Tipologia textual 2 (a)

Què és el que teòricament aprenem llegint i fent els exercicis de la primera part d'aquesta segona unitat?

(pàg 196-201)

Vocabulari:

Trobem força paraules que hem de saber: 

llegat(pàg.196),forjar(pàg.196), irrellevant(pàg.196), mesurar(pàg.196), veraç(197), convenció(197), trama(198), voluptuositat(198), car(198), seduir(198),baladre(198), indefectible(198),harmònic/a/cs/ques(198),noció(198), parrac(198), desori(198), profeta(198), vitralls(199), pampallugues(199), conjurar(199),prevaldre(199), imaginari(199),commoció(199), , convenció(200,ex.2.1), evocació(200,ex.2.7), raure(200,ex.2.7), subvertir(200,ex.2.7).

Ens fixem en la diferència de significat entre: 

1. revelar i rebel·lar; (ex. 2.7)
2. esdevenir, esdevenir-se, esdevenidor i esdeveniment; (ex. 2.14)
3. llançar, llençar, enderrocar i vessar. (ex.2.15)

I recordem aquestes frases fetes i/o expressions:

fer la muda(198), tornar a mare (198), ferro forjat(199), contar fil per randa, tenir el cor robat, tal dit tal fet, una cosa de no dir (ex. 2.16). 

Termes de tipologia textual:

A l'exercici 2.1 es demana quina funció del llenguatge predomina al text que hem llegit, però, sabem què són i quines les funcions del llenguatge? 

Repassem-ho:

Les funcions del llenguatge fan referència a l'ús de la llengua que fa un parlant. Són els diferents objectius, propòsits i/o serveis que es donen al llenguatge. A cada element del llenguatge li correspon una funció i en preval la que més èmfasi es posa a l'hora de comunicar.

Aquí teniu un quadre amb la classificació més popular que s'ha fet:

A l'exercici 2.2 es parla dels tipus de títols que podem trobar, però no diu el nom que reben. 

Els títols acostumen a relacionar-se amb el tema del text que encapçalen i segons la relació que tenen parlem de:

• Títols temàtics, que fan referència al tema que tracta el text i que es poden subdividir en:

• Totalment temàtics: avancen el tema de manera clara.

• Parcialment temàtics: Avancen parcialment el tema, orienten aproximadament, però no expliciten en realitat de què tractarà el text. Quan l'acabem de llegir, ho sabem.

• Informatius: Sintetitzen en una frase tota la informació que trobarem al text.

• Títols remàtics: dels quals no entendrem el sentit fins que hàgim completat la lectura del text. Poden ser més o menys literaris, suggeridors, evocadors i  amb un significat més o menys metafòric.

A l'exercici 2.3 es defineix frase temàtica: aquella que condensa el contingut més rellevant, la que conté la informació principal a partir de la qual s'organitzen les relacions significatives del text.

A l'exercici 2.6 es parla de dietaris i memòries, dos gèneres textuals que pertanyen al gènere autobiogràfic que els engloba. Us en deixo la definició on se'n constaten les diferències:

• 
  dietari: El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades que es corresponen a una data concreta. Serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat. Ara bé, n'hi ha alguns que s'acaben publicant —sigui perquè l'autor ho vol, sigui perquè pertanyen a algú que ha fet coses rellevants i algú altre decideix editar-los—, i d'altres que són ficticis i que ja es fan amb la intenció de fer literatura. Hi ha diaris de tota classe, temàtics, epistolars, com a esborranys de les memòries i també en podem trobar a la xarxa, en forma de blog o similars. 
  
• memòries: Les memòries acostumen a explicar un període de vida d'una persona concreta. Poden ser menys estructurades i menys exhaustives que una autobiografia formal per aquest motiu i poden contenir, en comptes de la relació cronològica d'una vida des de la infantesa a la vellesa, l'evocació d'una part de la mateixa. S'acostumen a escriure en primera persona.
  
