Com serà l’ examen final?
Doncs aquí us ho explico una mica.
L’examen final tindrà una mica de tot el que hem anat fent durant el curs, per tant, recordem:
Vocabulari possible:
1. Ausiàs March:
1. plany (d’altre que mi en son continu plany.)
2. esquiu (els vius: / d’imaginar mon estat són esquius,)
3. esguard (Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, / en mon esguard no és malauirat,)
2. Roís de Corella:
1. espars/a (sola, sens par, de les altres esparsa,)
2. llustre (ab un tal gest, les plomes i lo llustre,)
3. Francesc Vicent Garcia:
1. atzabeja (sos cabells de finíssima atzabeja)
2. atònit (tan atònit contemplava / lo dolç combat,)
3. treva (temerós d'alguna gran desgràcia, /de prendre'ls treves ganes me venien.)
4. Jacint Verdaguer:
1. altiu/va (amb ses torres i cúpules altives / de vori, d'or i argent:)
2. rufagada (com rufagada que se'n du amb l'essència)
3. emmusteïda (l'emmusteïda flor.)
5. Miquel Costa i Llobera:
1. esquerp (li donà per terra l’esquerpa serralada)
2. oratge (i té el llamp i l’oratge// per glòria i per delit.)
3. irat/da (Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,)
6. Alcover:
1. soca: (i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.)
2. entranyes ( Brots de migrades fulles coronen el bocí // obert i sense entranyes)
3. brostar (i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,)
7. Papasseit:
1. quitxalla: (I tota la quitxalla del veïnat)
2. fressa (qui mourà tanta fressa perquè serà dijous)
3. roderes (que dansa en el seguit de les roderes.)
8. Clementina Arderiu:
1. abellir (l'amor pel risc // com m'abellia)
2. brida (i, ardent, el cor//no vol cap brida.)
3. neguit: (Per una treva / per un oblit, / dono el neguit / amb clau i lleva.)
4. paranys: (paranys i risc)
9. Marius Torres:
1. meandres: (en els meandres, grocs de lliris, verds de pau)
10. Pere Quart:
1. corrandes: (Corrandes d'exili)
2. esguerrar: (Perquè ens perdoni la guerra,//que l’ensagna, que l’esguerra,)
3. bategar: (que bategui com una ala)
4. recança: (una recança infinita.)
11. J.V. Foix:
1. atzar: (em plau d'atzar d'errar per les muralles)
2. rabent: (Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!)
3. càndid, rampell: (les madones borroses,// I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell!)
- Que el primer que vam fer van ser les tipologies textuals i que per avaluar-les:
- Us puc demanar que m'identifiqueu o que em definiu qualsevol dels vuit tipus de textos: narratiu, descriptiu, conversacional, retòric, explicatiu, argumentatiu, instructiu o predictiu, ja que tots vuit formen una unitat de contingut.
- Com ho faré?
- Hi haurà un text o uns textos dels quals haureu d’identificar a quina tipologia textual pertanyen. I, a més:
- Haureu de transcriure fonèticament algunes vocals.
- Haureu d’identificar algun tipus de paraules.
- Haureu d’identficar la funcio de determinats mots dins d’una frase.
- Que el segon que vam fer va ser llegir la versió actualitzada d’alguns capitols de Tirant lo Blanc i per avaluar-lo:
- Us puc demanar alguna cosa del seu argument, sobre la importància que té en la història de la literatura catalana, sobre com el llegim ara o sobre la intenció per la qual Joanot Martorell va escriure’l.
- Com ho faré?
- Fent-vos una pregunta sobre alguna de l’argument.
- Fent-vos-en una altra sobre alguna d eles altres qüestions.
- I que el tercer i l’últim va ser treballar la poesia i, concretament, els poemes de l’Antologia que havíeu de llegir i per avaluar-ho.
- Us puc demanar:
- com definim poesia.
- què és un poema.
- què és la veu poètica.
- què són les imatges i quina diferència hi ha entre com les utilitzem a la llengua col·loquial i a la poesia.
- quines semblances i quines diferències trobem entre l'al·legoria, la comparació o el símil, la metàfora, la metonímia, la sinècdoque i el símbol.
- què és el vers.
- quins són els fenòmens de contacte vocàlic.
- què és la cesura i l’hemistiqui.
- com es classifiquen els versos segons la seva mesura.
- què és la rima i quins subtipus de classificació té.
- què és una estrofaquè és un sonet.
- què són els versos blancs.
- què són els versos lliures.
- què és un poema en prosa.
- què és un cal·ligrama.
- què és la poesia visual.
- podrà sortir l'estudi mètric complet d'un poema i l'explicació i justificació d'una figura, que que jo mateixa identificaré i marcaré.
- podrà sortir el tema i/o l’argument d’un dels poemes que han pogut sortir en la resta d’exàmens.
- podrà sortir el vocabulari que ara us fixaré com a possible.
Vocabulari possible:
1. Ausiàs March:
1. plany (d’altre que mi en son continu plany.)
2. esquiu (els vius: / d’imaginar mon estat són esquius,)
3. esguard (Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, / en mon esguard no és malauirat,)
2. Roís de Corella:
1. espars/a (sola, sens par, de les altres esparsa,)
2. llustre (ab un tal gest, les plomes i lo llustre,)
3. Francesc Vicent Garcia:
1. atzabeja (sos cabells de finíssima atzabeja)
2. atònit (tan atònit contemplava / lo dolç combat,)
3. treva (temerós d'alguna gran desgràcia, /de prendre'ls treves ganes me venien.)
4. Jacint Verdaguer:
1. altiu/va (amb ses torres i cúpules altives / de vori, d'or i argent:)
2. rufagada (com rufagada que se'n du amb l'essència)
3. emmusteïda (l'emmusteïda flor.)
5. Miquel Costa i Llobera:
1. esquerp (li donà per terra l’esquerpa serralada)
2. oratge (i té el llamp i l’oratge// per glòria i per delit.)
3. irat/da (Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,)
6. Alcover:
1. soca: (i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.)
2. entranyes ( Brots de migrades fulles coronen el bocí // obert i sense entranyes)
3. brostar (i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,)
7. Papasseit:
1. quitxalla: (I tota la quitxalla del veïnat)
2. fressa (qui mourà tanta fressa perquè serà dijous)
3. roderes (que dansa en el seguit de les roderes.)
8. Clementina Arderiu:
1. abellir (l'amor pel risc // com m'abellia)
2. brida (i, ardent, el cor//no vol cap brida.)
3. neguit: (Per una treva / per un oblit, / dono el neguit / amb clau i lleva.)
4. paranys: (paranys i risc)
9. Marius Torres:
1. meandres: (en els meandres, grocs de lliris, verds de pau)
10. Pere Quart:
1. corrandes: (Corrandes d'exili)
2. esguerrar: (Perquè ens perdoni la guerra,//que l’ensagna, que l’esguerra,)
3. bategar: (que bategui com una ala)
4. recança: (una recança infinita.)
11. J.V. Foix:
1. atzar: (em plau d'atzar d'errar per les muralles)
2. rabent: (Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!)
3. càndid, rampell: (les madones borroses,// I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell!)
I em sembla que no m’he deixat res, recordeu que teniu molta més informació a les entrades que tenen com a etiqueta "examen" i si teniu alguna pregunta, ja sabeu per on la podeu fer.