I com que arriben les vacances de Setmana Santa i a més jo marxo perquè em demano un mes sense sou i no tornaré a estar amb vosaltres fins al dia 29, o sigui que no celebrarem Sant Jordi junts, ni el meu sant que és la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya, poca broma, ni res de res...
Recomenço: com que arriben les vacances de Setmana Santa i jo sóc persona de detalls, us deixo uns petits obsequis poc materials que espero que us agradin. Tres coses de cada, perquè el tres és un bon número:
- Tres sèries: M'agraden molt les introduccions de les sèries, i a més, m'agraden algunes de les sèries que van després, us deixo tres intros i què en penso de la continuació:
The Wire és una sèrie ambientada a Baltimore, una ciutat força deprimida d'EUA, té un total de cinc temporades i en elles es fa un retrat força complet de com funcionen les coses allà: el món de les drogues, la policia, la premsa, l'ensenyament, la política... Molt recomanable.
The Honourable woman és una sèrie d'una sola temporada, i amb ella ja fa, vull dir que explica molt bé allò que ha d'explicar: una visió de la situació a l'Orient Mitjà que fa que creem noves opinions:
I,per últim la intro de Dexter, molt més bona que la sèrie sencera. A mi la primera tempora no em va desagradar, però després vaig arribar a la conclusió que l'allargassaven inútilment, ara, aquest inici, el trobo genial.
- Tres llibres, que m'han agradat a mi, que no han d'agradar a tothom, però que mai faran mal a ningú:
Un llibre interessant, que explica una història que atrapa, basada en un personatge que va existiri a qui anomenaven la vampira del Raval. No hi trobem, però, la seva biografia, sinó una trama policíaca ambientada a Barcelona.
L'ós no el tenim traduït al català, però l'edició castellana és molt bonica i a més és una història que paga la pena llegir, la relació entre un ós i una bibliotecària ens descobreix un món força diferent als que estem acostumats a contemplar.
Tres pel·lícules que m'han marcat:
- Requiem for a dream és la pel·lícula sobre addiccions més bona que he vist mai. Potser tot el que s'hi explica no es basa en la crua realitat, però fa que entenguis què vol dir ser un addicte sense alliçonar ni construir hipòcrites històries morals.
- Loreak és el que se'n diu una pel·lícula petita, feta en euskera i en castellà, ens explica la història d'una dona que rep flors a casa i no sap qui les hi envia.
- Memento és la primera pel·lícula de C. Nolan i, per ara, la que més m'ha agradat de totes les que ha fet. Explica la història d'un home que ha perdut la memòria immediata d'una manera molt curiosa.
I, per acabar, tres cançons que m'agrada escoltar de tant en tant:
- Aniversari de Manel, ideal per desitjar per molts anys a qualsevol.
- The mercy seat de Nick Cave and the Bad Seeds és d'aquelles que fa moure el cap a batzegades.
- I, per acabar, l'Almost diamonds de Marc Almond, un dels cantants que ha estat més present a la banda sonora de la meva vida.
I prou, més regals a la següent avaluació. Un plaer haver compartit amb vosaltres aquestes dues que ja hem passat, sembla mentida que ja n'hagin passat dues i fins al dia 29, fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada