Correcció del primer control. (1r C)

Aquí trobareu les respostes ideals als controls que vam fer la setmana passada. 

1r C:

COMENTARI DE TEXT:
De què tracta el tex: formula'n el tema en una frase:

"    El llenguatge no és només un mitjà de comunicació" segurament és la frase que més bé defineix el contingut d'aquest fragment.
                
        Com s'organitza: fragmenta el text en unitats de sentit a partir de la seva fragmentació en paràgrafs. Explica el contingut de cada paràgraf de manera breu.

1r. paràgraf: tot i que a ningú se li acudiria comparar el llenguatge amb un tramvia, sempre que es defineix es fa partint de la idea que és un "mitjà de comunicació".

2n paràgraf: les llengües permeten l'intercanvi d'informació, però també permeten organitzar el treball, la societat... cosa que ens permetria definir-les de moltes altres maneres.

3r paràgraf: però si haguéssim de destacar quina és la seva missió principal hauríem de dir que són les que ens permeten ordenar el món i fer possible el desenvolupament de la nostra intel·ligència. ("ordenar el món i poblar la matèria grisa")

Què diu:
Explica per què compara una llengua amb un autobús, un tren o una bicicleta. 
L'autor pot fer aquesta comparació, perquè de la mateixa manera que els mitjans de comunicació, la llengua transmet, trasllada, informacions. Moltes vegades parlem de mitjans de comunicació per referir-nos al transport i d'altres per referir-nos a les llengües.

En quin sentit diem que la llengua és un mitjà de comunicació? Creus que és encertat?Diem que la llengua és un mitjà de comunicació en el sentit que "transporta" missatges d'un lloc a un altre. Podem pensar que és una bona definició, però hem de tenir en compte que és incompleta.

Digues, i segons l'autor, quines poden ser les funcions d'una llengua i quina considera més important:
Segons l'autor la llengua pot servir per transmetre informacions; per dividir el treball; per organitzar la societat; per crear missatges coercitius, per fer possible el pensament; per acompanyar els altres; per tenir diàlegs interiors i, sobretot, per ordenar el món i fer possible el desenvolupament de la nostra intel·ligència.

Què vol dir amb: "el fet que uns manin i els altres obeeixin seria possible gràcies a l'existència de les llengües com a creadores de missatges coercitius". 
Segons l'autor podem donar la culpa del domini que certs individus exerceixen sobre d'altres perquè amb la llengua és possible que donem ordres i que obtinguem obediència.

L'autor dens diu que la "llengua" serveix per acompanyar els altres. Explica com.
Sempre podem acompanyar els altres sense paraules, ens situem al seu costat o a prop i ja ho fem, però si els volem animar, fer-los costat... la majoria de vegades no en tenim prou amb una abraçada o quedant-nos a prop d'ells, fem gestos que acompanyen i hi afegim paraules que tenen també aquesta finalitat.

Com ho diu: Assenyala qui és l'emissor, el receptor, la finalitat i el canal d'aquest text:
L'emissor del text és el seu autor, Jesús Tuson; el receptor seria la persona que llegeix el text; la finalitat del text és aclarir la definició de llengua i/o llenguatge i el canal és escrit.

FONÈTICA:
Què és l'AFI i per a què sereveix?
L'AFI és l'acròstic d'Alfabet fonètic internacional. L'associació de fonètica internacional el va crear per poder transcriure qualsevol paraula de qualsevol llengua. D'aquesta manera, qualsevol persona que el conegui és capaç de llegir correctament com ha de sonar una paraula d'una llengua qualsevol si la troba transcrita en aquest alfabet. En ell, a cada so li correspon una sola grafia.

Transcriu les vocals subratllades del text següent:
Estrany (1), perquè (2) quan vaig (3) marxar d’allà (4) em (5) semblava que (6) sempre (7) més (8) duria (9, 10) al (11) cor (12), no (13) moltes (14) i moltes coses (15) del dia a dia.

     Però (16) no, el dia a dia va passant de la mateixa (17) manera (18), entre (19) classes (20) i soroll (21, 22), les persones, els companys (23) de feina (24), han (25) canviat per d’altres i enyoro (26,27,28) aquelles amb qui havia establert (29) un lligam, però han (30) desaparegut del tot (31) la resta (32), com (33) si mai els hagués (34,35) tingut a prop. I els alumnes, els alumnes hi són, continuen amb mi, i, com cada curs, n’han entrat uns de nous, que potser, qui ho pot saber del cert (36), acabaran (37) desapareixent (38, 39) com tants d’altres, s’acabaran quedant amb mi, com els altres.
     1, 5, 6, 10, 11, 19, 26, 34, 35, 37 i 38:    [ə]. 

12, 15, 16, 33:   [ ɔ ].

7, 8, 17, 18, 32 i 39 :  [e].

21, 28:     [u].

9:    [i].

13, 14, 22, 27 i 31:  [o].

2, 24, 29 i 36:   [ε ].

3, 4, 20, 23, 25, 30:  [a].

Digues quina norma ortogràfica explica les grafies destacades:

portal: la dels derivats, ve de porta.

homicida: els adjectius acabats en -cida són invariables.

ballen: quan un verb té la vocal neutra a la penúltima posició, s'escriu amb "e".

escupo: el verb escopir s'escriu amb "u" quan el radical o lexema és tònic i amb "o" quan és àton.

Omple els buits amb a, e, o, o u segons convingui:

avaluació, abaixador, avantage, doblet, duplicar, escupis, vulguin, trauria, emparava, arravatar, muntatge, tramuntana, botifarra, naixeria, estoig, sofreix, recullo, resplendor, rancor.

Si voleu, teniu l'opció d'intentar recuperar una part de la puntuació perduda per faltes, corregint-les, la correcció, però, ha de ser amb la falta classificada i raonada. Us en poso un parell d'exemples a fi que s'entengui millor:

Heu escrit: ella a tingut i jo us he encerclat la "a". Perquè es consideri ben corregida hauríeu d'escriure algun text semblant a: Aquesta "a" ha de portar una "h" davant: ha tingut, ja que no és una preposició, sinó el verb haver en present i fent d'auxiliar de "tingut". La falta és ortogràfica.   

Heu escrit: es va caure i jo us he encerclat o us he ratllat l'"es". Hauríeu de posar: el pronom "es" el posem davant de verbs pronominals, com dir-se, i en català caure no ho és: va caure. És una falta morfosintàctica.