Que sortirà al control núm 6 i últim del curs.

Aviat fem el segon control de l'avaluació, ara toca, doncs, mirar què hem fet i què hi entra.

• Fixarem primer què hem estat fent aquests dies:
• De literatura hem repassat la narrativa dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX, que sembla molt, però que no és tant.
• De llengua hem treballat els verbs pronominals i hem après a diferenciar els verbs que duen predicat nominal dels que duen predicat verbal i, d'aquests últims, els que es comporten com a transitius i els que ho fan com a intransitius.

• Per tant, i concretant, què pot sortir al control?
• De literatura (pàg. 224-227) heu de saber:
1.  Quins moviments literaris hi va haver el segle XVI, el XVII i el XVIII a Europa.
2. Quina producció de literatura catalana culta es pot destacar d'aquest període.
3. Per quin motiu és tan escassa la producció de literatura culta durant aquests segles.
4. Què és la literatura popular, quins gèneres tenen més producció i quines característiques tenen.
5. Quins tipus de novel·la sorgeixen a Europa durant el segle XIX i principis del XX, les seves característiques i el nom d'algun dels autors de l'època.
6. Quin moviment sorgeix durant aquesta època a Catalunya i quina importància té.
7. què és un quadre de costums i quin és el principal autor d'aquest tipus d'obres.
8. Qui era Narcís Oller, quin tipus de novel·les feia i quin és el motiu que el fa un dels novel·listes catalans amb més anomenada de l'època.
• De llengua (Del bloc: Oració 2, els verbs pronominals 1; Oració 3, els verbs pronominals 2; del llibre: pàg 126-128) heu de saber:
1. La definició de verb pronominal.
2. Diferenciar els verbs pronominnals dels que no ho són i saber-ho justificar.
3. La diferència entre un verb personal i un verb impersonal.
4. La definició de verb copulatiu i de predicat nominal.
5. La definició de verb predicatiu i de predicat verbal.
6. Saber diferenciar uns verbs dels altres. 
7. La definició de verb transitiu.
8. La definició de verb intransitiu. 
9. Saber diferenciar uns verbs dels altres.

I això és tot del tot... si teniu alguna pregunta, ja ho sabeu...

 

L'oració 3. Els verbs pronominals, 2.

Fent els exercicis de "les relacions anafòriques" ;) m'he adonat que,d e vegades, és més fàcil saber si un verb és o no pronominal, que explicar-ho. Amb aquesta entrada em proposo arribar a fer la segona acció, per acabar d'aclarir la qüestió definitivament.

Ara ja estem en situació de poder definir verb pronominal sense por d'equivocar-nos: Un verb pronominal és aquell que duu un pronom que no té cap relació anafòrica amb el text en el qual s'inclou o, dit d'una altra manera, que no té cap funció sintàctica concreta. 

Per tant, els pronoms dels verbs pronominals no substitueixen res, ni fan cap funció, són al verb d'una manera, en podríem dir, enfàtica, reforcen el verb en si.

Hem de tenir clar que no són les úniques partícules que ho fan, de vegades ens trobem amb preguntes que no duen un "què" (interrogatiu i, per tant, accentuat) sinó que en duen un que només serveix per reforçar l'expressió. Fixeu-vos en els exemples:

Quan diem: Que s'ha acabat la classe? aquest "que" no està fent res més que emfasitzar, no té funció, no equival a "quina cosa", i per aquest motiu no és un què interrogatiu i accentuat, sinó una partícula, una conjunció sense funció.

Aclarit això, espero, ara hem de tornar als verbs pronominals.

Sabem què són i en sabem la definició, però sabem distingir-los? 

Doncs de vegades millor i altres no tant.

Del primer que ens hem d'adonar és que existeixen diversos tipus de verbs pronominals:

• Els que podríem anomenar pronominals purs, perquè no tenen cap altra opció que anar amb el pronom. Al diccionari, només el trobarem amb pronom inclòs, cap significat sense pronom. 
• Si busquem "abstenir" al diccionari ens trobem amb dos possibles usos, però ambdós amb pronom:

abstenir-se: 

[p. p. abstingut; ind. pr. 1 abstinc, 3 absté; ind. fut. abstindré, etc.; subj. pr. abstingui, etc.; subj. imperf.abstingués, etc.; imper. 2 abstén]

1 v. intr. pron. [LC] Privar-se de fer alguna cosa. Abstenir-se de menjar carn. Abstenir-se d’estudiar. Abstenir-se de votar. En el dubte, abstén-te. 
2 v. intr. pron. [LC] Privar-se d’alguna cosa, especialment de menjar o beure. M’abstinc del vi. S’absté de la carn.

