Què entrarà al segon examen?

 Ara que ja he corregit el primer examen, ens toca parlar del segon.

El segon examen tindrà com a tema la poesia i hem de fixar quines coses hi poden sortir.

Aquí trobareu tot el que us puc demanar que no serà tot el que us demanaré que si no no acabaríem mai:

1. Definició de poesia o de poema: N'hem vist dues, la que trobem al llibre a la pàg. 15 i la que trobem al bloc aquí. I en podríem trobar d'altres, per exemple, segons l'Optimot la poesia és: L'art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. I el poema és :L'obra poètica, de caràcter no narratiu, d'extensió diversa i de vast alè creador, que pot tenir tons diversos. La viquipèdia quan ens parla de poesia ens diu això i del poema ens en parla a continuació... A més, segur que al llibre de llengua i literatura castellanes teniu altres definicions més o menys acostades a aquestes tant de poesia com de poema. Quina és la bona? Totes, fins i tot podria ser bona la vostra que podríeu fer a partir de les diverses que heu anat llegint i que us han fet arribar a alguna altra manera d'explicar els dos conceptes més personal. El que ha de quedar clar és que heu de saber explicar què és una cosa,la poesia, i què és l'altra, el poema.
   
   
   
2. La mètrica: de la mètrica hem de saber uns quants conceptes, que són:
1. El vers: la definició de vers la trobareu a la pàg. 16 del llibre de text.
2. Els fenòmens de contacte vocàlic que hem de tenir en compte a l'hora de comptar-ne les síl·labes i que són: l'elisió, la sinalefa i el hiat també són a la mateixa pàgina.
3. Allà també hi teniu què és la cesura, en quin tipus de versos la podem trobar i quin nom rep cada part del vers que en té (hemistiqui).
4. Com fem el recompte sil·làbic en literatura catalana: fins a l'última síl·laba tònica o accentuada.
5. I, per últim, com es classifiquen els versos segons la seva mesura: fins a 8, versos curts o d'art menor i de 9 cap endavant, versos llargs o d'art major. Recordeu que el metre més corrent entre els d'art menor en literatura catalana és l'heptasíl·lab i entre els d'art major el decasíl·lab i l'alexandrí (de 12 amb cesura 6+6) fins al punt que si en trobeu de mesures diferents és molt probable i possible que hàgiu comptat malament i aconsellable que en repasseu el recompte.

1. La rima: la definició i els subtipus (consonant i assonant // oxítona, paroxítona i proparoxitona // fàcil i difícil) que trobareu a la pàg. 17 del llibre.
2. Les estrofes: què són (pàg. 19 del llibre). No preguntaré estrofes concretes.
3. Algun tipus de composició que ha sortit mentre llegíem els poemes, concretament: 
1. El sonet (pàg. 19) (Desolació de Joan Alcover)
2. La cançó (pàg. 22), (Vinyes verdes vora el mar, de Josep Ma de Sagarra)
3. L'elegia (pàg 22) (Desolació de Joan Alcover) i
4. L'oda (pàg. 22) (Oda a Espanya de Joan Maragall)
4. Altres tipus de poesia: 
1.  què són els versos blancs (pàg. 17),
2.  què són els versos lliures (pàg. 17),
3.  què és un poema en prosa (pàg. 23),
4.  què és un cal·ligrama (pàg. 23) i
5.  què és la poesia visual (pàg. 23). 

Pel que fa a allò que entra en la composició d'un poema i les figures retòriques que hi podem trobar, sobretot m'interessa que sapigueu:

1. què és la veu poètica.
2. què vol dir que el poema és un text el·liptic.
3. què són les imatges i quina diferència hi ha entre com les utilitzem a la llengua col·loquial i a la poesia.
4. què és el llenguatge figurat i com l'utilitzem a la llengua col·loquial i a la poesia
5. quines semblances trobem entre l'al·legoria, la comparació o el símil, la metàfora, la metonímia, la sinècdoque, el símbol i la sinestèsia.

Tota aquesta informació la trobareu aquí.

Pel que fa a tòpics literaris hem vist, de moment, el locus amoenus, el locus eremus i la mort per amor.

I, per acabar, dir-vos que de pràctica sortirà fer l'estudi mètric complet d'un poema i l'explicació i justificació d'una metàfora o similar, que que jo mateixa identificaré i marcaré.