A les entrades amb aquesta etiqueta hi trobareu allò que de Tirant heu de saber.
Tirant lo blanc és una novel·la cavalleresca, el que ara en diríem una novel·la d'aventures. Ens explica la història exemplar d'un personatge que es forma durant la mateixa, per tant també podem dir que és una novel·la d'aprenentatge.
A més és una obra de política o història ficció: els llocs de què es parla són reals, els fets que els emmarquen també, i el que varia és la resolució:
En una època que els cristians van perdre l'Imperi d'Orient a causa de la invasió turca, en una època que aquest imperi havia demanat ajut als regnes cristians teòricament aliats i havia estat desatès, s'escriu un llibre on l'ajut es materialitza i la ficció canvia la història real.
Martorell expressa al llibre la seva visió de com volia que hagués estat el món: cavalleresc i cristià.
Tirant lo blanc, el personatge, neix a Bretanya i això no obeeix a un simple caprici de l'escriptor, Bretanya és la terra del rei Artús i de tot el cicle artúric, anomenat també Matèria de Bretanya. |
La taula rodona
|
Per tant, s'escull per a ell el lloc on naixien els grans cavallers llegendaris.
El coneixem quan va cap a Anglaterra a fi d'assistir a les festes que, pel seu casament, hi ha convocat el rei, unes festes que tindran una durada d'un any i on el nostre protagonista no només aconseguirà ésser anomenat cavaller, sinó el millor cavaller.
Abans, però, que hi arribi, es troba amb Guillem de Varoic, que viu com un ermità i que s'encarrega d'explicar-li com ha de ser un cavaller cristià.
Aquest personatge és destacable per dos motius principals:
- les lliçons de bon cavaller les treu del llibre que Ramon Llull va escriure sobre l'orde.
- la història de Guillem de Varoic és la traducció d'una novel·la anglesa de l'època, cosa que ens fa pensar en la diferència sobre el concepte de còpia que tenim nosaltres, hereus del romanticisme i el que tenien ells.
Després de les festes, Tirant tornarà a Bretanya, s'haurà traslladat a Rodes i a Sicília, haurà tornat a Bretanya i haurà tornat a marxar, ara ja sí, cap a Constantinoble a fi d'alliberar-la.
 |
Monjo templer
|
Aquí comença el fragment que llegim.
Quan Tirant acaba d'arribar a las cort de Constantinoble.
Us deixo aquí l'esquema del que considero més destacable dels capítols 117, 118, 119, 120, 121 i 126, 127:
- Les dames de Constantinoble estan de dol, hem de saber on, com, per quina raó i quantes en total.
- Hem de saber també quantes són les que coneixem pel nom i per què són importants a la trama.
- Quan Tirant ordena que aquest dol s'acabi, addueix dues raons que l'impulsen a fer-ho i que hem de conèixer.
- L'enamorament de Tirant i Carmesina és desigual, s'ha de saber explicar què els diferencia tant sentimentalment com socialment. També hem de valorar la implicació positiva i/o negativa del pas de la infanta a princesa que proposa el mateix Tirant.
- Tirant s'enamora a primera vista, com feien els trobadors, però no són els ulls allò que el captiva, a què es pot deure que Martorell canviés el tòpic?
- Tirant es declara a la princesa d'una manera força original, l'hem de recordar i saber raonar què la fa diferent.
- Diafebus fa de mitjancer entre els dos enamorats, actua de manera honesta des dels nostres paràmetres?, reflexionem-hi.
- Hi ha una dama que es mostra des de l'inici contrària a la relació entre els dos enamorats, quines raons addueix.
- Estefania des de l'inici celebra l'enamorament de Tirant i Carmesina. Com creu que ha de ser l'amor d'una dona cap a un home? La divisió entre els tres tipus d'amor que diferencia, creus que té alguna vigència actual?
- Per quina raó es descriuen amb tant detall les habitacions i els vestits. Com llegim aquestes descripcions actualment, com les llegien o escoltaven ells.
I ja en tindríem prou per ara.
