dilluns, 30 de novembre del 2015

5a miniredacció.

Ja toca donar la quarta miniredacció, última de la primera avaluació, i fer la cinquena.


Recordem de nou com s'han de presentar:

  • En un full blanc, preferiblement de reutilització.
  • Amb la data i el vostre nom a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i de la data.
  • Amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.

El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.



Se us marcaran les faltes i es puntuarà.

La cinquena miniredacció tindrà com a títol: El meu aforisme preferit. Abans de redactar-ne un exemple, us explico, per si hi ha algú que no ho sap, que un aforisme és una sentència, una frase o una proposició breu que expressa un pensament complex, de forma colpidora o estètica. També el podem definir com aquella frase breu i, sovint, enginyosa que expressa una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la. Hi ha força escriptors d'aforismes, però també passen a ser aforístics fragments de cançons, tòpics literaris, frases que s'ha fet famoses i han sortit del context en què es van pronunciar... per tant, teniu on triar i si no, sempre podeu clicar aquí i podeu triar-ne un.

I aquí teniu la meva, amb un dels aforismes que m'agrada i que recordo. El va escriure Cioran, filòsof d'origen romanès que publicava en francès:

Un dels aforismes que m'ha quedat imprès a la memòria des que el vaig llegir, és de Cioran i diu: Els fills que mai he tingut sempre m'agrairan no haver nascut. M'agrada perquè d'una banda és una paradoxa: qui et pot agrair res si si no // és, si no existeix? Però no deixa de ser cert que s'han estalviat viure en un món, que com a mínim per a Cioran, no tenia cap sentit i això fa que m'imagini aquests teòrics éssers no nascuts demostrant-li agraïment a aquell que els va impedir de ser, perquè sense ser no poden viure tristos i infeliços, esclar que tampoc poden sentir la felicitat i l'alegria... 




dimarts, 24 de novembre del 2015

Com serà el segon control.

Ja falta poc per al segon control que vam fixar, ara toca saber què hi sortirà.

Fixarem primer què hem estat fent aquests dies:
  • Hem repassat la transcripció de les vocals.
  • Hem après a transcriure les "i"s i les "u"s que formen part d'un diftong i que hem acordat anomenar no vocàliques.
  • Hem repassat la separació de síl·labes, les normes d'accentuació i les funcions de la dièresi.
  • Hem repassat vocabulari, el que sortia als exercicis que hem fet.
  • Hem sentit com els nostres companys o nosaltres mateixos explicàvem trossos de la selecció adaptada de capítols  de l'obra medieval Tirant lo Blanc.
  • Hem vist com era la lírica trobadoresca i hem llegit un poema de la Comtessa de Dia.


I ara veurem què ha de sortir al control:
  • Exercicis de transcripció de vocals i de vocals no vocàliques.
  • Exercicis de separació de síl·labes, d'accentuació i de dièresis.
  • Preguntes sobre el contingut de la selecció dels capítols adaptats de Tirant lo Blanc.
  • Que s'hagi d'explicar algun fragment del poema de la Comtessa de Dia o assenyalar-ne alguna figura.
  • Definició d'algunes de les paraules que com a vocabulari han anat sortint als exercicis o al poema. 
Les preguntes tipus serien, pel que fa a la llengua:
  1. D'aquest text tria z vocals i transcriu-les (es poden posar condicions tipus: hi ha d'haver x vocals neutres o y [ɛ])
  2. Assenyala diftongs i transcriu-los.
  3. Separa, accentua, posa dièresis si cal...
  4. Corregeix les paraules si cal.
  5. Justifica aquests accents, dièresi...
  6. Defineix aquestes paraules...
I les de Tirant:
  1. De qui està enamorada Plaerdemavida, com ho sabem i quina relació hi ha entre tots dos? 
Per tant, breus i sobre l'argument. Hem de tenir clar que les hem de contestar redactades de manera completa i coherent:
Plaerdemavida està enamorada d'Hipòlit, tot i que no hi té cap relació amorosa, es coneixen, però en cap moment Hipòlit s'hi acosta. Ho sabem perquè ella ho diu diverses vegades, com quan explica la nit que han passat Carmesina i Estefania amb Tirant i Diafebus, fent veure que és un somni.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Quarta miniredacció.

