dissabte, 13 de febrer del 2016

8a miniredacció

Ja toca donar la setena miniredacció, i fer la vuitena.


Recordem de nou com s'han de presentar:

  • En un full blanc, preferiblement de reutilització.
  • Amb la data i el vostre nom a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i de la data.
  • Amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.

El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.



Se us marcaran les faltes i es puntuarà.

I, ara una cosa nova: 
A partir d'aquesta miniredacció, començarem a treballar els temps verbals. I amb aquesta, concretament, repassarem el perfet d'indicatiu, que abans anomenàvem indefinit i que és el que té aquesta forma: 
Jo he nascut
Tu has nascut
Ell/a ha nascut
Nosaltres hem nascut
Vosaltres heu nascut
Ells/es han nascut
Per fer-ho, haurem d'explicar alguna cosa pròpia del passat més acostat al present, i això és factible posant-nos, per exemple, en aquesta situació: acabem d'arribar a casa, ens demanen com ens ha anat el dia i ho expliquem:
Com m'ha anat el dia? Doncs si fa no fa com cada dia de cada dia, ni bé ni malament, he tingut un d'aquells dies normals: ha sonat el despertador a la mateixa hora de sempre, com sempre també, l'he apagat i he continuat dormint fins que ha sonat de nou, deu minuts després. M'he aixecat, m'he dirigit a // la cuina, m'he begut un got d'aigua, m'he menjat una mandarina i, resseguint la paret, no gaire segura encara de si estava desperta o dormint, he anat a la dutxa, quan he sortit, m'he vestit, he agafat la bossa, he tret la tarja de metro, he baixat les escales, he sortit al carrer. Encara era de nit. He perdut el metro que sempre perdo i he esperat que arribés el següent. He baixat a Bogatell, jo i tot de gent que ja començo a conèixer de vista i que també deu treballar per la zona i la Mercè, que sempre va a un dels vagons del darrere de tot. Hem xerrat fins que hem entrat a l'Institut i, quan ha sonat el primer timbre hem anat cap a classe. A mi m'agrada ser puntual a les classes, estar-me una estona sola i anar veient com van arribant un darrere l'altre i, quan ja hi han arribat tots, o gairebé tots, hem començat fins que ha sonat el timbre, una altra classe, timbre, descans, timbre, classe, timbre, classe, timbre descans, timbre, l'última classe i cap a casa caminant, pel camí de sempre que els altres encara fan mandra d'agafar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada