Tirant, com l'avaluem.

Com que sembla que la nova normalitat, que ho és tot menys normal, no ens deixa fer les coses com les hauríem de fer, passarem a qualificar Tirant d'una manera diferent.

Com que l'avaluació la farem el 16 de desembre,  a fi que la nota serveixi per la primera avaluació, heu de lliurar-me la feina, com a molt tard, el dia 9 de desembre, tot tornant del pont pre festes.

Què heu de fer:

Doncs respondre un total de quatre preguntes triades tal i com a continuació s'indica:

• Una d'aquestes preguntes sobre el fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat:

1. Cita cinc dels personatges principals de la novel·la, entre ells els dos protagonistes, i explica'n un amb més detall: què sabem d'ell a partir del que ens diu la novel·la, tant de la seva aparença com del seu caràcter.
2. Espai: quins espais surten a la novel·la? Ciutats i viles, edificis, jardins... Tenen un referent real? Com es descriuen? Cita'ls i explica'n un amb més detall.
   
   
   
3. Temps històric: quan dataries la novel·la i amb quins arguments?
4. Quin seria el tema de la novel·la? I la intenció de l'autor en escriure-la? Relaciona-ho.
5. Per què la novel·la acaba així? A part de les raons adduïdes a classe, la lectura d'aquest text pot ajudar-te a redactar la resposta de manera òptima: http://www.cervantesvirtual.com/portales/joanot_martorell_i_el_tirant_lo_blanc/tornada_mort_tirant/; 

• Una d'aquestes preguntes sobre detalls de l'argument del fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat:

1. Explica l'episodi de l'enamorament de Tirant fins que es declara a Carmesina. 
2. Explica l'episodi del somni de Plaerdemavida.
3. Explica l'episodi de les grans festes que l'Emperador va fer en honor dels ambaixadors del soldà. 
   
   
   
4. Explica l'episodi del bany, la cambra i la rata.
5. Explica l'episodi d'Hipòlit i l'Emperadriu.
6. Explica l'episodi de l'estratègia de la Viuda Reposada. 
7. Explica l'episodi final, des de la mort de Tirant.

• Un d'aquests temes, tot fent referència a algun dels fragments on apareixen, del fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat:

1. El món de les dones a Tirant lo Blanc.
2. L'amor a Tirant lo Blanc, els diversos personatges que en parlen i les diverses parelles que es formen, què ens diuen de com s'estimava a l'època?
3. Anàlisi d'algun dels exemplum (narracions breus de contingut didàctic) que apareixen al fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat.
4. La vida a Tirant lo Blanc: com mengen, com es vesteixen, com estimen, com senten dolor, com el manifesten, com veuen els estrangers... Què ens diu tot això de què els agradava als lectors de l'època i de com deurien ser els homes i les dones en què s'inspiren aquests personatges. 

• Una d'aquestes preguntes després de veure els videos que trobareu aquí i relacionant-los amb el fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat:

1. Del 1r video: es diu que la novel·la és una mostra d'història-ficció i després s'expliquen alguns fets que van succeir i es comparen amb el que trobem al relat. Investiga què va passar quan l'Imperi d'Orient va ser envaït pels turcs (de qui va rebre ajut, com van anar les batalles...) i compara-ho amb allò que sabem que passa a la novel·la.
2. Del 1r video: de Tirant se'ns diu que es una barreja d'Indiana Jones i James Bond i de Carmesina que és "una narcisista peligrosa" i que "no fa més que excitar la sensualitat de Tirant però sense donar-li satisfacció". Hi esteu d'acord? Comenteu aquestes opinions sobre els dos protagonistes.
3. Del 1r video, del 2n i del 3r: a l'inici del 1r se'ns diu que Tirant és, en certa manera, una projecció del mateix Martorell. A la meitat del 2n i a la primera meitat del 3r s'explica la vida i el caràcter de Martorell. Quines semblances i quines diferències podries destacar entre l'escriptor i el seu personatge a partir de les informacions que pots extreure dels videos i del fragment adaptat de la novel·la que hem llegit o ens han explicat?
   
   
   
4. Del 2n video i del 4t: Al mig d'aquest 2n video i al final del 4t se'ns cita allò que a El Quijote es diu sobre Tirant. Per què el recomana? Creieu que és cert el que diu sobre l'obra? Actualment aquests motius són suficients perquè la lectura ens sigui satisfactòria? Redacteu una reflexió sobre aquestes qüestions.
5. Del 3r video: a la meitat del 3r video se'ns diu quines motivacions i com Martorell va escriure la seva novel·la que es qualifica d'obra mestra, de llibre de llibres, de novel·la total, de primera novel·la moderna, versemblant i realista. Explica aquestes motivacions i aquest com amb les teves paraules i raona per què se la considera "obra mestra",...
6. Del 4t video: Laura Borràs ens diu que Tirant ha estat qualificat com el Kama Sutra català. Comenta aquesta afirmació.

Com m'ho heu de fer arribar?

Tot i que continuo preferint que ho envieu al correu mgonzalez@instituticaria.cat al mateix cos del missatge,entenc que hi hagi gent que ho vulgui presentar millor i m'ho vulgui compartir com un document al drive, per tant, acceptaré les dues modalitats de lliurament.

Què valoraré?

Evidentment, la correcció del contingut de les respostes.

I també que estiguin redactades de manera correcta, cohesionada, coherent i concisa.

No penseu que escriure més us fa tenir més possibilitats, però tampoc creieu que ser completament sintètics us fa més bons. S'ha d'aconseguir l'equilibri, a la manera d'Epicur, la justa mesura. 

S'ha de dir allò que cal i no deixar-s'ho, i no cal dir allò que només serveix per omplir ni repetir allò que ja s'ha dit.

Pel que fa a les possibles còpies, em consta que tots intentareu respondre documentant-vos d'una manera o d'una altra. Si descobreixo algú que ha fet un "copiar" i "enganxar" en alguna pregunta, tindrà un zero; si trobo dos textos de dues persones que s'assemblen sospitosament... tindran un zero les dues, i aquí s'acabarà la meva actuació pel que fa a aquesta pràctica que a mi, personalment, no m'agrada, no tinc esperit gaire medieval jo, i és que, a més, crec que no serveix per a aprendre res en absolut, però que cadascú valora si la practica o no, perquè tots tenim motivacions diferents i no tots som aquí perquè vulguem aprendre, alguns hi som només perquè ens fa il·lusió aprovar o ves a saber què.

Les síl·labes, com les separem, què són els diftongs, què són els hiats... Aclarim-ho!

Com que sembla que això de les síl·labes, sobretot quan trobem dues vocals juntes, és més complicat del que pensava, tornarem a explicar-ho amb paciència i lentitud:

• Definició de síl·laba: Una síl·laba és el conjunt de sons que diem en un sol cop de veu. Una síl·laba sempre ha de tenir, com a mínim, una vocal, sense vocal no hi ha possibilitat de tenir cap síl·laba.
• Per tant: per saber quantes síl·labes tenim en una paraula, el primer que hem de fer és mirar quantes vocals té. 

Fixeu-vos en aquestes paraules: agafar; ànima; tercera; edició; home; dona; humanitat; records i voluntat. 
Totes tenen les mateixes síl·labes que vocals contenen.

• Però, de vegades, hi ha síl·labes formades per més d'una vocal, llavors parlem de diftongs: que són dues vocals que es diuen en un sol cop de veu. Però quan dues vocals poden formar una sola síl·laba: 
• dues vocals només poden formar diftong si estan una al costat de l'altra.
• dues vocals només poden formar diftong si una de les dues, com a mínim, és una i o una u.
• la i o la u s'han de pronunciar més semblants a una consonant que no a una vocal.
  

Mireu ara com pronunciem les is i les us que tenen vocals al costat:

is: noia, suïssa, noi, suís, edició, bèstia, aigua, explicació, aire, veïna, reina, veí, boina, camió, gaire, boirina, tensió, caigut, queia, condició.

us: cauen, aigua, precaució, cua, quota, pingüí, treuen, suar, lleuger, fuet, moure, coure, veu, peuet, preu, siluetes, tatuatge, beure, qualsevol, fixeu.

No totes sonen igual, oi? Doncs les que sonen més acostades a consonants formen diftongs.

Que quines són? 

• De les is: noia, suïssa, noi, suís, edició, bèstia, aigua, explicació, aire, veïna, reina, veí, boina, camió, gaire, boirina, tensió, caigut, queia, condició.
• De les us: cauen, aigua, precaució, cua, quota, pingüí, treuen, suar, lleuger, fuet, moure, coure, veu, peuet, preu, siluetes, tatuatge, beure, qualsevol, fixeu.

Ha quedat clar? Doncs ara continuarem amb els hiats.

Si un diftong el tenim quan dues vocals juntes formen una sola síl·laba, un hiat el tenim quan passa just el contrari: tenim dues vocals i, cadascuna d'elles, forma part de la seva síl·laba.

Mireu ara aquestes altres paraules: raó, teatre, cuixa, coet, maig, plaer, quina, poeta, digui, idea, teòric, peó, Teo, guerra, paella, aerosol, aixafar, guies.

Aquí no tenim cap diftong, bé perquè una de les vocals que escrivim no sona, bé perquè cap de les dues vocals en contacte no són ni la "i" ni la "u".

Per tant, contenen hiats totes aquelles on les dues vocals sonen: raó, teatre, coet, plaer, poeta, idea, teòric, peó, Teo, paella, aerosol. 

Les altres contenen vocals que no sonen, no hi ha hiats ni diftongs, es posen perquè les hem de pronunciar d'una manera concreta, perquè si no les poséssim, les llegiríem diferent: guerra / gerra.

O sigui que tenim una sèrie de vocals que si s'ajunten sempre formen hiat, mai formen diftong:

• Les que no inclouen una "i" o una "u", com les que teniu abans.
• I les que sí que inclouen una "i" o una "u" que es pronuncien, sempre, com a vocals: història; Índia; siluetes; suar... Intenteu dir aquestes vocals com a semiconsonants, intenteu pronunciar la u com a [w] o la i com a [j], oi que no podeu? Són hiats sempre.

Però n'hi ha d'altres que sí que poden formar diftong, que podem pronunciar-les com a vocals o com a consonants i aquí és on entra la dièresi i/o l'accent:

• Si una i o una u poden ser pronunciades com a consonants, però les pronunciem com a vocals (fem un hiat) i les regles d'acccentuació ens deixen accentuar, accentuem; si no ens deixen, posem dièresi:
• Com que no diem hero[j]na, sinó hero[i]na, posem dièresi sobre la i: heroïna. Com que no diem pe[w]c, sinó pe[u]c, posem dièresi sobre la u: peüc.
• com que no diem sedu[j]ssim, sinó sedu[i]ssim, posem accent sobre la i, que aquesta es pot accentuar, que és plana acabada en -im. 
• Però tenim unes quantes excepcions, hi ha molts hiats que no cal marcar-los i són:
• Els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx): reunió, reincidir, contraindicació, coincidència.
• Les terminacions llatines -us i -um: Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum.
• Els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos): egoisme, altruista, arcaisme
• Les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir): agraint, conduir, lluiran, beneiríem.
• I, a més, tenim les dièresis que posem sobre la u quan aquesta s'ha de pronunciar ens els grups: qüe, qüi, güe i güi.

I sí, si ens hi poséssim, encara podria ser una mica més complicat i tot, o no.

Si voleu, només si voleu, podeu transcriure com a exercici les vocals de les paraules que van sortin a aquesta entrada. A classe ho farem. 

Tirant lo Blanc (12)

 I per acabar del tot Tirant mirarem aquests documentals i després  parlarem una mica de la lectura i què ens ha suposat.

Els tres primers parlen de l'obra de manera general i la contextualitzen. Fixeu-vos en què diuen i apunteu tot allò que us cridi l'atenció que després ho discutirem.

Aquest últim es va fer com a promoció de l'obra:

I ara ja en podem parlar.

Tirant lo Blanc (11)

Va, que semblava mentida, però ja l'acabem!!!!

Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 457 i 470 i 471, 472, 473, 474 i 479 i 480.

Ja s'ha aconseguit tot allò que a Martorell li hauria agradat que hagués passat a l'Imperi romà d'orient: no s'ha perdut l'Imperi, s'han derrotat els infidels, bona part d'ells s'han convertit al cristianisme... i als nostres personatges també els ha passat allò que esperaven o esperàvem: han celebrat el seu compromís i tot és a punt per a un final feliç, però, de sobte...

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Com mor Tirant i a qui fa hereu.
2. Què li passa a l'Emperador.
3. Que li passa a Carmesina.
4. Qui acaba essent Emperador de l'antic Imperi.

Coses a reflexionar:

1. Per què la novel·la acaba així? No hauria estat més fàcil fer un final feliç i punt?
2. Per què aquest final humanitza la figura de Tirant?

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

1. Hipòlit ha acabat essent l'emperador de Constantinoble. 

Antigament Adriànopolis

Tirant lo blanc (10)

Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 434, 435 i 436 i 437.

Com podeu veure, comencem delsprés d'un gran nombre de capítols que no conté aquesta versió. En ells Tirant aconsegueix grans fites per a la cristiandat i, tot i que enamora una dama, Maragdina, que es converteix al cristianisme per ell, ell continua fidel a la seva Carmesina. La dama en qüestió, es casa amb un altre de grat i així uneix regnes que havien estat musulmans i que ara han esdevingut cristians. També casa Plaerdemavida que es converteix reina de Fes i que ara serà anomenada així: reina. I, quan la Vidua Reposada sap que és a punt de tornar, es suïcida perquè no es vol arriscar a ser assassinada per ell.

