç inservible i que li agraden els homes. Pel que fa a la forma, el poema està format per 5 estrofes de 5 versos cadascuna més una tornada de dos versos. Els versos són heptasíl·labs i rimen seguint la combinació aababbb.
I aquí trobareu el poema en versió musicada:



  • No el prengueu, el fals marit de Cerverí de Girona:
No·l prenatz lo fals marit,
Jana delgada!

No·l prenatz lo fals jurat,
que pec es mal enseynat,
Jana delgada.
II 
No'l prenatz lo fals marit,
que pes es ez adormit,
Jana delgada.
III 
Que pec es mal enseynat,
no sia per vos amat,
Jana delgada.
IV 
Que pec es ez adormit,
no jaga amb vos el lit,
Jana delgada.
No sia per vos amat,
mes val cel c'avetz privat,
Jana delgada.
VI 
No jaga ab vos el lit;
mes vos y valra l'amich,
Jana delgada.

Cerverí de Girona escriví aquesta cançó que dedicà a una dama, Jana, a qui qualifica d'abrinada, de prima. Li aconsella que no prengui el seu marit, a qui qualifica de fals, poc intel·ligent i mal amant. Acaba dient-li que és millor que jegui amb l'amic (amant) amb qui segur que serà més feliç. Pel que fa a la forma: consta de 6 estrofes de 3 versos cadascuna, els dos primers heptasíl·labs que rimen apariats i l'últim, tetrasíl·lab, és la tornada que es repeteix fins al final del poema.

I aquí trobareu el poema en versió musicada:

  •  A vós, Dona Verge Santa Maria de Ramon Llull:
A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler, qui·s vol enamorar
de vós tan fort que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre que no sia
volent en vós, qui és maire d'amor.
Qui vós no vol, no ha d'on s'enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e·l saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què·ls faria?
E vós, Dona, si·us plai, façats membrar,
entendre, amar a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels convertir, preïcar,
e·ls crestians facen pacificar.

Mant hom se vana que morria
pel vostre fill, si loc venia;
mas paucs són cells qui·l vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.

Ramon Llull escriví aquesta cançó que dedicà a la Verge Maria, com si fos una dama. A la primera estrofa li diu que a ella li dóna l'amor que nopot donar a ningú més i que els autèntics amadors, també l'estimaran només a ella. a la segona, es reafirma en el seu amor i afegeix que n'hi ha molts que diuen que l'estimen, però pocs els que són capaços de deixar-ho tot per ella. I a l'última repeteix aquesta idea que sorgia a la primera, afegint que si realment l'estimessin a ella i al seu fill no els faria gens de por anar-se'n a predicar. Pel que fa a la forma: consta de 3 estrofes de 8 versos cadascuna, menys la 3a que en té 4. La majoria de versos són decasíl·labs, però en trobem d'octosíl·labs. Rimen amb l'esquema: ABABAACC.
I aquí el trobareu musicat:


dimarts, 12 de gener del 2016

6a miniredacció

Ja toca donar la cinquena miniredacció, i fer la sisena.


Recordem de nou com s'han de presentar:

  • En un full blanc, preferiblement de reutilització.
  • Amb la data i el vostre nom a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i de la data.
  • Amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.

El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.



Se us marcaran les faltes i es puntuarà.

La sisena miniredacció tindrà com a títol: Aquell anunci que... i en ella haureu d'explicar un anunci que us agradi molt o que no us agradi gens, dir quin és, descriure'l i dir per què teniu aquesta opinió sobre ell. Pot ser gràfic, sonor o audiovisual.

I aquí teniu el meu:
He triat aquest anunci, com hauria pogut triar-ne un altre de la mateixa època, perquè sempre m'ha impressionat com hi mostraven les dones i els homes. Aquí, per exemple, s'anunciava un conyac de la marca Veterano i, curiosament, és el que es veu menys: queda al centre, això // sí, però petit.
El que ens crida més l'atenció són, d'una banda la figura masculina, dempeus, amb barret i paraigües i mirant a l'infinit que transmet seguretat; i, de l'altra, la figura femenina, estirada, sostenint l'ampolla que s'anuncia, de costat, amb un dit de la mà a la boca i amb la silueta insinuant. La frase sembla que vulgui dir que ella es queda amb "Veterano" perquè segurament així atreurà l'home. Al fons, d'aquest vermell passió,  i molt més gran que les dues figures, es veu la cara d'una dona, potser la mateixa, potser una altra, per què? Les raons que fan que sorgeixi podrien ser diverses...


Fixeu-vos en aquest altre, curiós oi?


I ara us toca a vosaltres. Trieu i comenteu.

dimecres, 30 de desembre del 2015

Treballs de recerca.

