Correcció del primer control (1r B)

Aquí trobareu les respostes ideals als controls que vam fer la setmana passada.                                                

                 

COMENTARI DE TEXT:
De què tracta el text, formula el tema en una frase (0,5 punts)

"La importància de l'escriptura per a la nostra espècie i, concretament, per a la nostra societat." seria una de les possibles frases que serien un enunciat vàlid per al tema del text.

Com s'organitza:
Fragmenta el text en unitats de sentit a partir de la seva fragmentació den paràgrafs. explica el contingut de cada paràgraf de manera breu. (1 punt)

Primer paràgraf: la nostra espècie ha funcionat molt més temps sense escriptura que amb escriptura.

Segon paràgraf: actualment, però, si haguéssim de viure sense utilitzar l'escriptura la nostra societat hauria de canviar molt.

Tercer paràgraf: tant l'escriptura com la lectura són presents a la nostra quotidianitat, ens seria o els és molt difícil viure als pocs analfabets que tenim.

Què diu:
Explica per què afirma que "la desaparició de l'escriptura no representaria cap tragèdia". (2,5 punts).Ens diu que no representaria cap tragèdia en el sentit que hem pogut sobreviure molts anys sense ella com a espècie.

Digues, i segons l'autor, què passaria a la nostra societat si aquesta hipotètica desaparició es fes realitat. (0,5 punts)
Segons l'autor si actualment desaparegués l'escriptura amb ella també ho farien les notaries, els jutjats, els negociats universitaris,les llibreries, les editorials, els ajuntaments, els registres civils, les companyies d'assegurances, els sistemes escolar i sanitari, internet, els ordinadors, les impressores... 

Què vol dir amb: "l'escritura i la lectura són fets que, molt o poc, tenim absolutament incorporats o interioritzats en la nostra existència". (0,5 punts) 
Vol dir que tot i que no hi pensem gaire, cada dia de la nostra vida els necessitem perquè es desevolupi amb normalitat.

Segons ell, ens podem moure fàcilment per les nostres ciutats si no sabem llegir? Per què? Podries posar un altre exemple que reafirmi aquesta opinió. (0’5 punts): 
No, segons ell no ho podem fer perquè les nostres ciutats són plenes d'indicacions escrites. A part de l'exemple que cita ell: sense saber llegir no podem saber a quin carrer som, en podem trobar molts d'altres: a quina parada de metro baixem, on podem aparcar... el més clar, potser, què ens passa quan anem a un país que utilitza un alfabet diferent al nostre. (Deixo clar, però, que demanava un exemple i que amb un n'hi ha prou si aquest és bo).

Per què creus que diu que la nostra societat ens complica la vida? (0,5 punts)
Diu que ens compliquem la vida perquè fem moltes coses que, si reflexiones una mica, no haurien de ser tan necessàries: comprem i venem amb documents que ho acrediten...

Com ho diu:
Assenyala qui és l'emissor, el receptor, la finalitat i el canal d'aquest text. (1 punt) 
L'emissor d'aquest text és el seu escriptor, Jesús Tuson; el receptor, qualsevol persona que el llegeixi; la finalitat, fer-nos reflexionar sobre la importància absoluta i relativa del llenguatge escrit i el canal, òbiviament, l'escrit.

FONÈTICA:
Defineix fonètica com a part de la lingüística (1 punt)

La fonètica és la part de la lingüística que estudia els sons del llenguatge. Estudia com s'hauria de parlar, per tant no intenta reproduir exactament què diu un parlant concret, sinó què hauria de dir si parlés un català (o qualsevol altra llengua que hàgim de transcriure) correcte i sense cap defecte de pronuncia.

Transcriu les vocals subratllades del text següent (2 punts)

Però (1,2) és (3) una(4,5) sensació (6,7,8,9) que (10) t’alleuja(11,12,13). Potser (14,15) feia (16,17) més (18) temps (19) del (20) que pensaves (21, 22) que et (23) venia (24,25) de (26) gust (27) no (28) ser (29) gaire (30) ningú (31, 32). Començar (33,34,35) de (36) nou (37) diuen (38,39) que és difícil (40,41,42), però té (43) els (44) seus (45) avantatges (46,47). 
D’una banda (48,49) pots (50) aprofitar (51,52) per (53) canviar (54,55) coses (56,57), de l’altra (58,59), si això (60,61) de canviar coses tampoc (62,63)

et (64) ve (65) gaire de gust (66), perquè (67) ja (68) tens (69) una edat (70,71) (quina expressió més estúpida és aquesta de “tens una edat”, com (72) si no la tingués tothom (73,74) una edat...) com a mínim pots (75) viure un temps (76) sense (77,78) estar gaire implicada en res (79), i això és més satisfactori (80,81,82,83, 84) del que pot semblar inicialment (85).

1, 5, 6, 7, 10, 11, 13, 17, 20, 22, 23, 25, 26, 30, 34, 36, 39, 44, 47, 49, 53, 57, 59, 60, 62,  64, 70, 78, 80 i 82:    [ə]. 
2, 37, 50, 56, 61, 63, 71, 72, 74, 75 i 83:   [ ɔ ].
3, 12, 15, 18, 19, 29, 43, 45, 65, 69, 76, 77 i 85:  [e].
4, 14, 27, 32, 33, 51, 66 i 73:     [u].
8, 24, 31, 38, 40, 41, 42, 54, 81 i 84:  [i].
9 i 28:  [o].
16, 67 i 79   [ε ].
21, 35, 46, 48, 52, 55, 58 i 68  [a].

Digues quina norma ortogràfica explica les grafies destacades (1 punt)

porxada: la dels derivats, ve de porxo.
egoista: la dels adjectius invariables, acaba amb -ista.
cantes: la dels morfemes verbals, quan una forma verbal acaba amb la vocal neutra en penúltima posició, hi posem "e"
tusso: el verb tossir fa les formes de lexema o radical tònic amb "u" i les de lexema o radical àton amb "o".

Omple els buits amb a, e, o o u segons convingui ( 1punt)
vernís, nedador, assemblea, curvatura, corbat, surtis, puguem, naixeré, enyorança, avaria, sufocar, muntar, raspall, trauria, sospir, retoladors, cullo, resplendor, rancor.

Si voleu, teniu l'opció d'intentar recuperar una part de la puntuació perduda per faltes, corregint-les, la correcció, però, ha de ser amb la falta classificada i raonada. Us en poso un parell d'exemples a fi que s'entengui millor:
Heu escrit: ella a tingut i jo us he encerclat la "a". Perquè es consideri ben corregida hauríeu d'escriure algun text semblant a: Aquesta "a" ha de portar una "h" davant: ha tingut, ja que no és una preposició, sinó el verb haver en present i fent d'auxiliar de "tingut". La falta és ortogràfica.   
Heu escrit: es va caure i jo us he encerclat o us he ratllat l'"es". Hauríeu de posar: el pronom "es" el posem davant de verbs pronominals, com dir-se, i en català caure no ho és: va caure. És una falta morfosintàctica.