COMENTARI DE TEXT:
De què tracta el text: formula el tema en una frase.
Tot i que es prodria formular de més d'una manera, el sentit de la frase hauria de ser aquest: "Una imatge no val més que mil paraules".
Com s'organitza: fragmenta el text en unitats de sentit a partir de la seva fragmentació en paràgrafs. Explica el contingut de cada paràgraf de manera breu.
Primer paràgraf: la majoria de la gent pensa que la frase una imatge val més que mil paraules és molt antiga.
Segon paràgraf: si mirem la història de la humanitat ens adonem que les paraules les hem utilitzat amb molta més abundància i freqüència que les imatges.
Tercer paràgraf: la imatge és a tot arreu.
Quart paràgraf: els missatges que podem transmetre amb imatges són molt pobres en contingut.
Què diu:
Explica per què utilitza l'expressió poca-soltada a la línia 1.
Perquè troba que no la frase: una imatge val més que mil paraules no és seriosa.
Explica quin ús fa del'adjectiu qualificatiu "modern" (pejoratiu, neutre, positiu) i per què creus que el fa.
Sembla que l'uitlitza de manera pejorativa, perquè el posa per qualificar la gent que no pensa com ell. La gent que creu que una imatge val més que mil paraules.
Per què diu que "vam arribar a l'estatus de sapiens sense dibuixos"?
Perquè els primers homo sapiens no necessàriament dibuixaven.
Ens diu que "la presència de la imatge és abassegadora", què vol dir aquesta expressió? Clarament parla de la nostra societat. Posa exemples que la reafirmin.
Vol dir que actualment trobem imatges per tot arreu. Exemples: des de les tanques publicitàries fins a les pantalles dels nostres mòbils.
Segons ell, quin tipus d'informació podem aconseguir a partir de la imatge? Com la qualifica?
Diu que podem aconseguir informacions molt bàsiques, les qualifica com a senyals imprescindibles per cridar l'atenció d'altri, per ordenar alguna cosa o per expressar qualsevol desig elemental.
Per què diu que "la parla dels humans és tota una altra història"?
Podem deduir que ho diu perquè ens vol fer entendre que és molt més complexa que la imatge.
Per què diu que "la parla dels humans és tota una altra història"?
Podem deduir que ho diu perquè ens vol fer entendre que és molt més complexa que la imatge.
Com ho diu:
Assenyala qui és l'emissor, el receptor, la finalitat i el canal d'aquest text.
L'emissor d'aquest text és el seu escriptor, Jesús Tuson; el receptor, qualsevol persona que el llegeixi; la finalitat, fer-nos reflexionar sobre la importància real de la imatge i el canal, òbviament, l'escrit.
FONÈTICA
Defineix fonema i posa un exemple on quedi clara la definició que en fas.
[u]: 4, 21, 48, 52, 53, 59 i 64.
[a]: 6, 11, 29, 38, 45, 50 i 61.
[ ɔ ]: 8, 55 i 67.
[ε ]: 15, 22, 31, 40 i 54.
[e]: 18, 24, 26, 32, 42, 46, 57, 69 i 70.
[i]:27, 35, 44 i 58.
[o]: 28, 36, 41 i 56.
Digues quina norma ortogràfica explica les grafies destacades:
Teulada: la dels derivats, ve de teula.
Boletaire: és un mot invariable, com tots els que acaben amb -aire.
Canto: els morfemes verbals que es pronuncien amb "u" s'escriuen amb "o".
Cuso: el verb cosir fa les formes amb lexema tònic amb "u" i les formes amb lexema àton amb "o".
Omple els buits amb a, e, o, u segons convingui:
meravella, afaitar, sergent, joventut, juvenil, descusis, vulguem, trauré, ràfega, empar, coberteria, torró, caneló, naixeria, robí, ploma, escullo, albercoc, racó, assemblea.
Si voleu, teniu l'opció d'intentar recuperar una part de la puntuació perduda per faltes, corregint-les, la correcció, però, ha de ser amb la falta classificada i raonada. Us en poso un parell d'exemples a fi que s'entengui millor:
Heu escrit: ella a tingut i jo us he encerclat la "a". Perquè es consideri ben corregida hauríeu d'escriure algun text semblant a: Aquesta "a" ha de portar una "h" davant: ha tingut, ja que no és una preposició, sinó el verb haver en present i fent d'auxiliar de "tingut". La falta és ortogràfica.
Heu escrit: es va caure i jo us he encerclat o us he ratllat l'"es". Hauríeu de posar: el pronom "es" el posem davant de verbs pronominals, com dir-se, i en català caure no ho és: va caure. És una falta morfosintàctica.
L'emissor d'aquest text és el seu escriptor, Jesús Tuson; el receptor, qualsevol persona que el llegeixi; la finalitat, fer-nos reflexionar sobre la importància real de la imatge i el canal, òbviament, l'escrit.
FONÈTICA
Defineix fonema i posa un exemple on quedi clara la definició que en fas.
Un fonema és la unitat mínima no significativa, però sí distintiva d'una llengua. Ell sol no té significat però si el canviem per un altre pot ocasionar canvis de significat: [p] no vol dir altra cosa que aquest so, però si diem "pota" no diem el mateix que si diem "vota".
T
Transcriu les vocals subratllades del text següent:
Arribes (1,2) a (3) una (4,5) classe (6,7) nova (8,9) acabada (10, 11, 12) d'estrenar (13, 14), plena (15, 16) de (17) gent (18) que (19) es (20) coneixen (21, 22, 23) entre (24, 25) ells (26) i (27) que no (28) saben (29, 30) res (31) de tu. És (32) una sensació (33, 34, 35, 36) estranya,(37, 38, 39) feia (40) molt (41) de temps (42) que no la (43) vivies (44), fa uns quants (45) mesos (46, 47), quan començaves (48, 49, 50, 51) un curs (52), ho (53) feies (54) a un lloc (55) on (56) eres (57) una figura (58, 59, 60) tan (61) coneguda (62, 63, 64, 65) com (67) ho és la del (68) caganer (69) en un pessebre.(70, 71)
[ə]: 1, 2, 3, 5, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 23, 25, 30, 33, 34, 37, 39, 43, 409, 50, 51, 60, 63, 65, 68 i 70.[u]: 4, 21, 48, 52, 53, 59 i 64.
[a]: 6, 11, 29, 38, 45, 50 i 61.
[ ɔ ]: 8, 55 i 67.
[ε ]: 15, 22, 31, 40 i 54.
[e]: 18, 24, 26, 32, 42, 46, 57, 69 i 70.
[i]:27, 35, 44 i 58.
[o]: 28, 36, 41 i 56.
Digues quina norma ortogràfica explica les grafies destacades:
Teulada: la dels derivats, ve de teula.
Boletaire: és un mot invariable, com tots els que acaben amb -aire.
Canto: els morfemes verbals que es pronuncien amb "u" s'escriuen amb "o".
Cuso: el verb cosir fa les formes amb lexema tònic amb "u" i les formes amb lexema àton amb "o".
Omple els buits amb a, e, o, u segons convingui:
meravella, afaitar, sergent, joventut, juvenil, descusis, vulguem, trauré, ràfega, empar, coberteria, torró, caneló, naixeria, robí, ploma, escullo, albercoc, racó, assemblea.
Si voleu, teniu l'opció d'intentar recuperar una part de la puntuació perduda per faltes, corregint-les, la correcció, però, ha de ser amb la falta classificada i raonada. Us en poso un parell d'exemples a fi que s'entengui millor:
Heu escrit: ella a tingut i jo us he encerclat la "a". Perquè es consideri ben corregida hauríeu d'escriure algun text semblant a: Aquesta "a" ha de portar una "h" davant: ha tingut, ja que no és una preposició, sinó el verb haver en present i fent d'auxiliar de "tingut". La falta és ortogràfica.
Heu escrit: es va caure i jo us he encerclat o us he ratllat l'"es". Hauríeu de posar: el pronom "es" el posem davant de verbs pronominals, com dir-se, i en català caure no ho és: va caure. És una falta morfosintàctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada