Tipologia Textual 1. (a)

Què és el que teòricament aprenem llegint i fent els exercicis d'aquesta unitat?

(pp. 182-187)

a. Vocabulari: 

La definició de:

ai las!; barroer/ a; caòtic/a; col·lateral; esbarjo; escorxar; expel·lir; giragonses; ignot; percebre; prefigurat/a; proesa; servitud; i unidireccional.  

La diferència entre:

anomenar i nomenar 

i entre alliberar i lliurar.

El significat d'aquestes frases fetes:

Dir-hi la seva o ficar-hi cullerada. Fer petar la xerrada o fer-la petar. Moll de boca o bocamoll o bocafluix. Omplir el pap. Parlar pels descosits. Treure el ventre de pena. 

b. Termes de la tipologia textual:

1. Tema: és la proposició que indica l'assumpte de què tracta un text. S'expressa mitjançant un enunciat breu i precís que sintetiza el contingut informatiu del text. El tema sempre pot respondre a la pregunta: De què va?
2. Paràgraf: part del text que forma una unitat composta per un conjunt d'oracions que desenvolupa un aspecte o subtema del tema general que es tracta al text sencer.
3. Discurs argumentatiu: és aquell que pretén convèncer-nos d'una idea més o menys concreta. Acostuma a estar format per: tesi (la idea o opinió que es vol refutar o demostrar); arguments(les raons i/o exemples amb què refutem o demostrem) i cloenda (la conclusió i/o valoració)
4. Connectors textuals: són paraules o grups de paraules que evidencien les relacions significatives entre les unitats d'un text. Estableixen relacions de significat entre dos sintagmes, oracions o paràgrafs. No existeix una llista tancada de connectors textuals i poden expressar lligams diversos: continuïtat, consecuència, èmfasi... Aquí en trobareu uns quants exemples.

c. Ortografia i fonètica:

Hem repassat com es divideixen les síl·labes (dígrafs i diftongs), les regles d'accentuació i hem aprofitat per veure les grafies que es fan servir per a representar els sons vocàlics i semiconsonàntics de la llengua catalana.

Afegeixo

• La llista de dígrafs que no es poden separar, ja que els altres es separen tots: gu (guerra), qu (que), ig (maig), ll (llavors) i ny (nyanyo). 

• Els diftongs que tenim:

  [aj]	aigua	[aw]	taula
  [əj]	mainada	[əw]	caurem
  [ɛj]	remei	[ɛw]	peu
  [ej]	rei	[ew]	teu
  [ij]	canvii	[iw]	niu
  [ɔj]	noi	[ɔw]	nou
  [oj]	coi	[ow]	pou
  [uj]	avui	[uw]	duu
  [ja]	iaia	[wa]	quatre
  [jɛ]	veiem	[wɛ]	qüec
  [je]	hiena	[we]	següent
  [jə]	feia	[wə]	aigua
  		[wi]	pingüí
  [jɔ]	iode	[wɔ]	quota
  [ju]	iogurt

• quan tenim diftongs?: quan dues vocals estan una al costat de l'altra i una de les dues, com a mínim, és una i o una u que es pronuncien molt més semblants a una consonant que no a una vocal.Mireu ara com pronunciem les is i les us que tenen vocals al costat, us remarco els diftongs amb color groc i espero que us adoneu de la diferència de so: noia, suïssa, noi, suís, edició, bèstia,  aire, veïna, reina, veí, boina, camió. Cauen, precaució, cua, quota, pingüí, treuen, suar, lleuger, fuet.
• Fixeu-vos que no en tenim si les dues vocals en contacte no són ni la "i" ni la "u" o una de les vocals que escrivim, la "i" o la "u", no sona: raó, teatre, cuixa, coet, maig, quina, poeta, digui.
• Les regles d'accentuació que seguim són:
• Accentuem les agudes que acaben en vocal: perdó..., però no les que acaben en diftong: calleu. les que acaben en vocal+s i les que ho fan en -en i -in.
• Accentuem les planes que no acaben en cap de les terminacions anteriors.
• Accentuem totes les esdrúixoles.
• I, accentuem sempre oberta la à; sempre tancades la í i la ú i depenent de com les pronunciem la è,é i la ò,ó.
• Les paraules que duen accent diacrític actualment són:

• bé/be	déu/deu	és/es	mà/ma	més/mes
  món/mon	pèl/pel	què/que	sé/se	sí/si
  sòl/sol	són/son	té/te	ús/us	vós/vos

 

 

• I, finalment, aquí teniu les grafies que utilitzem per a representar les vocals i semiconsonants en l'alfabet fonètic, amb un exemple:

1. La "a" tònica, accentuada o no, es representa amb una [a]: cansades, per exemple.
2. La "a" àtona i la "e" àtona es representen amb una mena d'"e" a l'inrevés, perquè les diem igual, i no fem cap d'aquests dos sons realment, sinó un entremig que anomenem vocal neutra:[ə] cansades, per exemple.
3. La "e" oberta que la distingim clarament quan la trobem accentuada, però que no necessàriament sempre hi va, es representa amb l'epsilon grega: [ɛ] cafè, estem, ceba, per exemple.
4. La "e" tancada que la distingim clarament quan la trobem accentuada, però que no necessàriament sempre hi va, es representa amb la nostra "e": [e]: després, seva, per exemple.
5. La "i" quan no forma part d'un diftong la representem tal i com l'escrivim: [i]: escrivim, per exemple.
6. La "o" oberta que la distingim clarament quan la trobem accentuada, però que no necessàriament sempre hi va, es representa amb una o que no acabem de tancar del tot: [ɔ]: això o plor, per exemple. 
7. La "o" tancada que distingim clarament quan la trobem accentuada, però que no necessàriament sempre hi va, es representa amb la nostra o: [o]: tot, o camió, per exemple. 
8. La "u" quan no forma part d'un diftong la representem tal i com l'escrivim. hem de recordar també que les "o"s àtones, les pronunciem i les transcriurem [u]: udol, comtat, boscos o cua, per exemple.
9. hem d'esmentar també les "i"s i les "u"s que formen part d'un diftong, ja hem vist que es pronuncien diferent, per tant, també es transcriuen diferent: La "i" de noia, o de iot es transcriu [j] i la u de cauen o quota es transcriu [w].

c. Morfologia:

De morfologia hem repassat la identificació de les categories lèxiques. Us recordo aquí quines són:

1. Nom o substantiu (que acostuma a ser variable)
2. Verb (variable)
3. Adjectiu (que acostuma a ser variable)
4. Determinant (que acostuma a ser variable)
5. Pronom (que acostuma a ser variable)
6. Adverbi (invariable)
7. Preposició (invariable)
8. Conjunció (invariable)

d. Sintaxi:

Hem repassat algunes de les funcions verbals:

1. El subjecte (que identifiquem perquè sempre concorda en nombre i persona amb el verb).
2. El complement directe (que identifiquem perquè quan passem la frase a passiva es converteix en el subjecte).
3. El complement indirecte (que identifiquem perquè gairebé sempre és un  Sprep que comença amb la prep "a" i que és animat. Recordar-vos que  quan és un pronom feble de tercera persona sempre és  "li", el plural del qual és "els").
4. El complement circumstancial (que identifiquem perquè no és necessari i es pot moure amb facilitat a gairebé qualsevol lloc de la frase)

I a més, hem reflexionat una mica.

f. Qüestions sobre les quals hem pensat breument:

1. Amb el llenguatge podem arribar a expressar tot allò que omple la nostra vida?
2. El llenguatge no verbal és molt important a l'hora de comprendre bé allò que comuniquem o ens comuniquen?
3. És el llenguatge una característica innata de les persones o l'adquirim a partir de la imitació?
4. Per què al text la vall del Rift apareix com a Rift Valley?
5. Què ens diu realment l'expressió La veu, doncs, no tan sols il·luminava la foscor; a més, omplia l'espai [...]. Quin tipus de comunicació fem servir quan diem aquesta mena de frases? És comuna en el llenguatge col·loquial?