Ja toca donar la tercera miniredacció i fer la quarta.


Recordo de nou com s'han de presentar:

  • En un full blanc, preferiblement de reutilització.
  • Amb la data i el vostre nom a la banda dreta superior del full.
  • Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full i a sota del vostre nom i de la data.
  • Amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
  • Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
  • Acabada amb un punt i final.

El temes seran més o menys generals, no cal que respongueu amb la veritat, sempre podeu utilitzar la imaginació, ara, l'expressió ha de ser coherent.



La professora, us marcarà i us corregirà les faltes i vosaltres en prendreu nota. Al costat us posarà quina de les tres notes heu obtingut.

I la quarta miniredacció que tindrà com a títol: El món fa mal? ha d'explicar quina és la teva reacció davant dels fets de París d'aquest cap de setmana i la posterior declaració de guerra del govern francès.
Crec que aquesta vegada jo no he d'escriure res per explicar com visc aquest tipus de fets, perquè la meva funció no és dir què penso sinó facilitar-vos informacions diverses sobre com es valoren aquests tipus de fets. N'he fet un recull, tant gràfic com d'algunes opinions que he anat trobant a la xarxa, us les podeu mirar, podeu trobar-ne unes altres i a partir del qeu diuen opinar o, simplement, podeu explicar com vau saber la notícia i quina va ser la vostra reacció.

Enllaços:

Material gràfic divers:















Fotos que vaig fent.

Us deixo l'enllaç de les fotos que he fet a aquesta entrada, on també penjaré altres que faci si és que en faig...


Pel que fa a l'obra que hem vist, sembla que us han donat les gràcies pel vostre comportament, i crec, menys alguna excepció, que us les mereixíeu, que heu mantingut una actitud correcta que possibilita que em plantegi fer altres sortides amb vosaltres.

A les hores B parlarem de l'obra, les seves virtuts i les seves mancances i debatirem quina visió dels clàssics medievals acabem tenint amb aquest tipus d'adaptacions (tant aquesta com la que llegim).
  • AQUÍ teniu l'enllaç...






  • Com que la fotografia digital m'ha fet molt mal, quan tinc gent i una càmera a prop no puc fer altra cosa que començar a fet fotos, aquí us deixo les que no vaig poder evitar de fer el dia de la conferència...

divendres, 13 de novembre del 2015

La fonètica (5) Les oclusives.

I ara estudiarem les oclusives, que són les consonants que trobem a les paraules BoDeGa (sonores) i PeTaCa (sordes) i que clouran la part de fonètica que farem aquest curs.

Es diuen oclusives perquè quan les pronunciem fem una petita explosió o oclusió amb els òrgans que intervenen en la seva pronúncia i es subdivideixen en:
oclusions bucals
  • bilabials, quan aquests òrgans són els llavis: P.
  • dentals, quan aquests són l'àpex de la llengua i la cara interior de les dents incisives: T.
  • velars, quan aquests són el postdors de la llengua i el vel del paladar: C.
I com es representen? Doncs depenent de com sonen o de com haurien de sonar, recordeu que la fonètica no estudia com emetem els sons sinó com els emetria un parlant ideal:
  • [b]: 
    • en posició inicial si s'escriuen amb b o vvindrà
    • quan tenen davant una altra consonant oclusiva o una consonant nasal: pot baixar, benvolgut.
    • quan darrere tenen una oclusiva sonora o una consonant nasal: sadir .
    • quan acaben en "p" o "b" i darrere tenen una oclusiva o fricativa sonora: sagirar, sap guardar.
  • [bb]:
    • en el grup bl: blau.
      Quadre de Rothko
  • [β] :
    • entre vocalsla volíeu.
    • entre fricativa i vocal: vas baixar.
    • entre r i vocal: arboç.
    • entre lateral i vocal: alba.
  • [p]:
    • en posició inicial si s'escriuen amb "p": pota.
    • en posició final total o en contacte amb una consonant sorda, si s'escriuen amb "p" o amb "b": dissabte, cap.
  • [pp]:
    • en el grup pl: triple.
  • []:
    • amb les síl·labes que acaben amb mb: ambtemps.
    • però si després d'amb hi ha una vocal, la "b" es pronuncia: amb una.