Òbviament, passen moltes més coses, òbviament, no us les explicaré.

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Que Tirant torna a l'habitació de la princesa, torna a ser Plaerdemavida qui l'hi introdueix i, una altra vegada, sense que la princesa ho sàpiga.
2. Que la princesa torna a acusar Plaerdemavida de ser falsa amiga i torna a fer un parlament on demana a Tirant que s'esperi.
3. Però que aquesta vegada ell no fa cas dels precs de Carmesina i consuma el matrimoni en bodes sordes.
4. Que Caremesina es queixa del que li ha passat i que Plaerdemavida la consola dient-li que no n'hi ha per tant.

Coses a reflexionar:

1. Que Carmesina digui frases com: "Els combats d'amor no s'han d'intensificar; que no s'aconsegueixen amb la força, sinó amb enginyosos afalacs i dolços enganys." o "I com us pot agradar cosa forçada?" què ens fa pensar sobre el seu concepte d'amor i el de Tirant?
2. Que Plaerdemavida li digui: "Ai na beneita! Si en sabeu, de fer la llagrimeta! Que les armes d'amor no fan mal a cap donzella! Que Déu em deixi morir d'una mort tan dolçacom la que vós fingíeu! Que em vingui el mal que vulgueu, si demà al matí no esteu guarida." què ens fa pensar sobre l'actuació de la Princesa.

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

1. Sembla que, finalment, la Vidua ha mort i els amants ja no seran separats.
2. Sembla que Tirant i Carmesina ja han fet les bodes sordes que tant havien anunciat. 

Tirant lo Blanc (8)

 Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 280, 281 i 283, 284.

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Que Tirant torna a l'habitació de la princesa, però aquesta vegada amb el seu consentiment.
2. Que intenta de nou fer bodes sordes. Diu que no és allà per aconseguir la corona sinó per aconseguir-la a ella. Mentrestant la besa i la va despullant.
3. Que la princesa acusa Plaerdemavida de ser falsa amiga i torna a fer un parlament on demana a Tirant que s'esperi.
4. L'escena s'acaba amb una reflexió de Plaerdemavida: "Vostra altesa té el plaer, Tirant el delit i jo en tinc el pecat [...]", mentre una tal donzella de Montblanc reconeix que Tirant ha obrat amb gran virtut perquè no ha volgut "enutjar" la seva senyora.

Coses a reflexionar:

1. Que la donzella de Montblanc digui que a Tirant l'honra no voler "enutjar" Carmesina, què ens fa pensar sobre com veien ells allò que Tirant vol fer?
2. Creieu que el nom de "Montblanc" és adequat per a una donzella de Constantinoble? Com creieu que Martorell triava els noms dels seus personatges?

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

Sembla que aquí no tenim res a remarcar.

Tirant lo Blanc (9)

 Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 280, 281 i 283, 284.

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Que la viuda Reposada cita Tirant i el du a una habitació on hi ha una finestra a través de la qual podrà veure el que passa al jardí de palau a través d'un joc de miralls.
2. Que Lauseta aquell dia havia marxat a comprar i la Viuda proposa un joc galant a Carmesina i  les seves donzelles a fi que Tirant creui que veu una cosa que no passa realment.
3. Quin és aquest joc.
4. Que Tirant esclata de dolor i d'ira i ella vol consolar-lo i intenta seduir-lo però no se'n surt.
6. Que Tirant marxa i es troba Lauseta pel camí, El degolla. i no hi ha ni un moment de pietat per al pobre hortolà.
7. Que puja a un vaixell a fi de marxar.
8. Que Plaerdemavida hi va a fi d'explicar-li què ha passat realment.
9. Que el vaixell acaba naufragant.

Coses a reflexionar:

1. A quina mena de jocs jugaven?
2. Quin valor tenia la vida dels servents?
3. De quina manera es pretenia seduir?

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

Finalment s'ha descobert la maldat de la Vidua.

Però es retrobaran els dos amants?

Ella pagarà pel que ha fet?

, 

3a expressió escrita

Ja és hora que fem la tercera expressió escrita. Us recordo primer com vull que me l'envieu:

A mgonzalez@instituticaria.cat:al mateix cos del missatge i amb la paraula 100 marcada.

En aquesta aprofitarem per treballar el present de subjuntiu, que és el que té aquesta forma: 

(que) jo tingui

(que) tu tinguis

(que) ell/a tingui

(que) nosaltres tinguem

(que) vosaltres tingueu

(que) ells tinguin

I que sempre té un valor de cosa hipotètica, no segura, desitjable… per la qual cosa apareix en oracions subordinades.

Per tant la redacció serà una llista de deu destijos, desig més, desig menys, que dedicareu a qui creieu que n'ha de ser el receptor:

Llista de deu desitjos (que us dedico, tot i que vaig canviant de subjecte per canviar una mica la persona verbal):

1. Desitjo que passeu un bon mes de desembre.
2. Desitjo que a nosaltres, i ja posats a gairebé ningú, no ens passi res dolent. 
3. Desitjo que sigueu tan feliços com pugueu o una mica més i tot.
4. Desitjo que tragueu bones notes, millor i tot de les que penseu.
5. Desitjo que tothom s'adoni de la importància que té xerrar baixet i saber estar en silenci.
6. Desitjo que algun de vosaltres em sàpiga explicar quin sentit té tot això.
7. Desitjo que les persones que s'estimen ho facin de debò.
8. Desitjo que la gent vegi // que dir que ets amic dels teus amics no és dir gaire cosa.
9. Desitjo que s'acabi la nova normalitat i que tornem a l'antiga, que tampoc era cap meravella, però que m'agradava més.
10. Desitjo que aquest sigui un desig estúpid perquè és l'últim desig que escric.

Tirant lo blanc (7)

  Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 271, 272, 273, 274.

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Tot i que Tirant ha vist com Carmesina parlava amb Lauseta i la Viuda li ha volgut fer creure que aquesta és l aprova que ell necessitava, ell continua confiant amb Carmesina i se sent feliç que ella li demani d'agarfar-li el braç perquè es troba cansada.
2. Mentre passegen, Tirant es lamenta del poc amor que rep de la princesa i llavors ell es compromet a Tirant de manera completa, li diu que l'estima, li ofereix el seu cos, li promet absoluta fidelitat i li assegura que es comportarà amb ell com la seva muller. Només li demana que la conservi honesta fins al moment que el matrimoni sigui públic.
3. Tirant se sent feliç amb les seves afirmacions, no només perquè és correspost amorosament, sinó també perquè veu que el seu camí cap al tro de l'Imperi s'ha fet més fàcil.
4. 
   Durant la resta de capítols, continuen fent afirmacions diverses sobre l'amor que senten l'un per l'altre.

Coses a reflexionar:

1. Per què Carmesina està tan obsessionada a preservar la seva virginitat i Tirant sembla que ho està perquè la perdi?
2. Com és que ell pot sentir-se tan feliç de saber que és estimat i alhora de la seva possible ascensió social?

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

1. Sembla que finalment Carmesina i Tirant s'han compromès i que res els pot aturar, o queda encara una possible actuació de la Viuda que pot separar-los?
   
   
   

Tirant lo Blanc (6)

 Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 264, 265, 266, 267, 268 i 269.

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Com la Viuda Reposada vol aconseguir l'amor de Tirant:
1. Essent com és, una persona de la confiança de Carmesina, li dona una imatge completament falsa de Tirant. Carmesina la creu o només s'entristeix per les coses que li diu?
2. Intenta aconseguir la confiança de Tirant presentant-se com una dama plena d'honestedat:
1. i li desaconsella que senti amor per la princesa.
2. s'ofereix ella mateixa com a possible amant.
3. li acaba explicant una fabulació sobre Carmesina que ell diu que no es pot creure si no la veu.
2. El fet que hagin de guardar en secret allò que ella els diu, fa que les seves intrigues no es descobreixin.
3. La Viuda sembla decidida a fer alguna cosa perquè Tirant cregui la seva mentida i fa fer una màscara que reprodueix la cara de Lauseta.

Coses a reflexionar:

1. Per què Tirant no desconfia de la Viuda quan veu que ella se li ofereix com a possible estimada?
2. Amb quines afirmacions la Viuda vol desprestigiar Carmesina?
3. Per què tria com a possible amant de Carmesina un home com Lauseta? Què ens diu aquesta tria de la societat de l'època?
4. Per què no només l'acusa de tenir un amant de baixa extracció social sinó que afegeix que ha tingut embarassos d'ell?

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

1. Sembla que la Viuda Reposada aconseguirà separar la parella o acabarà malament a causa de les mentides i intrigues que munta.
2. Sembla que prepara una estratagema a fi d'aconseguir que Tirant cregui que entre Carmesina i Lauseta hi ha una història.

