Abans de començar qualsevol matèria, va bé tenir en compte què hi entrarà i de quina manera serà avaluada.
Això és el que trobaràs aquí.
L'assignatura de Llengua i Literatura Catalanes és una obligatòria que s'imparteix a primer i a segon de Batxillerat i que entra a la selectivitat.
Com que és obligatòria, l'heu de fer tant si en teniu ganes com si no en teniu i no deixa de ser una continuació o una conclusió de l'assignatura de Llengua i Literatura Catalanes que curseu des de primer d'ESO.
Aquest curs, el professor, en aquest cas professora, d'aquesta assignatura té dues hores lectives per impartir-la. Absolutament insuficient us hi poseu com us hi poseu.
Com el seu nom indica, conté llengua i literatura, dues matèries que, inicialment, només tenen en comú la llengua en què són tractades.
Però què estudia cadascuna d'aquestes matèries?
Segons el diccionari (http://dlc.iec.cat/results.asp): és (1.1) l'Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha esta escrit. (1.2) l'activitat que, per mitjà de l'escriptura, es proposa més un fi estètic que no pas un de didàctic. O (2.1) el Conjunt de produccions literàries d’un poble, d’un període, destinades a un públic determinat.
Si busquem al diccionari el significat de llengua (http://dlc.iec.cat/results.asp) ens trobem: amb 10 entrades en total, de les quals ens interessen concretament la 5 (1): Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació.
I la 5 (2): Conjunt de regles subjacent a tot acte de parla que afecta els diversos components d'un sistema lingüístic.
Partim del coneixement implícit d'aquesta llengua. El català no és una llengua estrangera, és una llengua que parlem habitualment, sigui o no la nostra materna, per tant no l'hem d'aprendre, independentment que la usem amb més o menys correcció, sabem emprar-la tant oralment, com per escrit.
Per tant, quan fem Llengua catalana, no aprenem un idioma, sinó que estudiem les seves regles: en coneixem els signes orals i el codi escrit i n'estudiem el Conjunt de regles subjacents o, el que és el mateix, la lingüística (http://dlc.iec.cat/results.asp): la ciència que estudia el llenguatge i s’interessa per descriure i explicar l’estructura i el funcionament sincrònic (en un mateix temps) o diacrònic (durant el temps) de les diferents llengües.
Hi ha molts tipus de lingüística, si us mireu les diverses entrades que té l'enllaç on apareix la definició ho constatareu fàcilment, i nosaltres hem estudiat al llarg de l'escolarització la que s'enuncia en aquesta definició i d'una manera sincrònica.
I ara sí, a què dedicarem les dues tristes classes setmanals que tenim? Ho aclarim tot seguint el llibre de text que emprarem; que repetim que no utilitzarem en tota la seva extensió ni el seguirem de manera ordenada, sinó que en triarem allò que de debò creiem que ens podrà ser profitós.
1.2. La morfologia nominal. La morfologia és la part de la lingüística que estudia les regles que regeixen l'estructura interna dels mots. (http://dlc.iec.cat/results.asp) i amb la qual aprenem com es caracteritzen els diversos tipus de paraules o categories. (http://dlc.iec.cat/results.asp). Per tant aquí s'estudia el nom i les categories que s'hi relacionen.
Aquest curs, el professor, en aquest cas professora, d'aquesta assignatura té dues hores lectives per impartir-la. Absolutament insuficient us hi poseu com us hi poseu.
Com el seu nom indica, conté llengua i literatura, dues matèries que, inicialment, només tenen en comú la llengua en què són tractades.
Però què estudia cadascuna d'aquestes matèries?
- Pel que fa a la literatura:
Segons el diccionari (http://dlc.iec.cat/results.asp): és (1.1) l'Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha esta escrit. (1.2) l'activitat que, per mitjà de l'escriptura, es proposa més un fi estètic que no pas un de didàctic. O (2.1) el Conjunt de produccions literàries d’un poble, d’un període, destinades a un públic determinat. - Pel que fa a la llengua:
I la 5 (2): Conjunt de regles subjacent a tot acte de parla que afecta els diversos components d'un sistema lingüístic.
Partim del coneixement implícit d'aquesta llengua. El català no és una llengua estrangera, és una llengua que parlem habitualment, sigui o no la nostra materna, per tant no l'hem d'aprendre, independentment que la usem amb més o menys correcció, sabem emprar-la tant oralment, com per escrit.
Per tant, quan fem Llengua catalana, no aprenem un idioma, sinó que estudiem les seves regles: en coneixem els signes orals i el codi escrit i n'estudiem el Conjunt de regles subjacents o, el que és el mateix, la lingüística (http://dlc.iec.cat/results.asp): la ciència que estudia el llenguatge i s’interessa per descriure i explicar l’estructura i el funcionament sincrònic (en un mateix temps) o diacrònic (durant el temps) de les diferents llengües.
Hi ha molts tipus de lingüística, si us mireu les diverses entrades que té l'enllaç on apareix la definició ho constatareu fàcilment, i nosaltres hem estudiat al llarg de l'escolarització la que s'enuncia en aquesta definició i d'una manera sincrònica.
I ara sí, a què dedicarem les dues tristes classes setmanals que tenim? Ho aclarim tot seguint el llibre de text que emprarem; que repetim que no utilitzarem en tota la seva extensió ni el seguirem de manera ordenada, sinó que en triarem allò que de debò creiem que ens podrà ser profitós.
- El llibre comença amb literatura. Durant aquest curs, proposa de diferenciar els diversos gèneres literari (Bloc 1) i estudiar alguns dels principals moviments i literats de la història de la literatura catalana fins al segle XIX. (Bloc 2,3,4,).
- Al segon apartat hi trobem els temes de tipologia textual, amb un total de 5 unitats que ens han de servir per aprendre a identificar, caracteritzar i fer els diversos tipus de text que ens podem trobar. Aquest apartat, al costat de l'estudi dels gèneres literaris i el comentari dels textos que es proposaran, conformarà el gruix de la matèria que treballarem enguany.
- Al tercer hi ha els temes de normativa bàsica de la llengua agrupats en tres de principals:
1.2. La morfologia nominal. La morfologia és la part de la lingüística que estudia les regles que regeixen l'estructura interna dels mots. (http://dlc.iec.cat/results.asp) i amb la qual aprenem com es caracteritzen els diversos tipus de paraules o categories. (http://dlc.iec.cat/results.asp). Per tant aquí s'estudia el nom i les categories que s'hi relacionen.
1.3. I la morfologia verbal o l'estudi del verb i categories que s'hi relacionen.
Aquesta part de la matèria es farà aprofitant allò que en vagi sortint a partir dels textos que estudiarem i/o produirem.
Sembla doncs, que no tenim sintaxi al llibre, cosa que no vol dir, però, que no en fem en absolut. Suposem que teniu assolits els coneixements de sintaxi bàsics i els podem continuar treballant tambe a partir dels textos que estudiarem o produirem.
Aquesta part de la matèria es farà aprofitant allò que en vagi sortint a partir dels textos que estudiarem i/o produirem.
Sembla doncs, que no tenim sintaxi al llibre, cosa que no vol dir, però, que no en fem en absolut. Suposem que teniu assolits els coneixements de sintaxi bàsics i els podem continuar treballant tambe a partir dels textos que estudiarem o produirem.
Lectures:
A banda, hem de llegir dos llibres que venen triats des del Departament d'Ensenyament:
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/bc0a24c3-476a-498f-95fa-d226592db401/Lectures_batx%202013-2017%202a%20v.pdf
I que són, concretament:
1. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (text adaptat)*.
2. Antologia de poesia catalana (35 poemes)*.
Aquests llibres s'han de llegir sencers, i s'han d'avaluar d'alguna manera.
I com? Ara us dic què farem per avaluar-los i, de retruc, com s'avaluarà l'assignatura:
- Per a l'avaluació de la Llengua i la Literatura Catalanes se segueix el criteri de l'avaluació continuada. La professora valorarà la totalitat de les activitats que dureu a terme i tindrà en compte que, perquè es consideri aprovada l'assignatura, haureu d'haver aprovat un mínim de dues avaluacions, la tercera de manera obligatòria. Si no s'acompleixen aquests mínims, tindreu les convocatòries de suficiència de juny i els exàmens de setembre.
- A cada avaluació es faran dos controls com a màxim i, paral·lelament es faran expressions escrites i orals.
- La mitjana de notes dels controls serà el 60% de la nota de l'avaluació. Els controls són els que proven si s'han assolit els coneixements suficients. Hem de tenir en compte que les faltes d'ortografia, morfosintaxi i lèxic descomptaran 0'1 punts cadascuna, estiguin o no repetides. (Heu de decidir si voleu que el màxim de descompte siguin 2,5 punts o si es descomptarà fins a l'última falta amb possibilitats de recorregir i recuperar una part de la puntuació restada)
- El 30% s'obtindrà dels procediments. Entenem per procediments tot allò que té a veure amb la feina a desenvolupar (bàsicament expressions escrites, deures i expressions orals).
- I el 10% restant serà l'actitud, que és la correcció i la bona educació mantingudes mentre dura la classe, i l'interès i l'atenció real per les coses que s'expliquen.
- Si quedessin pendents d'aprovar els llibres de lectura, la nota quedaria suspesa, fins que es recuperessin, però reservada si la resta de la matèria estigués aprovada.
Recordeu que si algú de vosaltres ha fet els deures que es van proposar durant l'estiu, me'ls podeu donar durant el setembre i us podran ajudar a millorar la nota que tingueu a la primera avaluació.
Em sembla que no m'he deixat res, si teniu alguna pregunta, òbviament, podeu fer-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada