Bona tarda, noies i nois, que he estat pensant en què us podia fer fer per apujar la nota i m'he decidit a passar-vos aquesta sèrie de preguntes a partir d'aquest text, que no és apassionant, però que és molt interessant. No tot el que hi surt ho hem fet aquest curs, però sí que podem dir que alguna vegada o altra ho heu fet, que, per tant, us ha de sonar, que és al llibre de text i que la cosa de voler apujar la nota no ha de ser facilíssima.
El tros fàcil és que la feina la podeu fer a casa.
L'últim dia per lliurar-me-la és el dia que es fa el control de suficiència.
Abans de posar-vos-hi, m'ho heu de comunicar i, depenent de la nota de què partiu, jo us diré fins a quin punt ho podeu fer així regular, així bé o així molt bé.
Ah, espero que ahir a la nit poguéssiu fer el sopar, la trobada a la platja i que us ho passéssiu tan bé com desitjàveu passar-vos-ho.
PROVA PER APUJAR LA NOTA MITJANA DE FINAL DE CURS, O NO...
Llegeix El text que tens a continuació:
Per a una correcta comprensió dels lligams entre llengua i societat, cal destriar, però, dos fenòmens distints: l’aparició d’una llengua formal, també anomenada llengua comuna (que coincideix amb el concepte modern d’estàndard) que és de fet una superestructura lingüística resultant de les necessitats d’intercomunicació entre tots els parlants d’una comunitat lingüística i de construcció d’un poder político-social, i per una altra banda la intervenció exterior sobre aquella dialèctica interna de la comunitat, amb l’objectiu de destruir-ne la lengua per descohesionar i desintegrar la comunitat nacional. El primer fenomen dóna lloc a la constitució d’una llengua nacional, i en tot cas a la constitució d’una certa situació diglòssica interna entre la llengua culta formal i el registre col·loquial oral. Per contra, el segon fenomen, d’intrusió exterior, enceta un conflicte lingüístic que condueix a la subordinació i substitució lingüístiques i a la possible extinció de la llengua de la nació en potència.
La varietat estàndard és superadora de la diversitat interna i la tenen a la seva disposició tots el parlants, però això no significa que hagi de ser utilitzada per tots els parlants en totes les ocasions. L’estàndard cal que sigui usada per tothom, però en l’ocasió adequada. La llengua estàndard ha de coexistir amb les variants dialectals, perquè cadascuna ocupa àmbits d’ús diferents i és usada en situacions diferents. Lògicament, l’estàndard influirà en l’evolució de les variants dialectals, però això no hauria de ser considerat com un empobriment de la llengua sinó com un símptoma més de la necessària cohesió d’una comunitat lingüística. Aquesta convergència és positiva ja que és interna i implica una retroalimentació que a la vegada possibilita una diversitat interna que fa possible la imprescindible independència de l’estàndard respecte als altres estàndards veïns. Aquesta necessitat sòciolingüística es fa més evident quan la comunitat lingüística té com a veïns comunitats lingüístiques especialment poderoses i/o hegemonistes (espanyol i francès versus català, occità, basc, gallec, bretó etc).
La construcció d’un estàndard implica reintegració lingüística, mentre que la desaparició de l’estàndard que es dóna en els processos de substitució lingüística implica desintegració, i no hi ha cap tercera via entre la reintegració i convergència de les variants dialectals d’un mateix idioma i la desintegració o disgregació de la llengua en variants progressivament desconnectades, aïllades i caòticament diferenciades entre si.
Jordi SOLÉ i CAMARDONS Iniciació a la sociolinguïstica
COMPRENSIÓ.
1. Fes un breu resum del text. (Màxim cinc línies).
2. En relació al text digues si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents i raona la teva resposta en un màxim de dues línies.
a. Estàndard és el nom que actualment es dóna a allò que abans s’anomenava llengua formal o comuna.
b. El parlant d’una llengua ha de dominar el seu estàndard i utilitzar-lo sempre.
c. L’estàndard sorgeix de les necessitats que els parlants d’una mateixa llengua, però de dialectes diferents, tenen de comunicar-se entre si.
d. Sense estàndard la llengua tendeix a disgregar-se en varietats dialectals cada vegada més diferenciades entre si.
3. Explica què ens vol dir l’autor en aquest fragment: Aquesta convergència és positiva ja que és interna i implica una retroalimentació que a la vegada possibilita una diversitat interna que fa possible la imprescindible independència de l’estàndard respecte als altres estàndards veïns.
4. Defineix o dóna un sinònim de les paraules subratllades i en negreta del text, adequant-te al sentit que hi prenen:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC.
Desenvolupa en unes 150 paraules un dels temes següents:
a. A partir d’aquest fragment: La varietat estàndard és superadora de la diversitat interna i la tenen a la seva disposició tots el parlants, però això no significa que hagi de ser utilitzada per tots els parlants en totes les ocasions. Justifica la necessitat d’un estàndard i digues en quines ocasions l’hauríem d’utilitzar i en quines ocasions utilitzaríem altres varietats de la llengua.
b. A partir d’aquest fragment: La construcció d’un estàndard implica reintegració lingüística, mentre que la desaparició de l’estàndard que es dóna en els processos de substitució lingüística implica desintegració, i no hi ha cap tercera via entre la reintegració i convergència de les variants dialectals d’un mateix idioma i la desintegració o disgregació de la llengua en variants progressivament desconnectades, aïllades i caòticament diferenciades entre si. Explica perquè és tant important que cada llengua tingui un únic estàndard que coneguin tots els parlants i fes una reflexió sobre el cas del català.
REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT.
1. Descriu o transcriu els sons que hem estudiat de les paraules següents i digues si s’hi ha de remarcar algun fenomen fonètic concret (emmudiment, sensibilització, sinalefa, elisió...)
a. amb el:
b. resultant:
c. destruir-ne
d. tots els
e. però en:
f. variants:
2. Digues quins sintagmes substitueixen i quina funció fan els pronoms febles marcats en negreta i de color blau cel al text:
3. Substitueix ara el CV subratllat per un pronom feble i digues quin tipus de complement és: La llengua estàndard ha de coexistir amb les variants dialectals.
4. Localitza les tres subordinades que apareixen en el fragment següent, subratlla-les i digues de quin tipus són i quina funció fan:
(...)l’aparició d’una llengua formal, també anomenada llengua comuna (que coincideix
amb el concepte modern d’estàndard) que és de fet una superestructura lingüística
resultant de les necessitats d’intercomunicació entre tots els parlants d’una comunitat
lingüística (...).