Tirant lo blanc (5)

 Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 248, 249 i 260, 261, 262, 263 i 264 (inici).

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. Hipòlit apareix finalment en aquests capítols i comença una història amorosa amb una de les dames de la Cort. Aviat sabem que no és Plaerdemavida sinó l'Emperadriu. Com comença la relació i quina diferència o diferències hi ha entre ells?
2. Com que l'Emperadriu troba que Hipòlit és digne de ser estimat, concerta amb ell una cita. Com es prepara per trobar-s'hi i quina excusa posa per a no ser molestada mentre duri?
3. Hipòlit li posa una condició a l'emperadriu abans d'entrar a la cambra amb ella. Heu entès quina és i si ella s'avé a concedir-li?
4. L'Emperadriu sembla que és una dama d'una gran bellesa. Com ens la transmet el narrador?
5. La donzella de l'Emperadriu, que es diu Eliseu, descobreix Hipòlit, què és a punt de fer i per què no ho fa?
6. Quan Eliseu desperta l'Emperadriu li fa creure que la seva vida és en perill. Per què creieu que actua així?
7. El somni de l'Emperadriu.
8. Com aconsegueix Hipòlit que Eliseu no se'l miri malament?
9. Quants dies es queda Hipòlit amb l'Emperadriu?
10. Quin és el concepte que és té dels estrangers?

Coses a reflexionar:

1. Per què les relacions amoroses sempre es comparen a les batalles?
2. Per què l'Emperadriu relaciona Hipòlit i el seu fill difunt en el somni?
3. Hipòlit rep diners i joies de l'Emperadriu. La seva relació li podria ser encara més profitosa?
4. Quina finalitat té el conte que explica Hipòlit a l'Emperadriu en presència d'Eliseu?
5. Importància del personatge d'Eliseu.
6. Visió dels estrangers com a col·lectiu.
7. Que l'Emperadriu li expliqui a Hipòlit el romanç de Tristany, té alguna importància per a nosaltres com a lectors?

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

1. Hipòlit és l'amant de l'Emperadriu, per tant no ho serà de Plaerdemavida, o Plaerdemavida encara té alguna possibilitat de ser-ho.

Tipologia textual 2 (a)

Què és el que teòricament aprenem llegint i fent els exercicis de la primera part d'aquesta segona unitat?

(pàg 196-201)

Vocabulari:

Trobem força paraules que hem de saber: 

llegat(pàg.196),forjar(pàg.196), irrellevant(pàg.196), mesurar(pàg.196), veraç(197), convenció(197), trama(198), voluptuositat(198), car(198), seduir(198),baladre(198), indefectible(198),harmònic/a/cs/ques(198),noció(198), parrac(198), desori(198), profeta(198), vitralls(199), pampallugues(199), conjurar(199),prevaldre(199), imaginari(199),commoció(199), , convenció(200,ex.2.1), evocació(200,ex.2.7), raure(200,ex.2.7), subvertir(200,ex.2.7).

Ens fixem en la diferència de significat entre: 

1. revelar i rebel·lar; (ex. 2.7)
2. esdevenir, esdevenir-se, esdevenidor i esdeveniment; (ex. 2.14)
3. llançar, llençar, enderrocar i vessar. (ex.2.15)

I recordem aquestes frases fetes i/o expressions:

fer la muda(198), tornar a mare (198), ferro forjat(199), contar fil per randa, tenir el cor robat, tal dit tal fet, una cosa de no dir (ex. 2.16). 

Termes de tipologia textual:

A l'exercici 2.1 es demana quina funció del llenguatge predomina al text que hem llegit, però, sabem què són i quines les funcions del llenguatge? 

Repassem-ho:

Les funcions del llenguatge fan referència a l'ús de la llengua que fa un parlant. Són els diferents objectius, propòsits i/o serveis que es donen al llenguatge. A cada element del llenguatge li correspon una funció i en preval la que més èmfasi es posa a l'hora de comunicar.

Aquí teniu un quadre amb la classificació més popular que s'ha fet:

A l'exercici 2.2 es parla dels tipus de títols que podem trobar, però no diu el nom que reben. 

Els títols acostumen a relacionar-se amb el tema del text que encapçalen i segons la relació que tenen parlem de:

• Títols temàtics, que fan referència al tema que tracta el text i que es poden subdividir en:

• Totalment temàtics: avancen el tema de manera clara.

• Parcialment temàtics: Avancen parcialment el tema, orienten aproximadament, però no expliciten en realitat de què tractarà el text. Quan l'acabem de llegir, ho sabem.

• Informatius: Sintetitzen en una frase tota la informació que trobarem al text.

• Títols remàtics: dels quals no entendrem el sentit fins que hàgim completat la lectura del text. Poden ser més o menys literaris, suggeridors, evocadors i  amb un significat més o menys metafòric.

A l'exercici 2.3 es defineix frase temàtica: aquella que condensa el contingut més rellevant, la que conté la informació principal a partir de la qual s'organitzen les relacions significatives del text.

A l'exercici 2.6 es parla de dietaris i memòries, dos gèneres textuals que pertanyen al gènere autobiogràfic que els engloba. Us en deixo la definició on se'n constaten les diferències:

• 
  dietari: El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades que es corresponen a una data concreta. Serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat. Ara bé, n'hi ha alguns que s'acaben publicant —sigui perquè l'autor ho vol, sigui perquè pertanyen a algú que ha fet coses rellevants i algú altre decideix editar-los—, i d'altres que són ficticis i que ja es fan amb la intenció de fer literatura. Hi ha diaris de tota classe, temàtics, epistolars, com a esborranys de les memòries i també en podem trobar a la xarxa, en forma de blog o similars. 
  
• memòries: Les memòries acostumen a explicar un període de vida d'una persona concreta. Poden ser menys estructurades i menys exhaustives que una autobiografia formal per aquest motiu i poden contenir, en comptes de la relació cronològica d'una vida des de la infantesa a la vellesa, l'evocació d'una part de la mateixa. S'acostumen a escriure en primera persona.
  
  
  

També hi trobem una reflexió sobre la diferència entre la imatge, unívoca, i les paraules, més ambigües. I, a partir d'ella, podríem demanar-nos com va fer encertadament un de vosaltres: per què es diu sovint que una imatge val més que mil paraules?

Ortografia i morfosintaxi:

Es continua repassant la separació de síl·labes, i, per tant, els diftongs i els hiats i s'inicia la transcripció fonètica (al final trobareu la transcripció de les vocals de l'exercici 2.11, 2.12 i 2.13 ja que al solucionari no les han posades totes)  de les vocals. 

Recordeu que si voleu trobar el solucionari el teniu a www.espaibarcanova.cat que heu d'anar a 1r de bat, que heu de clicar sobre el llibre, que heu de clicar sobre la lliçó i allà el trobareu, a l'últim apartat.

D'altra banda es recorda que l'article i el pronom feble "la" no s'apostrofen davant d'"i" o "u" àtones. 

Hi ha un exercici que recorda com es conjuguen els verbs de la 3a conjugació, —concretament en repassa el present d'indicatiu, l'imperfet d'indicatiu i l'imperfet de subjuntiu— tot fixant-se quan duen dièresi.

1. Aprofito per repassar que tenim dues maneres de conjugar els verbs de tercera: la que fa que aparegui l'increment "eix" en algunes persones, i la que no.
   
   
   
2. Per deixar-vos un model de conjugació sencer:
   
3. I per recordar-vos que quan tenim un hiat en una forma verbal posem dièresi si les regles d'accentuació no ens permeten accentuar, excepte en els seguents formes i temps verbals:
1. infinitu: seduir; 
2. gerundi: seduint; 
3. futur (seduiré, seduiràs, seduirà, seduirem, seduireu, seduiran) i 
4. condicional (seduiria, seduiries, seduiria, seduiríem, seduiríeu, seduirien).

També hi ha un exercici que demana quines funcions fan determinats  pronoms febles. L'aprofito per recordar-vos les regles de substitució d'un complement verbal per un pronom feble i quins pronoms febles substitueixen quins complements.

1. El pronom el (amb les seves formes el, la els les) només pot fer de CD i d'atribut.
2. El pronom li (amb les seves variants li, els) només pot fer de CI.
3. El pronom ho (invariable) només pot fer de CD i d'Atribut.
4. El pronom hi (invariable): pot fer, si apareix sol, de CPred, CC i CRègim. Si apareix acompanyant el (amb les seves formes el, la els les) també pot fer de CI.
5. El pronom en (invariable): pot fer de CD, Atribut, CPred, CC i CRègim, CN, CAdj i Subjecte, per tant és el que pot fer més funcions.
    

Trancripció de les vocals de l'exercici 2.11:

forquilla: [u][∅][i][ə]

infantesa: [i][ə][ɛ][ə]

rodolava: [u][u][a][ə]

desori: [ə][ɔ][i]

ferro: [ɛ][u]

estómac: [ə] [o][ə]

empènyer: [ə][ɛ][ə]

Trancripció de les vocals de l'exercici 2.12:

història: [i] [ɔ] [i] [ə]

vuitanta: [u] [j] [a] [ə] 

feia: [e] [j] [ə] 

estiu: [ə] [i] [w] 

bestiesa: [ə] [i] [ɛ] [ə] 

autora: [ə] [w] [o] [ə]  

creuen: [ɛ] [w] [ə] 

voluptuositat: [u] [u] [u] [u] [i] [a]

blau: [a] [w] 

dues: [u] [ə] 

descriure: [ə] [i] [w] [ə] 

cinquanta: [i] [w] [a] [ə] 

veient: [ə] [j] [e] 

llengua: [e] [w] [ə] 

memòries: [ə] [ɔ] [i] [ə] 

Trancripció de les vocals de l'exercici 2.13:

creïbles: [ə] [i] [ə]

fàcilment: [a] [i] [e]

succeït: [u] [ə] [i]

desaparèixer: [ə] [ə] [ə] [ɛ] [∅] [ə]

llengües: [e] [w] [ə] 

memòries: [ə] [ɔ] [i] [ə] 

Tirant lo Blanc (4)

 Hi ha diverses coses que hauríeu de recordar o sobre les que hauríeu de meditar dels capítols 231, 232, 233, 248 i 249.

De l'argument hauríeu de saber explicar:

1. L'escena del bany entre Plaerdemavida, Carmesina i la Viuda Reposada.
2. L'escena del llit on hi intervenen Tirant, Carmesina i Plaerdemavida.
3. La història de la rata.

Coses a reflexionar:

1. Quines motivacions mouen Plaerdemavida a actuar com ho fa?
2. Per què es diu que allò que enlletgeix la Viuda és la manera com va vestida?
3. Per què la viuda desperta tothom quan sent cridar Carmesina?
4. Per què és important que Tirant es trenqui una cama?
5. Per què l'Emperador no troba la història de la rata prou versemblant i desconfia?
6. Què diu Diafebus que hauria fet si Tirant arriba a ser descobert i què ens diu això sobre el personatge?
7. Per què no acabem d'entendre les raons dels personatges i no ens fan gaire o no ens fan gens de gràcia?

Coses que sembla que s'anuncien i coses que s'anunciaven i no s'han acomplert:

1. Finalment surt Hipòlit i no sembla que tingui cap intenció de ser l'estimat de Plaerdemavida...
2. Sembla que la Viuda Reposada aconseguirà separar la parella o acabarà malament a causa de les seves mentides i intrigues que munta...

Imperdonables (2)

A les entrades classificades amb l'etiqueta d'"Imperdonables" hi trobareu diverses faltes que acostumeu a fer a les redaccions a fi que intenteu fixar-les i no repetir-les. Aquí van les segones cinc que he seleccionat de les faltes que heu anat fent, no tots, esclar, a les redaccions. 

• és i es: Recordem que el primer és la tercera persona del present d'indicatiu del verb ser o ésser, es pronuncia amb [e] i ha conservat el seu accent diacrític. El segon és el pronom reflexiu, es pronuncia amb [ə], vol dir "a si mateix" (es pentina) o el duen els verbs reflexius sense càrrega semàntica (es refereix a...).

• haver de és la forma genuïna i correcta de la perífrasi d'obligació, oblideu, en català, els tenir que.

• El CD gairebé mai du preposició en català, només s'accepta prep "a" davant CD si:

1. és un pronom personal fort: ens maten a nosaltres; em maten a mi.
2. si és tothom, algú, qui, tots i totes: ens maten a tots.
3. si volem expressar una idea de reciprocitat: es maten els uns als altres.
4. quan del CD és un ésser animat i l'hem posat davant del verb: a l'Albert, el maten.
5. en frases que poden ser ambigües: no sé qui vol matar l'Albert / a l'Albert.

• El determinant altre té tres formes: altre/a/es. Això vol dir que:

1. Si acompanya un substantiu singular masculí, s'escriu amb "E": vaig conèixer aquell altrE noi.
2. Si acompanya un substantiu singular femení, s'escriu amb "A": vaig conèixer aquella altrA noia.
3. I si acompanya un substantiu plural no ofereix cap problema amb el gènere: vaig conèixer aquells altres nois, aquelles altres noies.

• Fem dues contraccions de preposicions i articles: AL = A + EL i DEL = DE + EL. Hem de recordar que:
1. No són opcionals, s'han de fer.
2. Però que quan la paraula que duen a continuació comença amb vocal, es desfan:
• Marxo al camp, però marxo a l'estranger.
• Vinc del camp, però vinc de l'esranger.