Com s'avaluen les expressions orals.

Per avaluar una expressió oral no només s'ha de tenir en compte què es diu, sinó com es diu, com arriba als oïdors...

Ja us vaig dir que en faríem tres durant el curs i que la següent hauria de ser millor que l'anterior.

Ara som a punt de fer la primera, crec que és interessant saber, d'una banda, totes les coses que es poden observar en fer-les i, de l'altra, quines coses observarem, concretament, en aquesta.

• CRITERIS PER AVALUAR DE MANERA COMPLETA UNA EXPOSICIÓ ORAL:

1. Posició del cos: la persona que fa l'exposició oral té una bona posició si no es recolza a la paret, es manté dret i amb una posa disposició.
2. Mirada: la persona que fa l'exposició oral ha de tenir la mirada enfocada cap a l'auditori.
   
3. Gestualitat:  la persona que fa l'exposició oral fa els gestos necessaris per acompanyar les seves paraules, són adequats, tenen a veure amb allò que es diu i no s'exageren.
4. Ritme: la persona que fa l'exposició oral parla amb la pausa i la rapidesa necessàries, ni va massa lenta, ni accelera la seva manera de parlar.
5. Volum: la persona que fa l'exposició oral utilitza un to de veu apropiat al moment, ni crida, ni és inaudible. Ha de modul·lar el seu to de veu de manera que es faci comprensible al públic sense eixordar-lo.
6. Entonació: la persona que fa l'exposició oral fa les entonacions que el contingut d'allò que diu demana. Ni són desiguals ni són monòtones. Bàsicament no han de semblar llegides.
7. Construcció d'oracions: la persona que fa l'exposició oral la fa amb oracions ben construïdes, que s'inicien i s'acaben, que transmeten clarament les idees i que s'entenen bé.
8. Contingut: la persona que fa l'exposició oral dóna les idees que ha de donar, explica allò que és rellevant i obvia el que és accessori.
9. Riquesa de vocabulari: la persona que fa l'exposició oral utiltiza un vocabulari específic, adequat a allò que explica i sense repetcions innecessàries o tics lingüístics.
   
10. Registre: la persona que fa l'exposició oral utilitza el registre adequat a la situació comunicativa en què es troba. Si cal ser creatiu ho ha de ser.

 Les qualitats d'una bona exposició oral són:

a.    LA CLAREDAT:   S’ha de poder seguir sense dificultats. Podem ajudar-nos de paraules que vagin indicant cada part de la nostra exposició. Podem fer servir expressions com : d’entrada, un altre aspecte, voldria insistir...

b.    L'INTERÈS:   Si hem escollit bé la informació i és adequada per a l’auditori que tenim davant, serem capaços de transmetre-la amb convenciment i també de mantenir l’interès dels oients.

c.    LA CAPACITAT DE  CONVICCIÓ:    Si volem convèncer, els arguments i  els  exemples  han de ser vigorosos i contundents. En aquest apartat cal tenir cura de l’entonació, el ritme, les pauses, el llenguatge del cos (mirada, gestos, expressió cara, posició cos...)

I ara concretem, què tindrem en compte en aquesta primera expressió oral?

Ja hem dit que no ha de ser gaire extensa i que, si voleu, la podreu fer asseguts des del lloc, per tant:

Els aspectes de l'1 al 3 es valoraran de manera conjunta i no s'avaluarà diferent a algú que expliqui les coses de peu o assegut, ara bé, de cap manera estar assegut voldrà dir estar arronsat i la gestualitat no s'ha d'exagerar en absolut.

Dels 

  aspectes 4 al 6 sobretot s'ha de treballar el que fa refèrència a la velocitat, tendim a accelerar-la quan estem nerviosos, per allò d'acabar abans, hem d'intentar parlar normal, que els que ens escoltin pugui entendre bé allò que diem i prendre'n apunts si ho consideren necessari.

I per últim, dels aspectes 7 al 10 hem d'aclarir que allò que interessa més és que la persona que estigui explicant-nos els capítols que ha llegit ha d'utilitzar un registre estàndard i educat i ho ha de fer de manera clara, allò que explica potser no ha d'aparèixer exactament com sorgeix al text, sinó que, si cal per a la seva explicació, s'ha de reordenar a fi que s'entengui.