  
  

També hi trobem una reflexió sobre la diferència entre la imatge, unívoca, i les paraules, més ambigües. I, a partir d'ella, podríem demanar-nos com va fer encertadament un de vosaltres: per què es diu sovint que una imatge val més que mil paraules?

Ortografia i morfosintaxi:

Es continua repassant la separació de síl·labes, i, per tant, els diftongs i els hiats i s'inicia la transcripció fonètica (al final trobareu la transcripció de les vocals de l'exercici 2.11, 2.12 i 2.13 ja que al solucionari no les han posades totes)  de les vocals. 

Recordeu que si voleu trobar el solucionari el teniu a www.espaibarcanova.cat que heu d'anar a 1r de bat, que heu de clicar sobre el llibre, que heu de clicar sobre la lliçó i allà el trobareu, a l'últim apartat.

D'altra banda es recorda que l'article i el pronom feble "la" no s'apostrofen davant d'"i" o "u" àtones. 

Hi ha un exercici que recorda com es conjuguen els verbs de la 3a conjugació, —concretament en repassa el present d'indicatiu, l'imperfet d'indicatiu i l'imperfet de subjuntiu— tot fixant-se quan duen dièresi.

1. Aprofito per repassar que tenim dues maneres de conjugar els verbs de tercera: la que fa que aparegui l'increment "eix" en algunes persones, i la que no.
   
   
   
2. Per deixar-vos un model de conjugació sencer:
   
3. I per recordar-vos que quan tenim un hiat en una forma verbal posem dièresi si les regles d'accentuació no ens permeten accentuar, excepte en els seguents formes i temps verbals:
1. infinitu: seduir; 
2. gerundi: seduint; 
3. futur (seduiré, seduiràs, seduirà, seduirem, seduireu, seduiran) i 
4. condicional (seduiria, seduiries, seduiria, seduiríem, seduiríeu, seduirien).

També hi ha un exercici que demana quines funcions fan determinats  pronoms febles. L'aprofito per recordar-vos les regles de substitució d'un complement verbal per un pronom feble i quins pronoms febles substitueixen quins complements.

1. El pronom el (amb les seves formes el, la els les) només pot fer de CD i d'atribut.
2. El pronom li (amb les seves variants li, els) només pot fer de CI.
3. El pronom ho (invariable) només pot fer de CD i d'Atribut.
4. El pronom hi (invariable): pot fer, si apareix sol, de CPred, CC i CRègim. Si apareix acompanyant el (amb les seves formes el, la els les) també pot fer de CI.
5. El pronom en (invariable): pot fer de CD, Atribut, CPred, CC i CRègim, CN, CAdj i Subjecte, per tant és el que pot fer més funcions.
    

Trancripció de les vocals de l'exercici 2.11:

forquilla: [u][∅][i][ə]

infantesa: [i][ə][ɛ][ə]

rodolava: [u][u][a][ə]

desori: [ə][ɔ][i]

ferro: [ɛ][u]

estómac: [ə] [o][ə]

empènyer: [ə][ɛ][ə]

Trancripció de les vocals de l'exercici 2.12:

història: [i] [ɔ] [i] [ə]

vuitanta: [u] [j] [a] [ə] 

feia: [e] [j] [ə] 

estiu: [ə] [i] [w] 

bestiesa: [ə] [i] [ɛ] [ə] 

autora: [ə] [w] [o] [ə]  

creuen: [ɛ] [w] [ə] 

voluptuositat: [u] [u] [u] [u] [i] [a]

blau: [a] [w] 

dues: [u] [ə] 

descriure: [ə] [i] [w] [ə] 

cinquanta: [i] [w] [a] [ə] 

veient: [ə] [j] [e] 

llengua: [e] [w] [ə] 

memòries: [ə] [ɔ] [i] [ə] 

Trancripció de les vocals de l'exercici 2.13:

creïbles: [ə] [i] [ə]

fàcilment: [a] [i] [e]

succeït: [u] [ə] [i]

desaparèixer: [ə] [ə] [ə] [ɛ] [∅] [ə]

llengües: [e] [w] [ə] 

memòries: [ə] [ɔ] [i] [ə]