Tirant, com l'avaluem.

Com que sembla que la nova normalitat, que ho és tot menys normal, no ens deixa fer les coses com les hauríem de fer, passarem a qualificar Tirant d'una manera diferent.

Com que l'avaluació la farem el 16 de desembre,  a fi que la nota serveixi per la primera avaluació, heu de lliurar-me la feina, com a molt tard, el dia 9 de desembre, tot tornant del pont pre festes.

Què heu de fer:

Doncs respondre un total de quatre preguntes triades tal i com a continuació s'indica:

• Una d'aquestes preguntes sobre el fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat:

1. Cita cinc dels personatges principals de la novel·la, entre ells els dos protagonistes, i explica'n un amb més detall: què sabem d'ell a partir del que ens diu la novel·la, tant de la seva aparença com del seu caràcter.
2. Espai: quins espais surten a la novel·la? Ciutats i viles, edificis, jardins... Tenen un referent real? Com es descriuen? Cita'ls i explica'n un amb més detall.
   
   
   
3. Temps històric: quan dataries la novel·la i amb quins arguments?
4. Quin seria el tema de la novel·la? I la intenció de l'autor en escriure-la? Relaciona-ho.
5. Per què la novel·la acaba així? A part de les raons adduïdes a classe, la lectura d'aquest text pot ajudar-te a redactar la resposta de manera òptima: http://www.cervantesvirtual.com/portales/joanot_martorell_i_el_tirant_lo_blanc/tornada_mort_tirant/; 

• Una d'aquestes preguntes sobre detalls de l'argument del fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat:

1. Explica l'episodi de l'enamorament de Tirant fins que es declara a Carmesina. 
2. Explica l'episodi del somni de Plaerdemavida.
3. Explica l'episodi de les grans festes que l'Emperador va fer en honor dels ambaixadors del soldà. 
   
   
   
4. Explica l'episodi del bany, la cambra i la rata.
5. Explica l'episodi d'Hipòlit i l'Emperadriu.
6. Explica l'episodi de l'estratègia de la Viuda Reposada. 
7. Explica l'episodi final, des de la mort de Tirant.

• Un d'aquests temes, tot fent referència a algun dels fragments on apareixen, del fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat:

1. El món de les dones a Tirant lo Blanc.
2. L'amor a Tirant lo Blanc, els diversos personatges que en parlen i les diverses parelles que es formen, què ens diuen de com s'estimava a l'època?
3. Anàlisi d'algun dels exemplum (narracions breus de contingut didàctic) que apareixen al fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat.
4. La vida a Tirant lo Blanc: com mengen, com es vesteixen, com estimen, com senten dolor, com el manifesten, com veuen els estrangers... Què ens diu tot això de què els agradava als lectors de l'època i de com deurien ser els homes i les dones en què s'inspiren aquests personatges. 

• Una d'aquestes preguntes després de veure els videos que trobareu aquí i relacionant-los amb el fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat:

1. Del 1r video: es diu que la novel·la és una mostra d'història-ficció i després s'expliquen alguns fets que van succeir i es comparen amb el que trobem al relat. Investiga què va passar quan l'Imperi d'Orient va ser envaït pels turcs (de qui va rebre ajut, com van anar les batalles...) i compara-ho amb allò que sabem que passa a la novel·la.
2. Del 1r video: de Tirant se'ns diu que es una barreja d'Indiana Jones i James Bond i de Carmesina que és "una narcisista peligrosa" i que "no fa més que excitar la sensualitat de Tirant però sense donar-li satisfacció". Hi esteu d'acord? Comenteu aquestes opinions sobre els dos protagonistes.
3. Del 1r video, del 2n i del 3r: a l'inici del 1r se'ns diu que Tirant és, en certa manera, una projecció del mateix Martorell. A la meitat del 2n i a la primera meitat del 3r s'explica la vida i el caràcter de Martorell. Quines semblances i quines diferències podries destacar entre l'escriptor i el seu personatge a partir de les informacions que pots extreure dels videos i del fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat?
   
   
   
4. Del 2n video i del 4t: Al mig d'aquest 2n video i al final del 4t se'ns cita allò que a El Quijote es diu sobre Tirant. Per què el recomana? Creieu que és cert el que diu sobre l'obra? Actualment aquests motius són suficients perquè la lectura ens sigui satisfactòria? Redacteu una reflexió sobre aquestes qüestions.
5. Del 3r video: a la meitat del 3r video se'ns diu quines motivacions i com Martorell va escriure la seva novel·la que es qualifica d'obra mestra, de llibre de llibres, de novel·la total, de primera novel·la moderna, versemblant i realista. Explica aquestes motivacions i aquest com amb les teves paraules i raona per què se la considera "obra mestra",...
6. Del 4t video: Laura Borràs ens diu que Tirant ha estat qualificat com el Kama Sutra català. Comenta aquesta afirmació.

Com m'ho heu de fer arribar?

Tot i que continuo preferint que ho envieu al correu mgonzalez@instituticaria.cat al mateix cos del missatge,entenc que hi hagi gent que ho vulgui presentar millor i m'ho vulgui compartir com un document al drive, per tant, acceptaré les dues modalitats de lliurament.

Què valoraré?

Evidentment, la correcció del contingut de les respostes.

I també que estiguin redactades de manera correcta, cohesionada, coherent i concisa.

No penseu que escriure més us fa tenir més possibilitats, però tampoc creieu que ser completament sintètics us fa més bons. S'ha d'aconseguir l'equilibri, a la manera d'Epicur, la justa mesura. 

S'ha de dir allò que cal i no deixar-s'ho, i no cal dir allò que només serveix per omplir ni repetir allò que ja s'ha dit.

Pel que fa a les possibles còpies, em consta que tots intentareu respondre documentant-vos d'una manera o d'una altra. Si descobreixo algú que ha fet un "copiar" i "enganxar" en alguna pregunta, tindrà un zero; si trobo dos textos de dues persones que s'assemblen sospitosament... tindran un zero les dues, i aquí s'acabarà la meva actuació pel que fa a aquesta pràctica que a mi, personalment, no m'agrada, no tinc esperit gaire medieval jo, i és que, a més, crec que no serveix per a aprendre res en absolut, però que cadascú valora si la practica o no, perquè tots tenim motivacions diferents i no tots som aquí perquè vulguem aprendre, alguns hi som només perquè ens fa il·lusió aprovar o ves a saber què.

Les síl·labes, com les separem, què són els diftongs, què són els hiats... Aclarim-ho!

Com que sembla que això de les síl·labes, sobretot quan trobem dues vocals juntes, és més complicat del que pensava, tornarem a explicar-ho amb paciència i lentitud:

• Definició de síl·laba: Una síl·laba és el conjunt de sons que diem en un sol cop de veu. Una síl·laba sempre ha de tenir, com a mínim, una vocal, sense vocal no hi ha possibilitat de tenir cap síl·laba.
• Per tant: per saber quantes síl·labes tenim en una paraula, el primer que hem de fer és mirar quantes vocals té. 

Fixeu-vos en aquestes paraules: agafar; ànima; tercera; edició; home; dona; humanitat; records i voluntat. 
Totes tenen les mateixes síl·labes que vocals contenen.

• Però, de vegades, hi ha síl·labes formades per més d'una vocal, llavors parlem de diftongs: que són dues vocals que es diuen en un sol cop de veu. Però quan dues vocals poden formar una sola síl·laba: 
• dues vocals només poden formar diftong si estan una al costat de l'altra.
• dues vocals només poden formar diftong si una de les dues, com a mínim, és una i o una u.
• la i o la u s'han de pronunciar més semblants a una consonant que no a una vocal.
  

Mireu ara com pronunciem les is i les us que tenen vocals al costat:

is: noia, suïssa, noi, suís, edició, bèstia, aigua, explicació, aire, veïna, reina, veí, boina, camió, gaire, boirina, tensió, caigut, queia, condició.

us: cauen, aigua, precaució, cua, quota, pingüí, treuen, suar, lleuger, fuet, moure, coure, veu, peuet, preu, siluetes, tatuatge, beure, qualsevol, fixeu.

No totes sonen igual, oi? Doncs les que sonen més acostades a consonants formen diftongs.

Que quines són? 

• De les is: noia, suïssa, noi, suís, edició, bèstia, aigua, explicació, aire, veïna, reina, veí, boina, camió, gaire, boirina, tensió, caigut, queia, condició.
• De les us: cauen, aigua, precaució, cua, quota, pingüí, treuen, suar, lleuger, fuet, moure, coure, veu, peuet, preu, siluetes, tatuatge, beure, qualsevol, fixeu.

Ha quedat clar? Doncs ara continuarem amb els hiats.

Si un diftong el tenim quan dues vocals juntes formen una sola síl·laba, un hiat el tenim quan passa just el contrari: tenim dues vocals i, cadascuna d'elles, forma part de la seva síl·laba.

Mireu ara aquestes altres paraules: raó, teatre, cuixa, coet, maig, plaer, quina, poeta, digui, idea, teòric, peó, Teo, guerra, paella, aerosol, aixafar, guies.

Aquí no tenim cap diftong, bé perquè una de les vocals que escrivim no sona, bé perquè cap de les dues vocals en contacte no són ni la "i" ni la "u".

Per tant, contenen hiats totes aquelles on les dues vocals sonen: raó, teatre, coet, plaer, poeta, idea, teòric, peó, Teo, paella, aerosol. 

Les altres contenen vocals que no sonen, no hi ha hiats ni diftongs, es posen perquè les hem de pronunciar d'una manera concreta, perquè si no les poséssim, les llegiríem diferent: guerra / gerra.

O sigui que tenim una sèrie de vocals que si s'ajunten sempre formen hiat, mai formen diftong:

• Les que no inclouen una "i" o una "u", com les que teniu abans.
• I les que sí que inclouen una "i" o una "u" que es pronuncien, sempre, com a vocals: història; Índia; siluetes; suar... Intenteu dir aquestes vocals com a semiconsonants, intenteu pronunciar la u com a [w] o la i com a [j], oi que no podeu? Són hiats sempre.

Però n'hi ha d'altres que sí que poden formar diftong, que podem pronunciar-les com a vocals o com a consonants i aquí és on entra la dièresi i/o l'accent:

• Si una i o una u poden ser pronunciades com a consonants, però les pronunciem com a vocals (fem un hiat) i les regles d'acccentuació ens deixen accentuar, accentuem; si no ens deixen, posem dièresi:
• Com que no diem hero[j]na, sinó hero[i]na, posem dièresi sobre la i: heroïna. Com que no diem pe[w]c, sinó pe[u]c, posem dièresi sobre la u: peüc.
• com que no diem sedu[j]ssim, sinó sedu[i]ssim, posem accent sobre la i, que aquesta es pot accentuar, que és plana acabada en -im. 
• Però tenim unes quantes excepcions, hi ha molts hiats que no cal marcar-los i són:
• Els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx): reunió, reincidir, contraindicació, coincidència.
• Les terminacions llatines -us i -um: Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum.
• Els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos): egoisme, altruista, arcaisme
• Les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir): agraint, conduir, lluiran, beneiríem.
• I, a més, tenim les dièresis que posem sobre la u quan aquesta s'ha de pronunciar ens els grups: qüe, qüi, güe i güi.

I sí, si ens hi poséssim, encara podria ser una mica més complicat i tot, o no.

Si voleu, només si voleu, podeu transcriure com a exercici les vocals de les paraules que van sortin a aquesta entrada. A classe ho farem. 

Tirant lo Blanc (12)

 I per acabar del tot Tirant mirarem aquests documentals i després  parlarem una mica de la lectura i què ens ha suposat.

Els tres primers parlen de l'obra de manera general i la contextualitzen. Fixeu-vos en què diuen i apunteu tot allò que us cridi l'atenció que després ho discutirem.

Aquest últim es va fer com a promoció de l'obra:

I ara ja en podem parlar.

Tirant lo Blanc (11)

Va, que semblava mentida, però ja l'acabem!!!!

Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 457 i 470 i 471, 472, 473, 474 i 479 i 480.

Ja s'ha aconseguit tot allò que a Martorell li hauria agradat que hagués passat a l'Imperi romà d'orient: no s'ha perdut l'Imperi, s'han derrotat els infidels, bona part d'ells s'han convertit al cristianisme... i als nostres personatges també els ha passat allò que esperaven o esperàvem: han celebrat el seu compromís i tot és a punt per a un final feliç, però, de sobte...

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Com mor Tirant i a qui fa hereu.
2. Què li passa a l'Emperador.
3. Que li passa a Carmesina.
4. Qui acaba essent Emperador de l'antic Imperi.

Coses a reflexionar:

1. Per què la novel·la acaba així? No hauria estat més fàcil fer un final feliç i punt?
2. Per què aquest final humanitza la figura de Tirant?

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

1. Hipòlit ha acabat essent l'emperador de Constantinoble. 

Antigament Adriànopolis

Tirant lo blanc (10)

Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 434, 435 i 436 i 437.