Des del Departament de Llengua i Literatura Catalanes oferim una sèrie de títols que pretenen servir de guia a l'hora d'escollir un Treball de Recerca. Aquí us els deixo:

  • LA LITERATURA I LA MÚSICA:
Podem fer molts treballs que facin coincidir la música i la literatura, recordem que de fet la literatura va néixer com un subgènere musical, tant narracions com poemes van sorgir amb la finalitat de ser escoltats, i per aquest motiu eren acompanyats sovint d'un fons musical.
  1. Estudi de les lletres de les cançons d'un determinat grup o cantant.
  2. Poemes d'escriptors catalans musicats per algun cantant o grup.
  3. Estudi de la música catalana i del seu públic.
  4. ... 

  • LA LITERATURA I ELS MITJANS AUDIOVISUALS:
Aquí podem trobar des de treballs que vulguin estudiar una obra literària concreta, passant pels que posen en contacte llibres i pel·lícules fins als que farien l'estudi de l'ús de tècniques narratives diverses en productes audiovisuals específics:
  1. Estudi crític d'una obra literària concreta.
  2. Estudi de la construcció d'un personatge rodó: "Breaking bad".
  3. De la lletra impresa (per exemple: El cor de les tenebres de Joseph Conrad) al cinema (per exemple: Apocalipse Now d'Stanley Kubrick).
  4. Estudi de les tècniques narratives d'un culebrot, d'una pel·lícula o d'un reportatge concrets.
  5. Estudi semàntic de les "intros" d'algunes sèries.
  6. Trailers de llibres, nou gènere audiovisual.
  7. ...
  •  LA LITERATURA I LA HISTÒRIA:
Mirar què podem saber d'una època concreta a partir d'una obra literària que va ser escrita en aquell moment o que la recrea és una feina que ofereix moltíssimes possibilitats:
  1. Narcís Oller cronista d'un temps.
  2. La guerra civil a la narrativa catalana.
  3. L'època medieval segons Tirant lo Blanc.
  4. La societat a l'obra de Mercè Rodoreda.
  5. ...

  • LINGÜÍSTICA:
També es poden fer treballs sobre aspectes de la llengua més o menys generals:
  1. Anàlisi de la llengua emprada en els mitjans audiovisuals. Llibres d'estil i models de llengua.
  2. Recerca d'errades en cartells i rètols d'alguna zona concreta de la ciutat.
  3. Catalanismes al castellà de Poblenou...
  4. Castellanismes al català de Poblenou...
  5. Interferències lingüístiques català - castellà.
  6. Característiques dialectals del parlar d'una zona geogràfica propera o coneguda per l'alumne.
  7. Diferències entre el llenguatge juvenil de dues èpoques acotades en el temps.
  8. ...
  • MITJANS DE COMUNICACIÓ:
Els mitjans de comunicació contenen una sèrie de programes que no són equiparables a cap dels gèneres considerats literaris, però que sí que es relacionen amb altres tipus de gèneres i que empren unes tècniques narratives concretes, sobre ells es podrien fer també treballs d'investigació:
  1. Anàlisi dels telenotícies com a escenaris de la realitat.
  2. Anàlisi del llenguatge publicitari.
  3. Anàlisi de la narrativitat en els programes de telerealitat.
  4. ...

  • MÓN EDITORIAL:
El món editorial també pot originar un nombre important de treballs:
  1. La publicació d'un llibre. Camí que s'ha de recórrer des de l'acabament d'una obra fins a veure-la en lletra impresa.
  2. La creació d'una obra literària. La proliferació dels cursos per a escriptors novells.
  3. La traducció: obres catalanes traduïdes a altres llengües.
  4. La traducció: l'ofici de traductor.
  5. La traducció: obres estrangeres traduïdes al català.
  6. ...


Si algun títol us sembla atractiu, digueu-m'ho, si vosaltres teniu algun suggeriment que podria encabir-se en l'àmbit del nostre Departament, comuniqueu-m'ho també.



I, aprofitant aquesta entrada, em dirigeixo als meus alumnes de tutoria i els poso aquí la llista de Treballs de Recerca que ofereixen els Departaments que els poden interessar:



Els nois més guapos de primer :)

Llengua i literatura castellana
"Texto y espectáculo: análisis de una obra dramática" (según oferta teatral)
"El oficio de actor teatral: una vida entre bambalinas" 
"El teatro profano: de la Edad Media a Lope de Vega"
"Estudio del panorama teatral en Barcelona: salas de teatro, compañías, obras, directores, revistas de teatro, salas alternativas"
"La renovación escénica española: Adrià Gual, teatre íntim"
"La renovación escénica española durante los años de la República: Rivas Chérif, Lorca..."
"El espectáculo teatral durante el franquismo: censura, teatro cómico, testimonio y compromiso (Buero Vallejo, Sastre...)
"Tipos literarios en la novela del siglo XIX: la mujer insatisfecha (Emma Bovary, Anna Karénina, Ana Ozores...)"
"Tipos literarios en la novela del siglo XIX: el artista, el marchante, el crítico (La obra de arte desconocida de Balzac y La obra de Émile Zola)"
"Literatura, historia y pensamiento: El árbol de la ciencia de Pío Baroja"
"Literatura, historia y política: Luces de bohemia de Valle Inclán"
"Las literaturas del yo: diarios, correspondencia y autoficción en la literatura contemporánea"
Qualsevol alumne pot presentar una proposta diferent a qualsevol professor del Departament, sempre que tingui relació amb els continguts de l’àrea de Llengua i literatura.

Anglès
Science and Technology:
1. The Internet and the World Wide Web
2. Social Media 
3. The Media
Nature research, (deforestation, use of water, chemicals, greenhouse effect, global warming, etc)
Medical research (Medicine, Biomedicine, Epidemics…)
Sports
World Economy
Politics
English, American and Commonwealth countries cultural aspects (traditions, music, history, literature etc)
Anglo-Saxon culture (Ancient Culture)
First Nations (Native Americans, Canada Frist Nations, Aborigines of Australia, New Zealand, Southafrica etc) and the effects of Western colonization.
Shakespeare and his time
Literature (all periods, all English-speaking countries)
Minorities: 
1. Hispanics in the USA (language, literature, culture, history)
2. Asians in the USA (language, literature, culture, history)
3. African-Americans (language, literature, culture, history)
The World of English : English all over the world, different types of English
1. Slang English
Great discoveries that changed the world
Immigration: How a nation was formed ( The USA, Australia, Canada, New Zealand etc.. how the nations were shaped)
The English Department supports all students and departments who want to write their projects in English.

Francès 
•  Les artistes de cour des rois de France (peintres de chambre, architectes royaux, etc.)
• Les palais royaux de France.
• Le Louvre: du palais royall médiéval au musée du XXIe siècle- La transformation urbanistique de Paris
• L'Impressionnisme
• Le théâtre du XVIIe siècle: Molière, Racine et Corneille
• Le théâtre du XXe siècle: Camus, Sartre, Genet, Ionesco et Koltès
• Histoire de la littérature française

Alemany
• L'emigració espanyola a Alemanya abans i ara. Diferències i similituds entre l'emigració dels anys 60-70 i l'actual.
• La representació de la antiga RDA i la caiguda del mur a la literatura i el cinema alemany actual.
• El mur del Berlín. Història de la construcció i la caiguda del mur i les seves conseqüències a nivell tan social com urbanístic a la ciutat de Berlín. 


Educació Visual i Plàstica i Dibuix Tècnic
Tots aquells temes que es puguin analitzar des del vessant de l’art, de l’anàlisi d’obres d’art dels corrents artístics, de l’arquitectura, del dibuix artístic i tècnic, del disseny 2D i 3D, del disseny industrial, del disseny arquitectònic, del disseny i de la construcció d’objectes i de la maquetació, del vídeo, de la producció i del cinema, de les aplicacions informàtiques en el disseny i de la producció d’animació, dels programes d’Adobe, de les Arts gràfiques....
En resum de tot allò que tingui a veure amb l’art i el disseny, poden sr matèria dels nostres Treballs de Recerca.

Departament d’Educació Física
El temes no són tancats, si algun alumne/a té altres propostes es parlaran amb el Tutor/a assignat.
SOCIOLOGIA, HISTÒRIA, GESTIÓ DE L’ESPORT:
1. Sortides professionals que estan directament relacionades amb l’activitat física i l’esport. L’estudi de totes les sortides professionals des d’estudis universitaris fins als estudis privats, passant per les possibles professions de grau mig, grau superior i federatives.
2. Anàlisi de les instal·lacions esportives del barri de Sant Martí des de la perspectiva d’un disminuït físic que es desplaça en cadira de rodes.
3. Estudi d’una entitat esportiva local o club. Anàlisi del seu funcionament (organització,instal·lacions, prioritats, evolució…). I propostes argumentades per millorar-les de cara al futur. 
4. Els jocs populars i els esports tradicionals a Catalunya.
5. Anàlisi del moviment Olímpic. 
6. Immigració i esport. 
7. Influència psicològica de l’esport en els adolescents. 
8. Violència i esport. 
9. Activitat física al llarg de la història. Es pot fer una recerca sobre els orígens de l’activitat física. Els jocs i els esports en altres civilitzacions (Egipte, Grècia, Roma..). L’origen dels esports moderns i postmoderns 
10. Dona i esport. Evolució històrica. Quina ha estat l’evolució de l’esport femení? Com ha estat aquesta evolució i per què?
ACTIVITAT FÍSICA I ESPORT
1. Experimentació d’un programa d’entrenament. Avaluació de canvis morfològics i fisiològics. Treball de camp d’aplicació d’un programa, observació i anàlisi de les adaptacions d’aquesta aplicació sobre el cos humà.
2. Esport-rendiment o esport-salut. Diferencies entre l’esport de competició i l’esport recreatiu, tant a nivell psicològic, com fisiològic o social.
3. El mal d’esquena i la postura. Tractaments. Estudis de camp, etc.
4. Patologies dels sedentarisme / Patologies de l’excés d’activitat.
5. Activitats físiques a la natura. Estudi d’aquesta activitat a Catalunya al llarg de la història.
6. Actitud postural. Exercicis i postures correctes e incorrectes.
7. Investigacions sobre els esports d’equip o individuals: entrenadors, canteres, seguiment de l’entrenament, etc…
8. Estudi sobre les diferències metodològiques en l’ensenyament dels esports d’equip
9. La pràctica esportiva de l’aeròbic o del funky, manteniment, o altres al barri. Tendències, practicants, nivells, … Valoració i propostes de millora. Resultats obtinguts. 
CONSCIÈNCIA DEL COS I CONSCIÈNCIA EMOCIONAL.
1. Consciència corporal i autoestima: Estudi sobre l’estreta relació que hi ha entre el cos i les emocions. Com la consciència del nostre cos pot determinar l’autoestima d’una persona. La importància de la imatge corporal.
2. El massatge: orígens, beneficis, tendències. 
3. Estrès i tècniques de relaxació. 
4. Cos i alimentació. Hàbits de la població adolescent actual i la de fa uns anys.

Matemàtiques
El Departament de Matemàtiques està obert a les propostes de l’alumnat que estigui interessat a fer un treball de recerca d’aquesta matèria. Els treballs que es proposen a continuació són suggeriments a títol orientatiu. Aquestes temes es poden treballar amb diferents graus d’aprofundiment, per tant els poden triar tant els alumnes del Batxillerat Científic com els de Ciències Socials, l’únic que es demana és interès per la matèria i una certa agilitat a l’hora d’aplicar els procediments propis de l’assignatura.
GRUPS D’ISOMETRIES EN EL PLA.
1. Estudi dels moviments del pla que deixen una figura invariant: translacions, girs i simetries.
2. Composició de moviments i propietats de la composició.
3. Classificació de figures planes afitades, frisos i sanefes i mosaics segons el seu grup d’isometries.
4. Recerca de models del món físic: motius decoratius, logotips, mosaics, estampats, models vegetals i animals i classificació d’aquests objectes segons el grup d’isometries que presenten.
5. Construcció de frisos i mosaics a partir d’un mateix motiu decoratiu aplicant els diferents  grups d’isometries.
TEOREMA DE PITÀGORES
1. Recorregut històric sobre les diverses aparicions del teorema de Pitàgores en les cultures antigues: Egipte, Xina, Grècia...
2. Recerca de demostracions diverses del Teorema de Pitàgores.
3. Aplicacions del teorema de Pitàgores en la construcció i per buscar proporcions entre les dimensions dels edificis.
4. Introducció als nombres irracionals i el problema de la mesurabilitat. Concepte d’infinit.
5. Del teorema de Pitàgores al teorema de Fermat.
RESOLUCIÓ D’EQUACIONS POLINÒMIQUES AMB UNA INCÒGNITA.
1. Recorregut històric sobre la resolució de l’equació de segon grau: Elements d’Euclídes, Al-Kwvaritzmi, etc..
2. Resolució d’equacions de grau superior a dos: els algebristes del renaixement italià, disputes sobre la paternitat de les fórmules de resolució.
3. La fórmula de resolució de l’equació de tercer grau.
4. Ampliació del conjunt de nombres reals : nombres complexos.
5. El teorema de Gauss com a cloenda del problema.
MATEMÀTIQUES AMB GEOGEBRA
1. Aplicacions del programa GEOGEBRA:
2. Demostracions de propietats de la geometria clàssica: Teorema de Pitàgores, suma dels angles d’un triangle, etc.
3. Estudi de les isometries i d’altres transformacions del pla
4. Recerca de llocs geomètrics: circumferències, el·lipses, hipèrboles i altres corbes. Comprovació de les propietats de les còniques.
5. Estudi de funcions reals: creixement, curvatura, comportament asimptòtic , etc.
6. Aplicacions de la integral d’una funció real.
7. Resolució de sistemes d’equacions amb dues incògnites.
8. Resolució d’inequacions lineals amb dues incògnites
EL CONCEPTE DE L’INFINIT EN LA HISTÒRIA DE LES  MATEMÀTIQUES
1. L’infinit en el món grec
2. Concepció pitagòrica: Segments commensurables i incommensurables.
3. Euclídes: Demostració de la incommensurabilitat de la diagonal del quadrat.
4. Aristòtil: L’infinit potencial i l’actual.
5. El nombre pi : Problema de la quadratura del cercle. 
6. Quadratura de les lúnules d’Hipócrates de Quíos.
7. Mètode d’Arquímedes. Quadratures de corbes.
8. Les paradoxes de Zenon: Suma de sèries infinites.
9. Euclídes: Demostració de l’existència d’infinits nombres primers.
10. Segle XVII i XVIII: El càlcul infinitesimal.
11. Definició de límit d’una successió. Aplicacions de la definició.
12. Definició de límit d’una funció en un punt.  Aplicacions de la definició.
13. Newton i Leibniz: El problema de les tangents a una corba. La derivada.
14. El problema de l’àrea. La integral.
15. Segle XIX i XX. L’infinit numerable i els diferents infinits.
16. Cantor: Cardinal d’un conjunt.
17. Conjunts infinits numerables: els parells, els racionals,...
18. La no numerabilitat de R.
EL TRIANGLE DE PASCAL.
COMBINATÒRIA I PROBABILITAT.


Seminari de Geografia Història  
GEOGRAFIA
Estudi demogràfic d’algun territori.
Anàlisi de processos migratoris actuals o recents.
Anàlisi d’usos o de transformacions dels espais urbans propers.
Estudi d’un barri (present i/o passat)
Estudi de problemes ecològics.
Anàlisi d’algun aspecte de la relació humanitat-medi (activitats humanes i sostenibilitat).
Estudi de les botigues “històriques” o de fàbriques de l’entorn més proper (passat i present).
Els signes de la crisi econòmica actual observables en el nostre entorn.
HISTÒRIA
Anàlisi i interpretació de cartells de la Guerra Civil.
Estudi dels bombardejos a la Barcelona de 1938.
Guerra Civil i literatura 
Guerra Civil i cinema 
Estudi d’alguns aspectes de la repressió franquista.
L’escola durant el franquisme.
La vida quotidiana durant el franquisme.
Estudi d’algun moviment social (obrer, veïnal, ...) desenvolupat durant el franquisme o la Transició.
La representació de la dona en el cinema de la Transició
Història d’una escola o d’una entitat de l’entorn.
HISTÒRIA DE L’ART
La guerra a través de l'art
Primeres avantguardes i la gran guerra
L'art davant el franquisme 
El tractament de la dona a través de l'art
El pop art i la publicitat
El moviment obrer a través de l'art

Nota: el Departament de Ciències Socials acceptarà altres  propostes, formulades per l’alumnat, sempre que la temàtica i el tipus de fonts d’informació utilitzades siguin adequades. 

Economia
L’impacte de la globalització en els sectors econòmics: com afecten els canvis globals al territori (dinàmica empresarial, inversions deslocalitzacions, ...) 
La internacionalització dels productes; estudiar un producte i mirar si es comercialitza de la mateixa forma a diferents parts del món, analitzar-ne les semblances i les diferències.
La internacionalització del retail: analitzar un grup de botigues i mirar en quins països del món es poden trobar. Les botigues seran iguals, vendran les mateixes coses?
Les xarxes socials i el negoci internacional: com les xarxes socials poden ajudar a internacionalitzar un negoci.
Compliment i perspectives del protocol de Kyoto.
La cultura mediterrània en un món globalitzat.
Creixement i expansió del comerç just.
L’ estandarització de la imatge de marca en entorns culturals diferents.
La investigació del comportament del consumidor en mercats globals.
L’adaptació del producte a les diferències culturals dels mercats.

LLATÍ
La mitologia clàssica en les arts plàstiques: S’ha de seleccionar un artista (p. ex. Rubens o Velázquez) i analitzar les obres de temàtica mitològica o un tema mític (p. ex. la guerra de Troia) i comentar els quadres que se n’han fet.
Pervivència del mite: Després d’escollir un heroi o una heroïna, es buscaran i comentaran els textos grecollatins que en parlin i es seguirà la seva influència en la literatura., l’art, la música i el cinema.
El viatge al món dels morts: Tot parlant de la baixada d’Odisseu al món dels morts en el cant XI de l’Odissea d’Homer s’ha d’estudiar la seva influència en autors posteriors com Virgili, Ovidi, Dant o Bernat Metge.
La comèdia de Plaute: S’estudiaran personatges de la comèdia de Plaute a partir d’obres traduïdes d’aquest autor. Un exemple podria ser el personatge de l’esclau comparant el seu paper en diverses comèdies.

GREC
El món dels símils homèrics (per a fer entre dos): Anàlisi i classificació de tots els símils de l’Ilíada i de l’Odissea a fi de reconstruir tot un món paral.lel als dels herois, en el qual tenen el protagonisme la gent senzilla, els animals, la naturalesa...
Personatges femenins de l’Odissea  i la seva relació amb Odisseu.
El tema d’Orestes en la tragèdia grega.
Estudi comparatiu sobre el tractament del matricidi d’Orestes pels tres grans tràgics grecs.
Grecismes en alemany: Història i classificació temàtica del lèxic alemany d’origen grec.

MÚSICA
El Departament de Música està obert a qualsevol proposta de treball de recerca en l'àrea de música. 
Tot i això, alguns dels àmbits temàtics que es proposen són:

Informàtica musical:
1. Programes d'edició d'àudio
2. Programes d'edició de partitures.
3. Programes de composició musical.
Expressió musical:
1. Tècnica de l'instrument.
2. Composició, gravació i edició.
3. Anàlisi i interpretació.
Història de la música:
1. Compositors i intèrprets.
2. Èpoques i estils.
3. Organologia
4. Evolució del llenguatge musical
Música i Cinema:
1. Bandes sonores
2. Musicals
Música i Mitjans de comunicació:
1. Anuncis publicitaris. 
Música i Literatura:
Música programàtica.
Música incidental.
Música escènica (òpera, sarsuela, musical)
Els lieder




dimarts, 29 de desembre del 2015

Les oclusives 2. Acabem amb la fonètica per aquest curs.

Per a repassar les oclusives, que són les consonants que trobem a les paraules BoDeGa (sonores) i PeTaCa (sordes) i que clouran la part de fonètica que farem aquest curs, us faré aquí un esquema que espero que surti prou aclaridor.


BoDeGa PeTaCa
  • Quan hem de transcriure b
    • en posició inicial si la paraula s'escriu amb b o vvindrà
    • quan les b o lestenen davant una altra consonant oclusiva o una consonant nasal: pot baixar, benvolgut.
    • quan les o les v darrere tenen una oclusiva sonora o una consonant nasal: sadir .
    • quan acaben en "p" o "b" i darrere tenen una oclusiva o fricativa sonora: sagirar, sap guardar.
  • Quan hem de transcriure [bb]:
    • en el grup blblau.
  • Quan hem de transcriure [β] :
    • entre vocalsla volíeu.
    • entre fricativa i vocal: vas baixar.
    • entre r i vocal: arboç.
    • entre lateral i vocal: alba.
  • Quan hem de transcriure [p]:
    • en posició inicial si la paraula s'escriu  amb "p": pota.
    • en posició final total o amb contacte amb una consonant sorda, si s'escriuen amb p o amb bdissabte, cap.
  • Quan hem de transcriure [pp]:
    • en el grup pltriple.
  • Quan no hem de transcriure res, perquè escrivim una grafia que no sona []:
    • quan la paraula té una síl·laba que acaba amb mb o amb mpambtemps.
    • tenint en compte que si després d'amb hi ha una vocal, la "b" es pronuncia i s'ha de transcriure segons les regles anteriors: amb una

       
BoDeGa i PeTaCa
    • Quan hem de transcriure [d]:
      • en posició inicial si la paraula s'escriu amb ddit
      • quan la síl·laba anterior acaba amb una altra consonant oclusiva: maragda.
      • quan tenen davant una consonant nasal: endur.
      • quan les síl·labes acaben en p o b i darrere tenen una oclusiva o fricativa sonora: sagirar, sap guardar.
    • Quan hem de transcriure [ð]:
      • entre vocals o entre vocal o semiconsonant: de demà.
      • entre fricativa i vocal: esdevé.
      • entre r i vocal: ardor.
      • davant de r: vidres.
    • Quan hem de transcriure [t]:
      • en posició inicial si s'escriuen amb ttota.
      • en posició final total o en contacte amb una consonant sorda, si s'escriuen amb t o amb dsolitud, setciències.
    • Quan no hem de transcriure res, perquè escrivim una grafia que no sona []:
      • amb les síl·labes que acaben amb ndexaminandanant.
      • amb les que acaben amb ldherald.
      • amb les que acaben amb rdsrecords.
    BoDeGi PeTaCa
      • Quan hem de transcriure [g]:
        • en posició inicial si la paraula s'escriu amb ggat
        • quan la síl·laba anterior té davant una altra consonant oclusiva: maragda.
        • quan davant té una consonant nasal: vam guanyar.
        • quan la paraula acaba amb p o b i darrere té una oclusiva o una fricativas sonora: tot gris.
      • Quan hem de transcriure gg:
        • en el grup glregla.
      •  quan hem de transcriure [γ]:
        • entre vocals o entre vocal o semiconsonant: segueix.
        • entre fricativa i vocal: esgarrapar.
        • entre r i vocal: cargols.
        • davant de "r": grans.
      • Quan hem de transcriure [k]:
        • en posició inicial si les paraules s'escriuen amb c, q, qu o k i sonen com a: cosa, quota, kiwi, que.
        • en posició final total o en contacte amb una consonant sorda, si s'escriuen amb g o amb cfàsticcastig.
      • Quan hem de transcriure [kk]:
        • quan una paraula conté el grup clmiracle.
      • Quan no hem de transcriure res, perquè escrivim una grafia que no sona []:
        • amb paraules on les síl·labes acaben amb ngsangcinc.

