Com ja us vaig dir l'avaluació passada i suposo que recordareu, aquesta avaluació també us proposo fer una feina voluntaria que podrà apujar fins a un punt, si aquesta vegada només un, la nota d'avaluació.
La feina és, em sembla a mi, relativament senzilla, l'estudi mètric complet d'un màxim de deu versos i la localització i explicació d'una figura retòrica.
Com sempre que puc, us en deixo un exemple fet per mi i després passo als detalls concrets del lliurament:
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
—O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
- El primer que hauríeu de fer és el recompte sil·làbic de manera gràfica, tot marcant l'última síl·laba tònica, que és l'última que entra en el recompte (groc) i els possibles hiats, sinalefes o elisions entre paraules (rosa):
És/ quan / dor/mo / que hi / veig / clar a
Foll / d'una / dol/ça / met/zi/na, b
Amb/ per/les / a / ca/da / mà a
Visc / al / cor / d'u/na / pet/xi/na, b
Só / la / font / del / co/me/llar a
I el / jaç / de / la / sal/vat/gi/na, b
—O / la / llu/na / que/ s'a/fi/na b
En / mo/rir/ ca/re/na en/llà. a
És / quan / dor/mo / que hi / veig / clar a
Foll / d’u/na / dol/ça / met/zi/na. b
- El segon redactar aquesta informació: Aquests versos són heptasíl·labs (art menor). Als versos 1, 6 i 9 hi ha sinalefes; als versos 2, 4, 7, 8 i 10 hi ha elisions, només la del vers 8 no està marcada de manera gràfica. No hi ha cap hiat.
- Després passareu a la rima que també marcareu al poema (jo la subratllaré) i explicareu: tenen rima consonant, ja que a partir de l'última vocal accentuada o tònica els sons coincideixen completament. Tot i que "clar" (vers 1) i "mà" (vers 3) no s'escriuen igual, sí que sonen igual. Podríem dir que aquesta rima concreta és assonant, perquè només coincideixen les vocals, però hem de tenir en compte, d'una banda, que les vocals són l'únic que sona i de l'altra, que en l'altra combinació ("ina") coincideix tot. Per això diem que la rima és consonant. Pel que fa a la combinació, és: abababbaab. Destaco que els dos versos inicials i els dos finals es repeteixen, cosa que ens fa pensar que es podria tractar d'una cançó amb tornada. Les rimes en "a" són agudes, masculines o oxítones i les rimes en "ina" planes, femenines o paroxítones. Són fàcils, no és gens complicat trobar paraules que acaben en "a" tònica o en "ina".
- I, finalment, marcareu una figura al poema (jo ho faré en negreta), del tipus que vulgueu, i l'explicareu: la figura que he marcat és una personificació o prosopopeia, ja que atribueix una qualitat dels éssers vius: morir, a un objecte inanimat: la lluna a fi que ens fem la idea que, bé s'acaba la nit i aviat comença el dia, bé la lluna és en fase minvant i gairebé no es veu, la qual cosa ens situaria en una nit molt fosca.
- Afegeixo com es compten els alexandrins amb un exemple, perquè si us en toca algun, ho sapigueu fer:
- "Jo / so / l'es/queix / d'un / arbre, // es/po/ne/rós / a/hir": cada hemistiqui es compta com un vers independent, per tant, també ho hem de fer fins a l'última síl·laba tònica o acentuada: fins a ar i així tenim les 6 primeres síl·labes que en sumaran 12 amb les 6 següents (6+6).
Cap, m'haureu d'enviar un mail a mgonzalez@instituticaria.cat on em digueu que voleu fer-la i jo ja us n'enviaré un.
Fins a quin dia teniu temps de fer-la? Doncs fins al dia 5 de març a fi que jo tingui temps de corregir-la abans que fem l'avaluació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada