9a miniredacció

Ja toca donar la vuitena miniredacció, i última d'aquesta avaluació i fer la novena.

Recordem de nou com s'han de presentar:

• En un full blanc, preferiblement de reutilització.
• Amb la data i el vostre nom a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i de la data.
• Amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.

Se us marcaran les faltes i es puntuarà.

En aquesta redacció treballarem l'imperfet d'indicatiu, que és el que té aquesta forma: 

Jo estimava

Tu estimaves

Ell/a estimava

Nosaltres estimàvem

Vosaltres estimàveu
Ells/es estimaven

I, per fer-ho, ens posarem a recordar quan érem petits:

Quan jo era petita, tot em semblava més gran i més misteriós. Recordo que a la classe ens feien dormir a unes taules rodones, ens posàvem asseguts a les cadiretes, amb els braços a sobre la taula i el cap entre els braços i jo no m'adormia, i jugava: gratava la fusta de sota la taula amb les ungles i pensava,"mira, hi deu // haver uns animalons que fan soroll aquí a sota". Recordo també que quan anava al lavabo, estirava de la cadena i marxava corrents, perquè el soroll de l'aigua que queia em semblava terroritzant. Teníem un jardí a casa, on jugàvem els meus germans i jo, que gran que em semblava! Que petitó que era quan un dia hi vaig tornar. I no només tot era més gran sinó que també el temps era molt més llarg, tenia unes vacances interminables que duraven gairebé tres mesos on hi havia dies per fer de tots, dies que passaven tan lents que semblava que no s'haguessin d'acabar a mi, ara, tinc 8 setmanes de vacances, i passen una darrere l'altra, tan ràpides que en un moment em fa l'efecte que ja només me'n queda una...