  • [d]:
    • en posició inicial si s'escriuen amb "d"dit
    • quan tenen davant una altra consonant oclusiva:maragda.
    • quan tenen davant una consonant nasal: endur.
    • quan acaben en "p" o "b" i darrere tenen una oclusiva o fricativa sonora: sagirar, sap guardar.
  • [ð]
    • entre vocals o entre vocal o semiconsonant: de demà.
    • entre fricativa i vocal: esdevé.
    • entre r i vocal: ardor.
      Maragda
    • davant de "r": vidres.
  • [t]:
    • en posició inicial si s'escriuen amb "t": tota.
    • en posició final total o en contacte amb una consonant sorda, si s'escriuen amb "t" o amb "d": solitud, setciències.
  • []:
    • amb les síl·labes que acaben amb nd: examinandanant.
    • amb les que acaben amb ld: herald.
    • amb les que acaben amb rds: records.

  • [g]:
    • en posició inicial si s'escriuen amb "g"gat
    • quan tenen davant una altra consonant oclusiva:maragda.
    • quan tenen davant una consonant nasal: vam guanyar.
    • quan acaben en "p" o "b" i darrere tenen una oclusiva o fricativa sonora: tot gris.
  • [gg]:
    • en el grup gl: regla.
  • [γ]:
    • entre vocals o entre vocal o semiconsonant: segueix.
    • entre fricativa i vocal: esgarrapar.
    • entre r i vocal: cargols.
      escales de cargol
    • davant de "r": grans.
  • [k]:
    • en posició inicial si sonen com a: cosa, quota, kiwi, que.
    • en posició final total o en contacte amb una consonant sorda, si s'escriuen amb "g" o amb "c": fàstic, castig.
  • [kk]:
    • en el grup "cl": miracle.
  • []:
    • amb síl·labes que acaben amb ng: sangcinc.

dijous, 12 de novembre del 2015

La fonètica (4): Una mica de repàs abans de passar a les consonants.

Abans de començar amb les consonants, repassarem una mica la qüestió dels diftongs que sembla que no ha quedat clara del tot. 

Comencem doncs,
Cada curs, més tard o més d'hora, heu estudiat què és una síl·laba, com s'accentua... i cada estiu, més tard o més d'hora, ho heu anat oblidant. 
Per aquest motiu, la majoria de vegades sabeu que una paraula s'accentua o no gràcies a la memòria visual, i no us pareu a pensar si aquesta accentuaciò té a veure o no amb les regles que heu estudiat i oblidat. 
I llavors, accentueu paraules com Ramon, que no s'accentua, o d'altres com història, que sí que ho fa, o no accentueu  rebeu, i, si us demanen per què unes sí i l'altra no, penseu i no us surt una explicació raonable.
El pensador de Rodin

El mateix us passa amb els diftongs, n'heu estudiat mil i una vegades la teoria, i l'heu oblidada ràpidament, tendiu a pensar que qualsevol i o u associada amb una altra vocal forma digftong sí o sí i no és ben bé això.

Què intentarem aportar aquí que faci que la qüestió no s'oblidi? Poca cosa nova, però mai se'ns pot acusar d'intentar aclarir una qüestió i ho farem, amb èxit o sense, que això mai se sap.

Què és un diftong? Un diftong és la unió de dues vocals que formen una sola síl·laba. En la nostra llengua, i també en d'altres, una d'aquestes vocals ha des ser una i  o una u. Si no, és impossible que tinguem un diftong, ens trobem amb un hiat que es defineix com el fenomen contrari: dues vocals juntes que es pronuncien en dues síl·labes.
I si totes les vocals quan s'unissin amb una   o una u formessin diftong tot seria molt senzill, però la realitat sempre és més complicada.
La  o la u només formen diftong si es pronuncien com a sons no vocàlics, com a sons acostats als consonàntics, que, de vegades, s'anomenen semivocàlics, de vegades semiconsonàntics i de vegades consonàntics i que nosaltres anomenarem, sempre, no vocàlics a fi de simplificar.

