Poesia 12.

L'Elionor de Miquel Martí i Pol:

L’Elionor tenia 
catorze anys i tres hores 
quan va posar-se a treballar. 
Aquestes coses queden 
enregistrades a la sang per sempre. 
Duia trenes encara 
i deia:"sí, senyor" i "bones tardes". 
La gent se l’estimava 
l’Elionor, tan tendra, 
i ella cantava mentre 
feia córrer l’escombra. 
Els anys, però, a dins la fàbrica, 
es dilueixen en l’opaca 
grisor de les finestres, 
i al cap de poc l’Elionor no hauria 
pas sabut dir d’on li venien 
les ganes de plorar, 
ni aquella irreprimible 
sensació de solitud. 
Les dones deien que el que li passava 
era que es feia gran i que aquells mals 
es curaven casant-se i tenint criatures. 
L’Elionor, d’acord amb molt sàvia 
predicció de les dones, 
va créixer, es va casar i va tenir fills. 
El gran, que era una noia, 
feia tot just tres hores 
que havia complert els catorze anys 
quan va posar-se a treballar. 
Encara duia trenes 
i deia:"sí, senyor" i "bones tardes". 

Aquí el trobareu recitat per Sergi López:

Brida de Maria Mercè Marçal:

A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons

en cavall sense brida.

Aquí el trobareu musicat per un cantautor que es fa dir Fustegueres: