A les entrades classificades amb l'etiqueta d'"Imperdonables" hi trobareu diverses faltes que acostumeu a fer a les redaccions a fi que intenteu fixar-les i no repetir-les. Aquí van les segones cinc que he seleccionat de les faltes que heu anat fent, no tots, esclar, a les redaccions.
- és i es: Recordem que el primer és la tercera persona del present d'indicatiu del verb ser o ésser, es pronuncia amb [e] i ha conservat el seu accent diacrític. El segon és el pronom reflexiu, es pronuncia amb [ə], vol dir "a si mateix" (es pentina) o el duen els verbs reflexius sense càrrega semàntica (es refereix a...).
- haver de és la forma genuïna i correcta de la perífrasi d'obligació, oblideu, en català, els
tenir que.
- El CD gairebé mai du preposició en català, només s'accepta prep "a" davant CD si:
- és un pronom personal fort: ens maten a nosaltres; em maten a mi.
- si és tothom, algú, qui, tots i totes: ens maten a tots.
- si volem expressar una idea de reciprocitat: es maten els uns als altres.
- quan del CD és un ésser animat i l'hem posat davant del verb: a l'Albert, el maten.
- en frases que poden ser ambigües: no sé qui vol matar l'Albert / a l'Albert.
- El determinant altre té tres formes: altre/a/es. Això vol dir que:
- Si acompanya un substantiu singular masculí, s'escriu amb "E": vaig conèixer aquell altrE noi.
- Si acompanya un substantiu singular femení, s'escriu amb "A": vaig conèixer aquella altrA noia.
- I si acompanya un substantiu plural no ofereix cap problema amb el gènere: vaig conèixer aquells altres nois, aquelles altres noies.
- Fem dues contraccions de preposicions i articles: AL = A + EL i DEL = DE + EL. Hem de recordar que:
- No són opcionals, s'han de fer.
- Però que quan la paraula que duen a continuació comença amb vocal, es desfan:
- Marxo al camp, però marxo a l'estranger.
- Vinc del camp, però vinc de l'esranger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada