Antologia de la poesia catalana.

Com ja us vaig dir, la lectura que hem de fer aquesta avaluació és una antologia de la poesia catalana. Conté aquests poemes que abasten de l'època medieval fins al 1979, pel que fa al període temporal.

Antologia de poesia catalana (35 poemes) 
1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”. 
2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”. 
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”. 
4. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”). 
5. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”. 
6. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”. 

7. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”. 
8. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”. 
9. “A la vora de la mar” (cançó popular). 
10. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”. 
11. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909). 
12. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895). 
13. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907. 
14. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900). 
15. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909). 
16. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957). 
17. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926). 
18. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920). 
19. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921). 

20. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923). 
21. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, Elegies de Bierville (1943). 
22. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920). 
23. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952). 
24. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938). 
25. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947). 
26. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971). 
27. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947). 28. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954). 
29. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947). 
30. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979). 
31. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960). 
32. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975). 

33. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971). 
34. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972). 
35. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).

També us vaig dir com podíeu obtenir-los:

• Comprant qualsevol de les antologies que us vaig mostrar.
• Demanant a la biblioteca del centre un dels diversos exemplars que d'aquesta antologia tenen.
• Demanant a alumnes que han cursat 2n de batxillerat i que també han hagut de treballar aquesta antologia si la tenen.
• Buscant-los per google. En poseu el títol i sempre surt alguna pàgina on hi ha el poema sencer. Per exemple aquí trobaríeu el primer.

Aquesta segona lectura servirà també per fer una expressió oral que, com ja sabeu, representa un 10% de la nota del trimestre. L'expressió oral s'hauria de fer davant de la classe i amb la poesia reproduïda en pantalla. Si no l'acabem fent així, m'hauríeu d'enviar una filmació on faríeu el mateix que hauríeu hagut de fer a classe.

El primer poema l'explicaré jo com a model del que heu de fer, els següents els repartirem.

D'aquesta manera, a més, deixarem de fer poesia a les hores B i passarem a fer narrativa.

Les indicacions per a les edicions de l’antologia de poesia catalana que ha fet el Departament d'Educació són: 

– Els poemes d’autors medievals han d’anar acompanyats d’una versió en prosa actual. Cal destacar el text original, amb la consegüent adaptació ortogràfica i, amb un altre tipus de lletra, cal introduir-ne la versió actualitzada. 

– La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments lèxics. 

– Seria convenient que cada poema fos precedit per un breu text explicatiu que ajudés a situar l’autor i la seva obra. Aquesta nota hauria d’afavorir essencialment la lectura, sense pretendre la inserció de l’obra en un context històric.

Però nosaltres què hem de fer, exactament?
Doncs hem de dir qui era l'autor i a quina època pertanyia. Si ens toca un poema medieval hem de comptar amb la versió original i l'actualitzada. L'hem de recitar i després n'hem d'explicar l'argument.
Es faran entrades al bloc, per èpoques, on s'aniran incloent aquests poemes a mesura que s'hagin explicat. Allà hi trobareu no el que s'ha explicat a classe, sinó el que no s'ha pogut explicar: una

breu biografia de cadascun dels autors, allò que de la seva època s'ha de saber i l'estudi mètric i estilístic del poema.

Els poemes seran matèria dels controls que fem durant la segona avaluació, aniran essent inclosos a mesura que s'hagin anat explicant.