La fonètica (2). El vocalisme.

Tot el que trobaràs a els apartats de fonètica, és al llibre entre les pàgines 10 i 27; i les pàgines 32 i 51.

Els sons vocàlics els produïm quan deixem passar pels pulmons l'aire sense posar-li cap obstacle i les cordes vocals vibren, cosa que vol dir que totes les vocals són sonores.

Ohhhhh!

Les vocals les distingim pels següents trets:

• El grau d'obertura (de la boca).
• El punt d'articulació (on se situa la llengua quan les pronunciem).
• I la seva tonicitat (si la vocal és àtona o tònica).

	Obertura	Articulació anterior o prepalatal Articulació central o palatal Articulació posterior o velar
Vocals tòniques	1r grau	[i] camí suc [u] [e] rec [o]tot mel [] [] roc [a] pa
	2n grau
	3r grau
	4t grau
Vocals àtones	1r grau grau intermedi	[i] caminar sucar [u] []panet

[]: vocal neutra / [] : e oberta / [] : o oberta [e] : e tancada / [o]: o tancada

Hem de tenir en compte:

Ahhhhhhh!

• Que els adverbis en -ment mantenen aquesta "e" final com a tònica i tancada.
• Que un mot compost manté les vocals tòniques que tenia inicialment. (cobrellit)
• Que en alguns mots que contenen els grups: "ea" (teatre), "ae" (aeri) i "eo" (eòlic) es pronuncien amb aquesta com a tònica.
• Que hi ha una sèrie de mots propis que es pronuncien diferent en català que en castellà i que hem d'evitar confondre'ns: Ucraïna; Himàlaia... (pàg. 11)
• Que ens passa el mateix amb alguns mots comuns: xofer; futbol...
• • Que les formes verbals acabades en ia són planes i per això tenen com a tònica la "i": anuncia...
  • Que algunes vegades, quan formen part d'un diftong, les "i"s i les "u"s sonen com a semiconsonants, i per tant no es transcriuen com a vocals: iogurt [j] cauen [w]. * (mirar pàg. 10 del llibre)

  I, per últim:
  • Que les "a"s i "e"s àtones es pronucien com a vocal neutra i es transcriuen [ə].
  • Que les "o"s àtones es pronuncien com a "u"s i per tant es representen [u].
    

Al llibre, concretament a les pàgs. 14 i 15, trobareu un repàs de les regles d'ortografia dels sons vocàlics i a les pàgs. 18 i 19 un recordatori de les síl·labes i els fenòmens que s'hi associen, i a les pàgs. 22 i 23 es repassen les regles d'accentuació i de la dièresi.

Després d'haver mirat i paït tota aquesta informació, podríeu fer els exercicis que són a les pàgs. 12, 13, 16, 17, 20, 21, 24 i 25. A classe es corregiran, concretament: el 3, el 4, el 7, el 8, el 13, el 14 i 17 de les pàgs. 12 i 13; el 20, el 21, el 22, el 24, el 25, el 28 el 29 i el 30 de les pàgs. 16 i 17 i el 33, el 35, el 37, el 38, el 39,el 40, el 44 i el 45. També en corregirem alguns que no he marcat aquí, perquè per fer-los només s'ha de llegir.

Després de tot això, fem una mica de resum a fi d'aclarir la transcripció de les vocals. 

• De moment no transcriurem les "i"s o "u"s que formen part d'un diftong, cosa que fa que, de moment, totes les "i"s i "u"s que trobem s'hagin de transcriure, respectivament així: [i] i [u].
• Les "a"s tòniques sempre es transcriuran com a [a].
• Les "a"s i "e"s àtones sempre es transcriuran [ə].
• Les "o"s àtones sempre es transcriuran  [u].
• Les "e"s tòniques es poden transcriure bé [ɛ], si és oberta, bé [e] si és tancada. Però com que tothom no les pronuncia igual, ni tothom les distingeix bé, podem refiar-nos del que es diu a continuació, a fi de fer-ho bé o, almenys, millor:

[ɛ] i  [e]:

• Si la "e" tònica va accentuada amb accent obert, clarament la transcriurem oberta (paciència), si va accentuada amb accent tancat, tancada, (voldré).
• En la majoria dels mots aguts la "e" és oberta (ofès, cafè), però hi ha excepcions: 
• els morfemes verbals de qualsevol temps exceptuant el participi (vindré) si s'accentuen.
• els compostos de "bé" (malbé). 
• els que fan el plural en -essos (congrés), excepte interès, xerès i espès.
• i mots diversos, tant comuns (ximpanzé), com propis (Bernabé)
• La majoria de mots plans i esdrúixols amb "e" tònica, aquesta es pronuncia oberta, però també tenim excepcions:
• alguns infinitius de la segona conjugació: témer, créixer, néixer, ésser...
• l'imperfet d'ésser: érem.
• les formes del perfet simple: digueren o de l'imperfet de subjuntiu: cantessis.
• i mots diversos, tant comuns (església) com propis (Dénia). 

[o] i  [ɔ]:

• Si la "o" tònica va accentuada amb accent obert, clarament la transcriurem oberta (tònica), si va accentuada amb accent tancat, tancada, (camió).  
• La majoria de mots aguts acabats en "o", són tancats (Ramon, excursió), però hi ha excepcions:
• els mots: això, però i allò, entre d'altres.
• el participi del verb cloure i els seus compostos: clos, conclòs.
• Alguns noms propis: Besòs.
• En la majoria de mots plans i esdrúixols la "o" tònica és oberta: dipòsit, còpia, però hi ha excepcions:
• l'infinitiu córrer i els seus compostos: socórrer.
• les formes verbals del verb ésser que es fan amb "o": fossin.
• i mots diversos, tant comuns (estómac), com propis (Sóller).   

Com veieu, una guia, però amb massa excepcions com per aprendre-nos-la i aplicar-la sense pensar en la pronúncia ideal que, moltes vegades, no podem assegurar quina és. Recordar-vos que al link: dcvb.iecat.net/ trobem les transcripcions fonètiques de les paraules tal i com les hauríem de pronunciar.