• Podem adonar-nos que aquest tipus de verbs són els més fàcils d'identificar, la frase, sense pronom, no ens "sona" bé, la podem dir, però és agramatical:
• Absté de votar*
• Hem d'anar amb compte amb els falsos pronominals, aquells que utilitzem com a tals, perquè en castellà ho són, però en català no, i , alhora, amb els que són pronominals en català i no ho són en castellà. 
• Aquí us en deixo una llista dels més corrents, només us heu de fixar amb els que faríeu servir malament: Primer els que fem anar com a pronominals i no ho són:

1. Anar: No és pronominal en algunes expressions en què sí que ho és en castellà. *S'ha anat de passeig. // Ha anat de passeig.
2. Baixar: *Es baixaren del cotxe en marxa // Baixaren del cotxe en marxa.
3. Callar: *Calla't! // Calla!
4. Caure: *Es caigué del cavall perquè estava marejat.// Caigué del cavall perquè estava marejat.
   
5. Conèixer: *Es coneix el país com si hi haguera nascut.// Coneix el país com si hi haguera nascut.
6. Coure: *La paella s'ha cuit massa.// La paella ha cuit massa.
7. Demanar: *Si vols el disc, demana-te'l.// Si vols el disc, demana'l.
8. Estar: No es pronominalitza en el sentit de 'romandre en un estat determinat': *Has d'estar-te quiet! // Has d'estar quiet!
9. Fer: Quan significa 'simular' no admet el pronom reflexiu: *No et facis el saberut, que ja et coneixem. // No facis el saberut, que ja et coneixem.
10. Fumar: *Es fuma sis paquets diaris de tabac negre. // Fuma sis paquets diaris de tabac negre.
11. Marxar: *Es va marxar sense acomiadar-se.// Va marxar sense acomiadar-se.
12. Olorar: *Jo m'oloro que ací algú amaga alguna cosa.// Jo oloro que ací algú amaga alguna cosa.
13. Passar: No és pronominal en els sentits següents:
1. Transcórrer el temps. *Una setmana es passa volant. //Una setmana passa volant.
2. Ocupar el temps en alguna activitat: Es passa el dia llegint novel·les d'aventures. //Passa el dia llegint novel·les d'aventures.
3. Cessar o dissipar-se alguna cosa: *Seu fins que se't passi el mal de cap.// Seu fins que et passi el mal de cap.
4. Transportar-se a un lloc: No pateixis, ja et passaré per ta casa //No pateixis, ja passaré per ta casa jo mateix.
5. Passar de la ratlla: Aquesta vegada t'has passat de la ratlla. //Aquesta vegada has passat de la ratlla.
   
14. Prendre: No pronominalitza en el sentit de 'consumir': *Els meus amics sempre es prenen una taronjada. // Els meus amics sempre prenen una taronjada.
15. Quedar: 
1. Quan significa 'tornar-se, esdevenir', no admet el pronom reflexiu: *S'ha quedat geperut a causa de l'edat. //Ha quedat geperut a causa de l'edat. 
2. Ni tampoc pot pronominalitzar-se quan indica l'estat civil en què es troba una persona: *S'ha quedat vidu.// Ha quedat vidu.
16. Riure: *La meva cosina sempre està rient-se. // La meva cosina sempre està rient. 
1. Quan aquest verb significa 'burlar-se d'algú' o 'mostrar menyspreu per alguna cosa' es llavors sí que és pronominal: Sempre es riu de tothom.
17. Saber: *El meu germà no se sap la lliçó d'història. //El meu germà no sap la lliçó d'història.
18. Saltar: *T'has saltat una pàgina. Torna a començar. //Has saltat una pàgina. Torna a començar.
19. Témer: *Em temo que enguany no podré estiuejar a la platja.// Temo que enguany no podré estiuejar a la platja.
20. Venir: A veure si *us veniu aviat a casa. // A veure si veniu aviat a casa.

• I ara els que són pronominals i els fem servir com si no ho fossin:

1. Pensar-se: Exigeix el pronom reflexiu quan significa 'creure': *Què penses que volia dir-nos el teu oncle? //Què et penses que volia dir-nos el teu oncle.
2. Entrenar-se: *Els equips podran entrenar a qualsevol estadi. // Els equips es podran entrenar a qualsevol estadi.

• Els que poden ser pronominals, amb un significat; o no, amb un altre significat. Cosa que vol dir que la presència o absència de pronom implica un canvi semàntic o de significat:
• Si busquem "veure" al diccionari ens trobem amb força significats, fixeu-vos que, els que aquí apareixen, es diferencien notablement segons si porten o no pronom:

veure 

[ger. veient; p. p. vist; ind. pr. veig, veus, veu, veiem, veieu, veuen; ind. imperf. veia, etc.; ind. p. s. viu, veres (oveieres), véu (o veié), vérem (o veiérem), etc.; subj. pr. vegi, etc.; subj. imperf. veiés, etc.; imper. veges (o ves),vegi, vegem, vegeu (o veieu), vegin]

1 1 v. tr. [LC] [ZOA] Percebre la imatge (d’un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d’aquest formen al fons de l’ull sobre la retina. Veure una cosa. Veure algú. Una cosa que es veu de lluny. Des d’ací es veu el mar. Ho he vist amb els meus propis ulls. Veure’s en un mirall. Quan es van veure lligats, es van posar a plorar. 
1 2 intr. [LC] veure-hi Tenir el sentit de la vista. Els orbs no hi veuen. No hi veig de cap ull. Veure-hi clar. No veure-hi gota. 
1 3 intr. pron. [LC] veure-s’hi Tenir algú claror suficient per a veure-hi. Aparta’t de davant del llum, que no m’hi veig. 

1 4 v. tr. [LC] Assistir (a un fet), ésser-ne testimoni. L’he vist caure. No sé pas si ha arribat: jo no l’he vist entrar. 

1 5 v. tr. [LC] per ext. El país que l’ha vist néixer. 
2 1 tr. [LC] fer com qui no ho veu Fer els ulls grossos. 
2 2 intr. [LC] fer de mal veure No fer cap bon efecte a qui ho veu fer. 
2 3  [LC] fer veure Fingir 1 . Vaig fer veure que no el sentia. 
2 4 intr. [LC] fer-s’hi veure Envanir-se’n. 
2 5  [LC] fer-se veure Fer coses per a cridar l’atenció de la gent. 
2 6  [LC] haver vist la mort de la vora Escapar d’un greu perill. 
2 7  [LC] haver vist prou una cosa Haver caigut aquesta cosa en poder de qui no ens la tornarà. 
2 8  [LC] no poder veure algú Tenir-li una forta aversió. 

• Els que poden ser pronominals, amb un comportament sintàctic concret, i no ser-ho amb un altre comportament:
• Si busquem "oblidar" al diccionari, veiem que com a no pronominal és transitiu i com a pronominal, intransitiu:

oblidar 

1 1 v. tr. [LC] Perdre la memòria (d’alguna cosa), no recordar-la, no tenir-la present en l’esperit. Sabia la regla, però l’he oblidada. He oblidat el seu nom. Oblides que ell no n’ha de saber res, d’això? 

1 2 v. tr. [LC] No pensar a agafar (alguna cosa). Oblidar un objecte. He oblidat els guants en el cotxe. 
1 3 v. tr. [LC] No pensar (en algú o en alguna cosa) per negligència. Oblidar algú el seu deure. 
2 intr. pron. [LC] No recordar-se d’algú o d’alguna cosa. S’oblidaren de l’idioma nadiu. Al llit, hom s’oblida de tot.M’he oblidat de dir-t’ho.

• I els que poden ser pronominals i no pronominals amb pocs matisos que els diferenciïn:
• Si busquem "morir" al diccionari, veiem que té aquests possibles significats i que no tenen res a veure ni amb diferències de sentit, ni amb diferències sintàctiques, cosa que els fa més complicats de detectar:

morir 

[p. p. mort; ind. pr. 3 mor]1 1 v. intr. [LC] [MD] Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d’una desgràcia, d’un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam. 

1 1 v. intr. [LC] [MD] Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d’una desgràcia, d’un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam. 
1 2 intr. pron. [LC] No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots. 
1 3 intr. pron. [LC] Ésser afectat per alguna cosa d’una manera molt intensa. Dóna’m aigua: em moro de set. Pobra gent: es moren de gana. Ens moríem de riure. Morir-se de desig. Es moria per veure-la. 
1 4  [LC] morir al llit Morir de mort natural. 
1 5  [LC] morir amb tots els seus sentits Morir sense perdre el coneixement. 
1 6  [LC] morir bé Morir religiosament, conformat. 
1 7  [LC] morir com mosques Morir en gran quantitat en un combat, en una epidèmia, etc. 
1 8  [LC] [RE] morir en olor de santedat Morir amb fama o reputació de sant. 
1 9  [LC] morta la bèstia, mort el verí [o morta la cuca, mort el verí] Desapareguda la causa, desaparegut l’efecte. 
2 1 intr. [LC] Cessar d’ésser, de funcionar. Costums que moriren. Moria el dia. 
2 2 intr. [LC] Una cosa, acabar el seu curs, arribar a la seva fi. Els rius moren en el mar. Aquesta carretera mor a Pomar.

Què hem de tenir clar, doncs? 

Que els verbs són pronominals si el pronom que duen no té cap funció. 

I, si amb aquesta reflexió no en teniu prou, sempre podeu anar aquesta 

llista dels principals verbs pronominals en llengua catalana.