      I amb això, em sembla, que ja hem de tenir tot el material que necessitem per poder transcriure amb correcció els sons que farem aquest curs.

      diumenge, 20 de desembre del 2015

      A fi de tenir més clar com s'avaluen les expressions orals.

      Per avaluar una expressió oral no només s'ha de tenir en compte què es diu, sinó com es diu, com arriba als oïdors...

      Després de fer la primera expressió oral, m'he adonat que jo valoro una sèrie de coses en el moment de fer-la que em serveixen per puntuar-la, però que no tinc temps d'explicar i que, quan ens trobem amb la nota que us he posat, us pot semblar bé o no però no us puc dir per què us he posat la nota que us he posat.

      Per aquest motiu i de cara a fer-ne la segona, us poso aquí un resum d'allò que es valora i vosaltres podreu demanar-me quina nota heu tret el dia després d'haver sortit a fer-la, d'aquesta manera, nosaltres i vosaltres tindrem clar d'on surt la puntuació.

      Com que sembla que les notes d'expressió oral us semblen relativament bé, però no sabeu exactament d'on surten, us deixo aquí uns quants aclariments:


      Primer us deixo l'enllaç  on hi ha l'explicació d'allò que es valorava.
      I ara us explico què faig quan us escolto:
      Reparteixo en tres parts les coses amb què m'he de fixar:

      • Els aspectes 1 (posició del cos), 2 (mirada) i 3 (gestualitat) es valoren de manera conjunta i tenen un valor màxim de 3 punts. Aquesta vegada les expressions orals s'hauran de fer obligatòriament de peu, la posició del cos ha de ser correcta i natural, la mirada ha d'anar variant i no ha d'estar fixada en un sol punt i la gestualitat no ha de ser ni exagerada ni inexistent.
      • Els aspectes 4 (ritme), 5 (volum) i 6 (entonació) són el segon bloc que es puntua de manera global amb un màxim de 3 punts. En ell es valora que
        el ritme amb què es parla sigui natural i no accelerat a causa dels nervis, i permeti prendre'n apunts si algú ho vol fer, que el volum de la veu sigui adequat perquè els que ens escoltin pugui entendre'ns bé, sense acabar sords tampoc, i que l'entonació tingui una correspondència natural amb allò que diem.
      • I, per acabar, l'últim bloc està format pels aspectes 7 (construcció d'oracions), 8 (contingut), 9 (riquesa de vocabulari) i 10 (registre) i té un valor de, com a màxim, 4 punts. Aquí em fixo si el lèxic i les construccions lingüístiques siguin adequats a la
        situació i genuïns, si les frases que comenceu les acabeu, si allò que dieu és allò que voleu dir, si utilitzeu falques lingüístiques, si la resta entén el que dieu...
       Espero que així quedi tot molt més clar.



      Antologia de la poesia catalana.

      Com ja us vaig dir, la lectura que hem de fer aquesta avaluació és una antologia de la poesia catalana. Conté aquests poemes que abasten de l'època medieval fins al 1979, pel que fa al període temporal.

      Antologia de poesia catalana (35 poemes) 
      1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”. 
      2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”. 
      3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”. 
      4. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”). 
      5. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”. 
      6. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”. 

      7. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”. 
      8. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”. 
      9. “A la vora de la mar” (cançó popular). 
      10. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”. 
      11. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909). 
      12. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895). 
      13. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907. 
      14. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900). 
      15. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909). 
      16. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957). 
      17. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926). 
      18. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920). 
      19. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921). 

      20. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923). 
      21. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, Elegies de Bierville (1943). 
      22. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920). 
      23. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952). 
      24. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938). 
      25. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947). 
      26. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971). 
      27. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947). 28. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954). 
      29. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947). 
      30. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979). 
      31. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960). 
      32. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975). 

      33. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971). 
      34. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972). 
      35. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).