Com podeu veure, comencem delsprés d'un gran nombre de capítols que no conté aquesta versió. En ells Tirant aconsegueix grans fites per a la cristiandat i, tot i que enamora una dama, Maragdina, que es converteix al cristianisme per ell, ell continua fidel a la seva Carmesina. La dama en qüestió, es casa amb un altre de grat i així uneix regnes que havien estat musulmans i que ara han esdevingut cristians. També casa Plaerdemavida que es converteix reina de Fes i que ara serà anomenada així: reina. I, quan la Vidua Reposada sap que és a punt de tornar, es suïcida perquè no es vol arriscar a ser assassinada per ell.

Òbviament, passen moltes més coses, òbviament, no us les explicaré.

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Que Tirant torna a l'habitació de la princesa, torna a ser Plaerdemavida qui l'hi introdueix i, una altra vegada, sense que la princesa ho sàpiga.
2. Que la princesa torna a acusar Plaerdemavida de ser falsa amiga i torna a fer un parlament on demana a Tirant que s'esperi.
3. Però que aquesta vegada ell no fa cas dels precs de Carmesina i consuma el matrimoni en bodes sordes.
4. Que Caremesina es queixa del que li ha passat i que Plaerdemavida la consola dient-li que no n'hi ha per tant.

Coses a reflexionar:

1. Que Carmesina digui frases com: "Els combats d'amor no s'han d'intensificar; que no s'aconsegueixen amb la força, sinó amb enginyosos afalacs i dolços enganys." o "I com us pot agradar cosa forçada?" què ens fa pensar sobre el seu concepte d'amor i el de Tirant?
2. Que Plaerdemavida li digui: "Ai na beneita! Si en sabeu, de fer la llagrimeta! Que les armes d'amor no fan mal a cap donzella! Que Déu em deixi morir d'una mort tan dolçacom la que vós fingíeu! Que em vingui el mal que vulgueu, si demà al matí no esteu guarida." què ens fa pensar sobre l'actuació de la Princesa.

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

1. Sembla que, finalment, la Vidua ha mort i els amants ja no seran separats.
2. Sembla que Tirant i Carmesina ja han fet les bodes sordes que tant havien anunciat. 

Tirant lo Blanc (8)

 Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 280, 281 i 283, 284.

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Que Tirant torna a l'habitació de la princesa, però aquesta vegada amb el seu consentiment.
2. Que intenta de nou fer bodes sordes. Diu que no és allà per aconseguir la corona sinó per aconseguir-la a ella. Mentrestant la besa i la va despullant.
3. Que la princesa acusa Plaerdemavida de ser falsa amiga i torna a fer un parlament on demana a Tirant que s'esperi.
4. L'escena s'acaba amb una reflexió de Plaerdemavida: "Vostra altesa té el plaer, Tirant el delit i jo en tinc el pecat [...]", mentre una tal donzella de Montblanc reconeix que Tirant ha obrat amb gran virtut perquè no ha volgut "enutjar" la seva senyora.

Coses a reflexionar:

1. Que la donzella de Montblanc digui que a Tirant l'honra no voler "enutjar" Carmesina, què ens fa pensar sobre com veien ells allò que Tirant vol fer?
2. Creieu que el nom de "Montblanc" és adequat per a una donzella de Constantinoble? Com creieu que Martorell triava els noms dels seus personatges?

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

Sembla que aquí no tenim res a remarcar.

Tirant lo Blanc (9)

 Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 280, 281 i 283, 284.

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Que la viuda Reposada cita Tirant i el du a una habitació on hi ha una finestra a través de la qual podrà veure el que passa al jardí de palau a través d'un joc de miralls.
2. Que Lauseta aquell dia havia marxat a comprar i la Viuda proposa un joc galant a Carmesina i  les seves donzelles a fi que Tirant creui que veu una cosa que no passa realment.
3. Quin és aquest joc.
4. Que Tirant esclata de dolor i d'ira i ella vol consolar-lo i intenta seduir-lo però no se'n surt.
6. Que Tirant marxa i es troba Lauseta pel camí, El degolla. i no hi ha ni un moment de pietat per al pobre hortolà.
7. Que puja a un vaixell a fi de marxar.
8. Que Plaerdemavida hi va a fi d'explicar-li què ha passat realment.
9. Que el vaixell acaba naufragant.

Coses a reflexionar:

1. A quina mena de jocs jugaven?
2. Quin valor tenia la vida dels servents?
3. De quina manera es pretenia seduir?

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

Finalment s'ha descobert la maldat de la Vidua.

Però es retrobaran els dos amants?

Ella pagarà pel que ha fet?

,