L'oració. (1)

Ha arribat l'hora de canviar de tema: la fonètica la continuarem el curs que ve i ara repassarem l'oració i els seus components. Farem servir el llibre tant com puguem el seguirem des d'aquí i afegirem algunes coses que ens semblin imprescindibles.

Comencem amb la definició de què és una oració:

• Segons el llibre (pàg. 120), "l'oració és una unitat sintàctica formada per dos components: el subjecte (que indica de qui o de què es parla) i el predicat (que informa sobre el subjecte: activitat, estat...). Aquesta definició té, però, una excepció: no totes les oracions tenen subjecte (el·líptic o no), les anomenades impersonals, com ja ens indica el seu nom, no en poden tenir. Quines són?
• Hi ha més possibles definicions des d'altres branques de la lingüística que no podem obviar i que tampoc són del tot completes quan les analitzem:
• Des de la semàntica podem dir que una oració és aquell enunciat que té un sentit complet.
• Des de la prosòdia diem que una oració és aquell enunciat que emetem entre dues pauses.
  

Podries dir quins problemes tenen aquestes definicions? Per quin motiu tampoc les podem considerar completes?

Per tant, la definició més completa que podem fer d'oració és: 

"Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica, aporta un sentit complet i, des d'un punt de vista estructural, normalment consta d'un subjecte i un predicat."

Continuant amb el que ens diu el llibre, l'oració ha de seguir els principis següents:

• jerarquia: dins de l'oració hi ha elements que podríem anomenar principals o nuclis i elements que depenen d'ells o subordinats. Podríeu dir quins són els elements que poden ser principals i per què?
• concordança: dins de l'oració uns elements han de concordar necessàriament amb altres amb qui estan relacionats. Per aquest motiu el nucli del subjecte i el del predicat han de concordar en nombre i en persona i el nucli d'un sintagma nominal (independentment de la funció que faci) i els seus complements han de concordar en gènere i nombre. 
• recursivitat: qualsevol oració o part de l'oració pot ampliar-se amb estructures que hi estan relacionades. No hi ha límit per a la recursivitat, en teoria podríem, per exemple, fer un sintagma nominal que contingués infinits complements de nom. Per què no ho fem?
  

I ara que ja tenim clara la definició d'oració farem un breu repàs dels seus components.

Una oració està constituïda per sintagmes i els sintagmes per paraules i les paraules les agrupem en diversos conjunts que tenen característiques comunes, a cadascun d'aquests conjunts l'anomenem categories, quantes categories de paraules tenim a la nostra llengua? (pàg. 56).

• Determinants: delimiten el significat del nom i acostumen a ser variables en gènere i en nombre. (pàgs. 64,65, 66).
• Adjectius: qualifiquen el nom i acostumen a ser variables en gènere i en nombre. (pàg. 59).
• Substantius: designen els elements de la realitat i acostumen a ser variables en gènere i en nombre. (pàgs. 57, 58).
• Pronoms: substitueixen el nom (o l'adjectiu o l'adverbi), potser seria més correcte dir que poden fer les mateixes funcions que un nom (o un adjectiu o un adverbi) i acostumen a ser variables en gènere, en persona i en nombre. (pàgs. de la 148 a la 163).
• Verbs: expressen accions, estats, pertinences, processos... i són variables en nombre, persona, mode i temps.(pàgs. 69 a 79 incloses i de la 86 a la 91 incloses).
  
• Adverbis: modifiquen el verb (o l'adjectiu o l'adverbi mateix) i són invariables. (pàgs. de la 96 a la 102).
• Preposicions: relacionen categories mitjançant la subordinació i són invariables. (pàgs. de la 106 a la 110).
• Conjuncions: relacionen categories mitjançant la coordinació o la subordinació i són invariables. (no són al llibre).

I de sintagmes? (pàg. 56)

• Sintagma nominal: que té com a nucli un nom substantiu.
• Sintagma preposicional: que també té com a nucli un nom substantiu, però va encapçalat per una preposició.
• Sintagma adjectival: que té com a nucli un adjectiu.
• Sintagma adverbial: que té com a nucli un adverbi.
• Sintagma verbal: que té com a nucli un verb.
  

Hem de recordar que, dins de cada sintagma podem trobar-ne d'altres que  en depenen o s'hi subordinen.

I d'oracions:

• Oracions simples: Les oracions simples estan formades per un sol Predicat que té, excepte les impersonals, el seu corresponent Subjecte, elidit o no. 
• Oracions compostes: les oracions compostes estan formades per dos Predicats o més, que tenen, excepte si són impersonals, el seu corresponent Subjecte, elidit o no.
• Juxtaposades: les proposicions són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s’uneixen mitjançant signes de puntuació.
• Coordinades: les proposicions són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s’uneixen mitjançant conjuncions o locucions conjuntives.
• Subordinades: Estan formades per una oració principal i una o més de subordinades. Existeix una relació de subordinació o dependència de les segones respecte a la primera o principal. Les oracions subordinades realitzen una funció gramatical dins de l'oració principal.

I ara ja som a punt per fer els primers exercicis: l'1, el 2 i el 3 de la pàg. 121 als quals els canviarem l'enunciat pel que teniu a continuació: "Identifica les categories de les frases que tens a continuació, primer els tipus de mots, després els tipus de sintagmes i, finalment, els tipus d'oracions i digues amb quina jerarquia els trobem disposats".