Ja toca donar la quarta miniredacció, última de la primera avaluació, i fer la cinquena.
Recordem de nou com s'han de presentar:
- En un full blanc, preferiblement de reutilització.
- Amb la data i el vostre nom a la banda dreta superior del full.
- Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i de la data.
- Amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
- Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
- Acabada amb un punt i final.
El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.
Se us marcaran les faltes i es puntuarà.
La cinquena miniredacció tindrà com a títol: El meu aforisme preferit. Abans de redactar-ne un exemple, us explico, per si hi ha algú que no ho sap, que un aforisme és una sentència, una frase o una proposició breu que expressa un pensament complex, de forma colpidora o estètica. També el podem definir com aquella frase breu i, sovint, enginyosa que expressa una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la. Hi ha força escriptors d'aforismes, però també passen a ser aforístics fragments de cançons, tòpics literaris, frases que s'ha fet famoses i han sortit del context en què es van pronunciar... per tant, teniu on triar i si no, sempre podeu clicar aquí i podeu triar-ne un.
I aquí teniu la meva, amb un dels aforismes que m'agrada i que recordo. El va escriure Cioran, filòsof d'origen romanès que publicava en francès:
Un dels aforismes que m'ha quedat imprès a la memòria des que el vaig llegir, és de Cioran i diu: Els fills que mai he tingut sempre m'agrairan no haver nascut. M'agrada perquè d'una banda és una paradoxa: qui et pot agrair res si si no // és, si no existeix? Però no deixa de ser cert que s'han estalviat viure en un món, que com a mínim per a Cioran, no tenia cap sentit i això fa que m'imagini aquests teòrics éssers no nascuts demostrant-li agraïment a aquell que els va impedir de ser, perquè sense ser no poden viure tristos i infeliços, esclar que tampoc poden sentir la felicitat i l'alegria...
La cinquena miniredacció tindrà com a títol: El meu aforisme preferit. Abans de redactar-ne un exemple, us explico, per si hi ha algú que no ho sap, que un aforisme és una sentència, una frase o una proposició breu que expressa un pensament complex, de forma colpidora o estètica. També el podem definir com aquella frase breu i, sovint, enginyosa que expressa una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la. Hi ha força escriptors d'aforismes, però també passen a ser aforístics fragments de cançons, tòpics literaris, frases que s'ha fet famoses i han sortit del context en què es van pronunciar... per tant, teniu on triar i si no, sempre podeu clicar aquí i podeu triar-ne un.
I aquí teniu la meva, amb un dels aforismes que m'agrada i que recordo. El va escriure Cioran, filòsof d'origen romanès que publicava en francès:
Un dels aforismes que m'ha quedat imprès a la memòria des que el vaig llegir, és de Cioran i diu: Els fills que mai he tingut sempre m'agrairan no haver nascut. M'agrada perquè d'una banda és una paradoxa: qui et pot agrair res si si no // és, si no existeix? Però no deixa de ser cert que s'han estalviat viure en un món, que com a mínim per a Cioran, no tenia cap sentit i això fa que m'imagini aquests teòrics éssers no nascuts demostrant-li agraïment a aquell que els va impedir de ser, perquè sense ser no poden viure tristos i infeliços, esclar que tampoc poden sentir la felicitat i l'alegria...