      També us vaig dir com podíeu obtenir-los:
      • Comprant qualsevol de les antologies que us vaig mostrar.
      • Demanant a la biblioteca del centre un dels diversos exemplars que d'aquesta antologia tenen.
      • Demanant a alumnes que han cursat 2n de batxillerat i que també han hagut de treballar aquesta antologia si la tenen.
      • Buscant-los per google. En poseu el títol i sempre surt alguna pàgina on hi ha el poema sencer. Per exemple aquí trobaríeu el primer.
      Aquesta segona lectura servirà també per fer una expressió oral que, com ja sabeu, representa un 10% de la nota del trimestre. L'expressió oral s'hauria de fer davant de la classe i amb la poesia reproduïda en pantalla. Si no l'acabem fent així, m'hauríeu d'enviar una filmació on faríeu el mateix que hauríeu hagut de fer a classe.
      El primer poema l'explicaré jo com a model del que heu de fer, els següents els repartirem.
      D'aquesta manera, a més, deixarem de fer poesia a les hores B i passarem a fer narrativa.

      Les indicacions per a les edicions de l’antologia de poesia catalana que ha fet el Departament d'Educació són: 
      – Els poemes d’autors medievals han d’anar acompanyats d’una versió en prosa actual. Cal destacar el text original, amb la consegüent adaptació ortogràfica i, amb un altre tipus de lletra, cal introduir-ne la versió actualitzada. 
      – La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments lèxics. 
      – Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que ajudés a situar l’autor i la seva obra. Aquesta nota hauria d’afavorir essencialment la lectura, sense pretendre la inserció de l’obra en un context històric.

      Però nosaltres què hem de fer, exactament?
      Doncs hem de dir qui era l'autor i a quina època pertanyia. Si ens toca un poema medieval hem de comptar amb la versió original i l'actualitzada. L'hem de recitar i després n'hem d'explicar l'argument.
      Es faran entrades al bloc, per èpoques, on s'aniran incloent aquests poemes a mesura que s'hagin explicat. Allà hi trobareu no el que s'ha explicat a classe, sinó el que no s'ha pogut explicar: una
      breu biografia de cadascun dels autors, allò que de la seva època s'ha de saber i l'estudi mètric i estilístic del poema.

      Els poemes seran matèria dels controls que fem durant la segona avaluació, aniran essent inclosos a mesura que s'hagin anat explicant.

      dimarts, 8 de desembre del 2015

      A fi de tenir més clar com s'han de fer les correccions.

      Abans de posar-vos la solució dels controls que hem fet o fareu fins dijous, us voldria recordar o explicar-vos una mica millor, com heu de fer la correcció de les faltes. Si les voleu fer, esclar.


      Aquí teniu un text de mostra, adaptat sense faltes:

      "Algunes consideracions sobre com hem de fer la correcció de les faltes:
      • Quan corregeixo, no compto quantes vegades feu una mateixa falta, per la qual cosa, va bé que quan en teniu alguna de repetida, poseu quantes vegades l'heu feta.


      • També va bé que numereu les faltes que corregiu, d'aquesta manera de seguida les trobo."


      • Pel que fa a la classificació de les faltes, en podem tenir:
        • D'ortogràfiques: l'explicació la fem a partir de la regla ortogràfica de referència (referència: s'accentua a la "e" perquè és esdrúixola i l'accent és obert perquè la "e" es pronuncia així), si no n'hi ha diem simplement consideració s'escriu així.
        • De cal·ligrafia: l'explicació la fem a partir de com escrivim (faig les "e"s molt semblants a les "a"s, aquí havia escrit una "a")
        • De morfosintaxi: l'explicació la fem semblant a les de les ortogràfiques (hem de: perquè la perífrasi d'obligació es fa amb "haver de"). 
        • De lèxic: la paraula que has utilitzat no és correcta en llengua catalana, sigui perquè no existeix, sigui perquè és un castellanisme, sigui perquè l'has escrita malament.
        • De coherència i de cohesió: són les pròpies del discurs, quan utilitzes un nexe que no és l'adequat, quan no respectes els temps verbals, els gèneres, les persones... i s'han d'explicar així, dient què s'ha posat i què s'hauria d'haver posat.
      Un text com aquest, per exemple, té aquest tipus de problemes:
      Avui he anat a treballar, quan hem arribat a classe no hi havia ningú més. Un somni fet realitat: hauré estat sola, quatre parets, un munt de taula i res més, també ha vingut un alumne que es deu haver perdut, que no volies tenir ningú davant"

      I aquí una foto que he trobat a l'Ipad...
      Recorda que perquè es consideri ben corregida una falta ha d'estar-ho sense que hagis escrit cap altra falta a l'explicació.