Però, quan aquestes vocals es pronuncien com a no vocals? O com distingim aquesta pronúncia de la pronúncia vocàlica?
Fixeu-vos en aquestes frases: Sóc de Sant Boi i els meus pares van néixer a  la Vall de Boí; en aquest sintagma nominal: la noia suïssa i en aquestes paraules: iogurt, iode, biosfera... 
Sant Boi

La Vall de Boí

Diem totes les "i" iguals? Si fem dues columnes amb les que pronunciem clarament com a vocals i les que no ens sortirien així (espero i confio):


Boi                                              Boí
Noia                                            Suïssa
Iogurt                                         Biosfera
Iode

Les primeres es pronuncien com a sons no vocàlics i les transcrivim amb aquest signe: [j]
Les segones com a sons vocàlics i utilitzaríem aquest: [i].

I ara, fem el mateix amb la "u": La quota que em va quedar pendent va portar cua; les persones, quan cauen es poden fer mal; Laura és un nom bonic, tot i que també m'agrada Bruna.

Cauen les cues

Diem totes les "u" iguals? Si fem dues columnes amb les que pronunciem clarament com a vocals i les que no ens sortirien així (espero i confio):
Quota                                                  Cua
Quan                                                   Bruna
Cauen
Laura

Les primeres es pronuncien com a sons no vocàlics i les transcrivim amb aquest signe: [w]
Les segones com a sons vocàlics i utilitzaríem aquest: [u].

Si no sou capaços d'adonar-vos de la diferència de so, cada oïda és diferent i algunes són capaces de distingir més sons que d'altres, llavors us queda la solució de sempre: aprendre-us, de nou, la llista dels diftongs que hi ha en llengua catalana.


D'una manera o d'una altra s'han d'aprendre i després de saber-los hem d'endinsar-nos en l'apassionant món dels hiats. Un hiat (que, curiosament, és una paraula que conté un diftong) el tenim quan dues vocals que estan en contacte formen part de síl·labes diferents, per tant si dues de les vocals "a", "e", "o" estan juntes tenim un hiat (paleolític, teatre...) ; si una de les vocals és una "i" o una "u" tenim un hiat sempre que no ens trobem en cap de les situacions en les quals podríem tenir un diftong (cncia, història...); i, de vegades, també tenim un hiat en unions de vocals que haurien de ser diftongs.

Aquest últim tipus de hiats els assenyalem amb un accent, si les regles d'accentuació ho permeten (veí, aguda acabada en vocal), amb una dièresi, si no podem accentuar (veïna, plana acabada en vocal; saüc, aguda acabada en "c")) o no els assenyalem, si són una excepció (traduir, egoista...). òbviament, aquestes "i" i "u" es transcriuran com les vocals que són: [i] i [u] respectivament.



La poesia trobadoresca, un exemple.

Com que no tenim cap exemple de poesia trobadoresca al llibre, aquí en teniu una mostra de la Comtessa de Dia, trobairitz.


De la comtessa en sabem que es deia Beatriu, que va viure entre finals del segle XII i mitjans del XIII a Dia, una ciutat del comtat de la Provença, per on passa el riu Droma. 
Miniatura de la comtessa de Dia
Una hipòtesi diu que podria ser la muller de Guillem de Poitiers, comte de Viennois, que va viure entre 1158 i 1189. Si això fos cert, va ser contemporània de Raimbaut d'Aurenja a qui sembla que va dedicar algunes cançons perquè n'estava enamorada.
Una altra hipòtesi la fa esposa d'un altre Guillem de Poitiers, Isoarda que podria haver estat amant del nebot nét de Raimbaut d'Arenja.

Tinc un desfici, ai, inclement

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.

Ara veig que sóc traïda
car jo li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit  o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.

Més que Blancafort, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us tindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, és amorós!

Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que voldria.